Resultats de la cerca

És assolida mitjançant una cambra electronogràfica, que conté una emulsió electronogràfica que és directament sensible als electrons Hom n'obté una fotografia electrònica o electronografia

L’equació del centre és, per tant, la correcció que cal fer a la longitud λ m del Sol fictici per tal d’obtenir la longitud λ o del Centre del Sol veritable Si hom suma l’equació del centre amb el valor de la reducció, a l’equador, obté l’equació del temps

Semblantment al que fa l'heliosismologia amb el Sol, l’astrosismologia obté informació dels interiors estellars estudiant les oscillacions globals observables a l’atmosfera dels estels Les dades al nostre abast per a descriure l’estat d’un estel qualsevol són, en el millor dels casos, la lluminositat si la distància a l’estel és coneguda, la massa si l’estel forma part d’un sistema binari i el radi determinable, en molt pocs casos, per mesures interferomètriques Una vegada elaborat el model teòric de l’estel, els valors prevists pel model són només contrastables amb els observats…

La longitud astronòmica i l’ascensió recta del Sol veritable coincideixen únicament quan el Sol és als solsticis i als equinoccis, úniques dates en què la reducció a l’equador és nulla Aquesta magnitud presenta dos màxims positius l’un a l’estiu i l’altre a l’hivern i dos màxims negatius a la primavera i a la tardor Sumant la reducció a l’equador amb l’equació del centre hom obté l’equació del temps

És el complement de l’azimut quan aquest és mesurat per quadrants L’amplitud és tabulada en les taules nàutiques en funció de la declinació i la latitud quan l’astre es troba en el moment de la seva posta o en el moment de la seva sortida, instant en el qual en el triangle de posició, pel fet d’ésser l’altura zero graus, hom obté sin A p = sin d sec l , essent A p l’amplitud, d la declinació de l’astre i l la latitud de l’observador Per aquesta raó hom acostuma a considerar només l’amplitud en el moment de la sortida o de la posta d’un astre en el primer cas rep el nom d’amplitud…

Les taques apareixen a latituds altes en començar el cicle i després cada vegada més a prop de l’equador solar a mesura que s’acosta el mínim del cicle Quan es representa l’evolució de les taques al llarg de diversos cicles solars representant la latitud mitjana de cada grup de taques respecte al temps, s’obté una representació gràfica de la llei de Spörer el diagrama de papallona Abans que un cicle solar conclogui amb la major part de les taques associades, apareixen prop de l’equador les taques del nou cicle Aquestes comencen a aparèixer a 30º o 40º de latitud El diagrama permet de veure…

El seu nom fou escollit en honor de l’astrofísic Subrahmanyan Chandrasekhar El telescopi de raigs X del Chandra treballa en el rang energètic que va de 0,1 a 10 keV, i les imatges que obté en aquestes longituds d’ona presenten una gran millora respecte de les obtingudes per altres satèllits llançats anteriorment La seva resolució angular és d’1 segon d’arc —comparable a la de l’HST en el rang òptic— i la seva sensibilitat el fa capaç de detectar les aproximadament 300 estrelles del cúmul de les Plèiades L’instrument també té la capacitat de fer espectroscòpia d’alta resolució,…

Són determinats mitjançant l’observació astronòmica En el cas dels planetes i cometes periòdics, que segueixen òrbites ellíptiques al voltant del Sol, els elements de l’òrbita són sis dos elements que determinen la forma i grandària de l’ellipse orbital semieix major a i excentricitat e = c/a dos que especifiquen l’orientació de l’òrbita en l’espai inclinació i del pla orbital respecte al pla de l’eclíptica i longitud eclíptica ς del node ascendent N , que és l’angle determinat sobre l’eclíptica des del punt vernal fins el node ascendent un element que dóna l’orientació de l’òrbita en el…

L’instrument ideat per Schmidt ha representat un gran avenç en el camp dels aparells astronòmics clàssics, i hom el fa servir per a la recerca d’astres poc lluminosos com, per exemple, els asteroides

El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells, els…