Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
vertical astronòmica
Astronomia
Recta imaginària que hom determina prolongant indefinidament el fil de la plomada pels extrems.
Aquesta recta talla l’esfera celeste en dos punts diametralment oposats, que reben respectivament els noms de zenit el que és sobre l’observador i nadir el que és a sota
Deimos
Astronomia
Satèl·lit de Mart descobert el 17 d’agost de 1877 per Asaph Hall des de Washington.
El seu període de revolució sideral és de 30 h 17 min 55 s Les observacions transmeses a la Terra pels vehicles Mariner i Viking han mostrat que aquest satèllit és ellipsoidal, els eixos del qual mesuren 15, 12 i 11 km respectivament La seva superfície és coberta de cràters, entre els quals en destaquen un de circular, d’1 km de diàmetre i de perímetre molt pronunciat, i un altre de 2 km de diàmetre i formes gairebé esborrades Aquest darrer fet demostra que l’erosió produïda pels impactes de partícules arribades de l’espai interplanetari a baixa velocitat, o les partícules aixecades de la…
estel binari
Astronomia
Estel múltiple constituït per dos estels.
Els estels binaris es divideixen en tres classes principals, que es distingeixen pels sistemes que cal emprar per a detectar-los, els quals mètodes depenen de la proximitat real entre els estels del sistema binari, de la distància entre ells i la Terra i de l’orientació de les òrbites respecte a la Terra La primera classe és la constituïda pels estels binaris visuals , que són aquells sistemes les components dels quals són prou distanciades per a poder ésser observades separadament amb un instrument òptic La segona classe és formada pels estels binaris espectroscòpics , que són aquells…
signe descendent
Astronomia
Cadascun dels signes del zodíac pels quals passa el Sol des del solstici d’estiu fins al solstici d’hivern.
Els signes descendents són sis Càncer, Lleó, Verge, Libra, Escorpió i Sagitari
ballesta
Astronomia
Instrument usat antigament per a mesurar l’altura dels astres.
Consistia en una barra d’aproximadament un metre de llargària, al llarg de la qual es podia desplaçar una barra petita més tard dues, tres i fins i tot quatre d’uns 70 cm, perpendicularment a la primera Per al càlcul de l’altura d’un estel, hom dirigia dues visuals que havien de passar pels extrems de les barres petites i arribar a l’estel i a l’horitzó, respectivament Tot i ésser menys precís que el quadrant o l' astrolabi nàutics, fou molt emprat, especialment al s XVI, pels navegants
Almagest
Astronomia
Nom donat pels àrabs a la Gran Sintaxi Matemàtica (~140), principal obra de Ptolemeu, i amb el qual és coneguda a Occident.
Veritable síntesi de l’astronomia antiga, presenta un concepte global de l’Univers essent alhora un tractat per a l’observació pràctica La principal idea és que la Terra i l’Univers són esferes concèntriques la Terra no es mou, ans és la volta celeste que fa una volta diària entorn d’un eix celeste L’Almagest conté, a més, un catàleg de 1 022 estels, classificats de primera a sisena magnitud Hi és present la influència d’Hiparc
Pierre-Joseph-Louis Fatou
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom francès.
Treballà a l’Observatoire de París i es distingí pels treballs sobre anàlisi teoria de funcions i per les investigacions en astronomia
astrolabi
Astronomia
Tipus d’armil·la portàtil apta per a mesurar l’altura dels astres.
El model més conegut consistia en un cercle de metall que era sostingut amb una anella a la seva part superior i que era mantingut en el pla de la vertical de l’astre observat En dirigir l’alidada que girava a l’entorn del seu centre vers l’astre, una escala graduada situada al cantell del cercle donava el valor de l’altura de l’astre L’astrolabi sembla que era conegut dels egipcis al s III aC encara d’altres n'atribueixen la invenció a Hiparc s II aC En qualsevol cas fou Ptolemeu s II dC qui el descriví en l' Almagest , perfeccionant-lo i diferenciant-lo de les altres armilles Importants…
efemèrides
Astronomia
Conjunt de taules en les quals hom indica les distintes posicions que ocupen cada dia al firmament certs astres mòbils durant un interval de temps que sol ésser d’un any.
Aquestes taules acostumen a assenyalar les posicions del Sol, de la Lluna i dels principals planetes També inclouen les hores de sortida i de posta dels estels més importants, com també la data i les condicions d’observació dels eclipsis de Sol i de Lluna Són emprades principalment pels astrònoms i per a l’orientació en alta mar
equador galàctic
Astronomia
Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix que passa pels pols galàctics.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina