Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
mesosiderit
Astronomia
Sideròlit en què la fase silicatada és constituïda principalment per feldespats i piroxens.
sideròlit
Astronomia
Meteorit compost per ferro i silicats en proporcions molt semblants.
Els sideròlits són coneguts també com a litosiderits Hom els classifica d’acord amb les proporcions existents de ferro i silicats, i també tenint en compte la natura d’aquests darrers, que solen ésser principalment piroxens i olivina N'hi ha de dos tipus els mesosiderits , en què la fase silicatada és constituïda principalment per feldespats i piroxens, i les pallasites , en què l’olivina és el component principal
MACHO
Astronomia
Terme creat per K. Griest per a designar aquells objectes celestes que es localitzen a l’halo galàctic en forma de planetes gegants, nans marrons, nans blancs i forats negres, i que constitueixen gran part de la matèria fosca necessària per a explicar la dinàmica observada a la galàxia.
Segons les observacions, el 90% de la matèria de les galàxies ha de ser en forma de matèria fosca, i, a més, a la nostra galàxia, la major part de la matèria fosca sembla distribuïda en un halo esfèric al voltant de la Via Làctia, mentre que la matèria lluminosa es localitza, principalment, en un disc Existeixen diferents projectes per a detectar objectes MACHO i comptar la quantitat de matèria fosca a la galàxia Les tècniques que fan servir es basen principalment en l’observació de l’efecte de lent gravitacional que exerceixen aquests objectes respecte a estrelles…
Charles Greely Abbot
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Fou director del Smithsonian Astrophysical Observatory de Washington 1907-44 i secretari de la Smithsonian Institution 1928-44 Estudià principalment les radiacions solars, essent el primer que, en mesurar-ne l’espectre d’energies, determinà la constant solar i deduí la temperatura del Sol
pas d’un astre pel meridià
Astronomia
Instant en el qual, per a un observador situat en un lloc de la superfície terrestre, l’astre passa exactament pel meridià del lloc.
La determinació del pas de certs estels pel meridià d’un lloc és emprada per a efectuar determinacions horàries i també per a resoldre problemes d’astronomia de posició Els instruments que hom fa servir per a efectuar aquesta determinació són principalment la ullera de passos o ullera meridiana i l' astrolabi
efemèrides
Astronomia
Conjunt de taules en les quals hom indica les distintes posicions que ocupen cada dia al firmament certs astres mòbils durant un interval de temps que sol ésser d’un any.
Aquestes taules acostumen a assenyalar les posicions del Sol, de la Lluna i dels principals planetes També inclouen les hores de sortida i de posta dels estels més importants, com també la data i les condicions d’observació dels eclipsis de Sol i de Lluna Són emprades principalment pels astrònoms i per a l’orientació en alta mar
albedo
Astronomia
Poder de reflexió dels cossos celestes sense llum pròpia.
S'expressa normalment pel quocient entre l’energia reflectida pel cos i l’energia que hi incideix depèn, doncs, de la constitució de la superfície reflectora La forta albedo de la Terra és principalment deguda als núvols, l’observació de llur variació, mesurada per satèllit és d’interès climatològic Els altres planetes amb atmosfera presenten una albedo considerable, destacant Venus albedo 0,76, mesurada pel Pioneer-Venus
mar lunar
Astronomia
Cadascuna de les extenses planes de coloració fosca que presenta la superfície de la Lluna.
Les dades i els materials obtinguts gràcies als vols tripulats Apollo han demostrat que són constituïdes, principalment, per roques basàltiques i per una capa de regolita d’uns quants metres de profunditat constituïda per fragments de roques, per petits cristalls i per pols, la qual cosa dóna lloc a un sòl bastant compacte Hom tambe observà que les mars no son perfectament llises, sinó qu presenten nombrosos accidents de petites dimensions
matèria intergalàctica
Astronomia
Matèria constituïda per gas i partícules de pols, que existeix a l’espai exterior a les galàxies.
Prevista teòricament abans del seu descobriment i observació, les tesis que n'abonen l’existència són, per un cantó, que totes les galàxies es formaren a partir de la condensació de grans núvols de gas i pols, i per tant alguna part d’aquests núvols devia quedar sense condensar a l’espai abans ocupat per tota la matèria que donà lloc a la galàxia per un altre cantó alguns estels deuen escapar-se de l’interior de la galàxia, de la mateixa manera que s’escapen de l’interior dels cúmuls globulars, i així vaguen pels espais interestellars espargint part dels seus materials a mesura que…
Maarten Schmidt
Astronomia
Astrònom neerlandès.
Llicenciat per la Universitat de Groningen 1949 i doctorat per la Universitat de Leiden 1956, treballà a l’Observatori de Leiden 1953-59 Professor d’astronomia a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia des del 1964 i director dels observatoris Hale 1978-80, fou principalment conegut pel seu descobriment 1963 del gran desplaçament cap al vermell de les línies espectrals dels quàsars Determinà també la forma espiral de la Via Làctia i la distribució de la massa al seu interior