Resultats de la cerca

Per raons pràctiques, alguns estats adopten en certes èpoques de l’any un valor del temps que difereix en una o dues hores del valor corresponent al seu fus Proposat al començament del segle XX, a la Primera Guerra Mundial, el canvi d’hora es feu extensiu a tota l'Europa occidental, amb l’objectiu d’estalviar carbó Posteriorment, amb la crisi del petroli 1974, hom en recuperà l’aplicació, que des d’aleshores s’ha mantingut Hom parla d’ horari d’hivern quan a l’octubre els rellotges es retarden una hora, i d’ horari d’estiu quan al març s’avancen una hora En alguns casos, el temps…

Proposat el 2010 pel físic Sir Roger Penrose, postula que l’expansió de l’Univers comportaria que aquest arribés a tenir una densitat infinitesimal, una entropia menyspreable, i que s’aturés el temps, equiparant-se conformacionalment l’Univers a un punt inextens en el qual es produiria un altre big-bang , i així de forma successiva en una sèrie infinita de cicles anomenats eons S’oposa a la visió cosmològica inflacionaria àmpliament acceptada per la majoria de cosmòlegs, aportant noves solucions a les equacions d’Einstein Es basa en la troballa de zones en forma d’anells…

És anomenat també cicle del carboni o del carboni i el nitrogen , perquè els nuclis de 1 2 C fan de catalitzadors a la síntesi de nuclis d’heli partícules α a partir de 4 protons i amb producció intermèdia d’isòtops del nitrogen Hom el considera la font principal d’energia en els estels superiors de la seqüència principal, mentre que per al Sol i els estels menys densos és més gran l’aportació d’energia del cicle protó-protó

Segons Copèrnic, el Sol, i no pas la Terra, com havia proposat Ptolemeu, és al centre del sistema planetari, i al voltant seu giren tots els planetes sistema copernicà Sembla que aquest model fou imaginat per Copèrnic cap a l’any 1505, bé que no fou publicat fins el 1543, perquè volia fer un desenvolupament matemàtic de la seva teoria per tal de demostrar que podia explicar els mateixos fets que el model ptolemaic i per evitar problemes amb la inquisició, car el seu punt de vista podia ésser considerat contrari al dogma catòlic En fou deixeble el matemàtic Rheticus…

En el cas del sistema solar tan sols Venus i Mercuri poden transitar, segons un observador a la Terra, pel davant del Sol Mentre que els trànsits de Mercuri són fenòmens que es donen en mitjana 14 vegades per segle, els de Venus són molt poc freqüents, ja que només se'n produeixen dos cada 120 anys aproximadament El 8 de juny de 2004 hi hagué un d’aquests rars trànsits de Venus, que fou observat per milers d’astrònoms i per nombrós públic arreu del món El proper es produirà el 5 de juny de 2012, però no serà visible des de Catalunya Als s XVII i XIX els trànsits de Venus serviren per a…

Els espectres van des del tipus G5 fins al M1, i el seu color és groc o vermell A causa de les seves dimensions elevades, la seva brillantor intrínseca és de cent a mil vegades més gran que la dels estels de la seqüència principal que pertanyen al mateix tipus espectral La seva densitat, al contrari, és molt petita, puix que la massa és la mateixa que la dels estels corresponents de la seqüència principal Aquests estels són en un estat de la seva evolució més avançat que el dels astres de la seqüència principal La transformació d’un astre en un gegant vermell s’esdevé quan el 10…

Per aquest motiu només és visible des de la Terra durant la petita part de la seva òrbita en què s’apropa al Sol periheli tot desenvolupant la cua lluminosa que els caracteritza Estructura i estudi dels cometes La imaginació popular considerà que les aparicions dels cometes, inesperades i inexplicables, eren signes enviats pels déus per anunciar catàstrofes futures, i no fou fins als grecs que hom intentà de donar una explicació racional del fenomen Aristòtil suposà que els cometes eren simples meteors atmosfèrics i no admeté la idea d’Apolloni de Mindes, que defensava l’opinió que els…

El material que compon un estel és generalment en equilibri sota l’acció de dues forces antagòniques la força de la gravetat, que tendeix a condensar la matèria cap al centre de l’estel, i la força de la pressió, que tendeix a expansionar-lo Hom pot demostrar que per a estels d’una massa superior a tres masses solars aquest equilibri no pot subsistir, car la matèria de l’estel s’esfondra sobre ella mateixa i l’estel es contreu indefinidament collapse gravitacional Els fenòmens que tenen lloc a l’interior de l’objecte resultant poden ésser descrits únicament per la relativitat general  i les…

A causa de la seva escassa brillantor, no fou descobert fins que el 1781 William Herschel l’observà amb un telescopi de 16 cm de diàmetre El semieix major de l’ellipse orbital fa 3008 milions de quilòmetres 20,11 UA i el seu període orbital és d’una mica més de 84 anys Urà fa una volta sobre si mateix mesurada respecte a les estrelles en 15,5 hores Aquesta rotació és retrògrada la projecció sobre el pla orbital del moviment de rotació és de sentit contrari al del moviment orbital això és conseqüència de la gran inclinació de l’equador respecte al pla orbital, que fa que el pol N estigui per…

Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del Sol, i que…