Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
hora
Astronomia
Temps del dia expressat en hores comptades des de la mitjanit o des del migdia i en fraccions d’hora.
Hom parla, en aquest sentit, d' hora sidèria, hora oficial, hora civil , etc, com a sinònims, respectivament, de temps sideri, temps oficial, temps civil , etc temps
vertical astronòmica
Astronomia
Recta imaginària que hom determina prolongant indefinidament el fil de la plomada pels extrems.
Aquesta recta talla l’esfera celeste en dos punts diametralment oposats, que reben respectivament els noms de zenit el que és sobre l’observador i nadir el que és a sota
els Llebrers
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de l’Ossa Major, el Bover i la Cabellera de Berenice.
El seu astre principal, α Canum venaticorum , anomenat també Cor Caroli , és un sistema binari situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen magnituds aparents 2,80 i 5,39, respectivament Conté un gran nombre de galàxies i, especialment, un cúmul de galàxies molt important
Mizar
Astronomia
Estel ζ de la constel·lació de l’Ossa Major.
És un sistema doble visual, les components del qual, de color blanc, són de magnitud 2,1 i 4,2, respectivament Una de les dues components és, a la vegada, un sistema binari espectroscòpic, és a dir, que Mizar és en realitat un sistema triple d’estels La seva distància al sistema solar és de 80 anys llum
cometa de Faye
Astronomia
Els elements de la seva òrbita foren calculats per LE Cunningham L’excentricitat de la seva òrbita val 0,56360, i les seves distàncies del Sol, en el periheli i l’afeli, valen, respectivament, 1,66327 UA i 5,9594 UA La inclinació de l’òrbita respecte al pla de l’eclíptica és de 10° 53´, i el seu període és de 7,44079 anys
Félix Tisserand
Astronomia
Astrònom francès.
Observà els dos trànsits de Venus per davant del Sol 1874 i 1882, al Japó i a Santo Domingo, respectivament La seva obra més famosa, el Traité de mécanique céleste 1889-96, és una de les més àmplies sobre aquest tema i durant molts anys fou emprada com a llibre de consulta Cal destacar, a més, l’estudi del problema d’un fluid heterogeni que gira al voltant d’un punt central
observatori de Meudon
Astronomia
Observatori astronòmic situat als voltants de París.
Fou fundat l’any 1876 com una secció de l’observatori de París especialitzada en astrofísica Té un telescopi d’1 m de diàmetre, dues ulleres de 83 i 62 cm, respectivament, i un coronògraf Els seus camps de treball són la detecció de cometes i de novae i l’observació dels planetes i del Sol En aquest darrer camp, l’observatori es dedica especialment a estudiar l’espectre de les protuberàncies i de la cromosfera
ballesta
Astronomia
Instrument usat antigament per a mesurar l’altura dels astres.
Consistia en una barra d’aproximadament un metre de llargària, al llarg de la qual es podia desplaçar una barra petita més tard dues, tres i fins i tot quatre d’uns 70 cm, perpendicularment a la primera Per al càlcul de l’altura d’un estel, hom dirigia dues visuals que havien de passar pels extrems de les barres petites i arribar a l’estel i a l’horitzó, respectivament Tot i ésser menys precís que el quadrant o l' astrolabi nàutics, fou molt emprat, especialment al s XVI, pels navegants
Tutatis
Astronomia
Asteroide número 4179 descobert l’any 1989 per un equip d’astrònoms francesos. Té un període de translació de quatre anys i una òrbita molt excèntrica compresa entre l’òrbita de la Terra i el cinturó principal d’asteroides que s’estén entre Mart i Júpiter.
El seu pla orbital és molt proper al de la Terra, de tal manera que hi pot passar molt a prop El 29 de setembre de 2004 Tutatis passà a una distància de la Terra només quatre vegades la distància Terra-Lluna, essent aquest l’apropament mínim fins a la data de qualsevol asteroide o cometa coneguts Les imatges de Tutatis preses durant aquests apropaments mostren un cos format per dues parts irregulars de 4 i 2,5 km de diàmetre mitjà, respectivament, que semblen estar en contacte mutu
elongació

Elongació d’un planeta del sistema solar
© fototeca.cat
Astronomia
Distància angular d’un astre respecte al Sol, o d’un satèl·lit respecte al seu planeta, mesurada per un observador de la Terra estant.
L’elongació és mesurada en graus, a partir del Sol i en la direcció E o W elongació oriental o occidental, respectivament Una elongació de 0° correspon a una conjunció , una de 90° a una quadratura i una de 180° a una oposició En el cas dels planetes inferiors, no es pot assolir la quadratura, sinó que l’elongació presenta uns màxims, la màxima elongació oriental el planeta apareix al capvespre i la màxima elongació occidental el planeta apareix a l’alba Les màximes elongacions orientals i occidentals de Venus van dels 45° als 47° i les de Mercuri dels 16° als 28°