Resultats de la cerca

El fet que un satèllit mostri sempre la mateixa cara al seu planeta no vol dir que no giri, sinó que, a la vegada que gira, es mou entorn del seu planeta, i la relació entre ambdós moviments és tal, que el satèllit manté sempre la mateixa orientació relativa envers el planeta Perquè es produeixi aquesta situació cal que el temps que triga el satèllit a donar una volta completa entorn d’ell mateix sigui exactament igual al temps que triga a completar la seva translació al voltant del planeta La causa d’aquest fenomen és l’existència de les marees provocades pel planeta, les quals produeixen un…

En el cas de la Terra, la rotació defineix el dia

El període d’aquest moviment és de 25800 anys, és a dir, de 50,27 /any és anomenat any platònic La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea segle II aC però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estellar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l’ època del catàleg Una altra conseqüència és que l’estel que…

Fou el primer a enregistrar l’observació d’una erupció solar estudià les taques solars Publicà un catàleg de 3 753 estels circumpolars 1857 Descobrí que la rotació del Sol és diferencial, és a dir, que la velocitat depèn de la latitud, de manera que la rotació de l’equador solar és més ràpida que la de la resta de l’esfera

Segons aquest model, els estels fixos són sobre una esfera immòbil centrada també en el Sol, i la Terra fa una rotació diària El sistema copernicà permetia d’explicar la rotació diürna dels estels, el moviment retrògrad aparent del Sol al llarg del zodíac, la retrogradació aparent dels planetes i les estacions de la Terra Substituí el sistema ptolemaic per bé que, atès que seguint la idea platònica no considerava més que moviments circulars uniformes, hagué de conservar les nocions d’epicicle i deferent a fi de poder fer avenir les seves prediccions amb les observacions dels…

Des de l’antigor, ha estat emprat el dia com a unitat bàsica de temps, i com a tal unitat hom n'ha anat redefinint més i més acuradament la durada Inicialment, cada poble assignava al dia una durada pròpia o bé les hores de llum diürna, com els babilonis, o bé les 24 hores, com els alexandrins Els romans el dividiren en dotze hores iguals, repartides en cicles de tres hores prima, tèrcia, sexta i nona Entre els jueus, el dia començava al capvespre, segons les normes bíbliques Al segle IV aC els grecs descobriren el mecanisme dels eclipsis, amb la qual cosa comprengueren la…

Determinà la longitud d’ona de més de tres-centes ratlles de l’espectre solar, la massa de Júpiter i el període de rotació del Sol, i estudià l’absorció de la llum solar per l’atmosfera terrestre

Consistent a deixar oscillar un pèndol, lliurement, durant un llarg període de temps hom pot observar, així, un canvi del pla d’oscillació del pèndol respecte a la Terra, cosa que constitueix una prova del moviment de rotació d’aquesta

Estudià la natura dels planetes i de les nebuloses, mitjançant mètodes espectroscòpics L’any 1914 descobrí, independentment de Max Wolf, la rotació de les nebuloses Les seves recerques han donat lloc a la teoria de l’expansió de l’Univers

Estudià amb Espeusip, Plató i Aristòtil i seguí l’escola aristotèlica Autor de nombrosos treballs d’astronomia i geometria, suggerí que la rotació de la Terra causa el moviment dels cossos pesants i que Venus i Mercuri giren al voltant del Sol