Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
paral·laxi
![](/sites/default/files/media/FOTO/129636.jpg)
Paral·laxi (R radi equatorial de la Terra, S semieix major de l’òrbita de la Terra, 1 i 2 dues posicions de la Terra en l’òrbita, separades sis mesos)
© Fototeca.cat
Astronomia
Angle format per les dues rectes que uneixen el centre d’un astre i els dos extrems d’un segment anomenat línia
o longitud de base
.
En el cas dels astres que pertanyen al sistema solar, hom pren com a línia de base el radi equatorial de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi diürna o geocèntrica En el cas d’astres no pertanyents al sistema solar, hom pren com a línia de base el semieix de l’òrbita de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi anual A partir de la parallaxi d’un astre i només amb procediments trigonomètrics, hom pot determinar la distància de l’astre a la línia de base Aquest procediment trigonomètric per a mesurar distàncies estellars no pot ésser utilitzat per als astres…
nutació
Astronomia
Tecnologia
Petit moviment d’oscil·lació de l’eix de la Terra que se sobreposa al moviment de precessió
.
A causa de la precessió, cadascun dels pols de l’eix de la Terra coordenades astronòmiques descriu, sobre l’esfera celeste, una línia circular entorn del pol de l’eclíptica, i la nutació fa que aquesta línia circular sigui sinuosa Si només existís la nutació, cada pol de l’eix terrestre descriuria una ellipse, en sentit retrògrad i amb un període de 18 anys i 7 mesos, el semieix major de la qual, anomenat també constant de la nutació , seria de 9,21’, i el semieix menor, de 6,86’ La nutació fou descoberta per JBradley el 1748 a partir d’una sèrie d’observacions de…
Ariel
Astronomia
Satèl·lit d’Urà descobert per William Lassell el 1851.
Té un radi d’uns 650 km El semieix major té 192 000 km, i la seva revolució sidèria dura 2,520 dies
Elara
Astronomia
Petit satèl·lit de Júpiter, descobert el 1905 per C.D. Perrine.
Té un diàmetre d’uns 80 km, un període de revolució al voltant de Júpiter d’uns 260 dies, i l’òrbita té un semieix major de 1 174×10 4 km
Pal·les
Astronomia
Asteroide número 2 del catàleg general.
Té un diàmetre de 520 km, la seva magnitud, quan és en oposició, és 8,4, i el semieix major de la seva òrbita és de 2,77 UA asteroide
Hèctor
Astronomia
Asteroide número 624 del Catàleg General, descobert per Kopff el 10 de febrer de 1907 des de Heidelberg.
La seva òrbita té un semieix major de 5,1211 UA i una excentricitat de 0,20 Quan és en oposició hom el veu com un astre de magnitud 15,2 Pertany al grup dels Troians
Hiperíon
Astronomia
Satèl·lit de Saturn, descobert per W.C. Bond el 16 de setembre de 1848.
L’òrbita entorn del planeta té un semieix major d’1481000 km i un període de revolució de 21 dies 6 hores i 31 minuts Té una magnitud aparent visual, quan Saturn és en oposició, de 14,2
Vesta
![](/sites/default/files/media/FOTO2/vesta_asteroide.jpg)
Vesta (imatge del 2012 obtinguda per la nau Dawn)
© NASA / JPL-Caltech / UCLA / MPS / DLR / IDA
Astronomia
Asteroide número 4 del catàleg general.
Té un diàmetre de 650 km, i el semieix major de la seva òrbita és de 2,361 UA Quan és en oposició té una magnitud de 6,7 Fou descobert per l'astrònom Heinrich Wilhelm Olbers el 29 de març de 1807
Janus
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert el 1966 per Audouin Dollfus.
Té unes dimensions semidiàmetres de 110 × 100 × 80, un semieix gran de 151 500 km, i un període orbital de 0,695 dies Descriu, pràcticament, la mateixa òrbita que un altre satèllit de Saturn, Epimeteu, amb el qual intercanvia periòdicament les posicions a causa de la interacció gravitacional mútua