Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot el 1764, l’any següent se n'anà a Palerm per ocupar una càtedra de matemàtiques superiors El 1791 fundà un observatori astronòmic que situà a la torre del Palau Reial A partir del 1792 inicià una llarga sèrie d’observacions i publicà un catàleg de 7 646 estels el 1801 descobrí el primer asteroide conegut, al qual donà el nom de Ceres A partir de l’any 1817 dirigí la construcció de l’observatori de Capodimonte

Les observacions realitzades durant els anys posteriors al descobriment permeteren de determinar que el seu període de revolució era de 20 dies i 20 h i que girava a una distància d’1 462 000 km del centre de Saturn Ara bé, des de l’any 1905 Temis no ha pogut ésser observat per ningú, malgrat els esforços realitzats Una explicació d’aquesta desaparició és que Temis fou allunyat de Saturn per pertorbacions gravitatòries Una segona explicació —que és la més versemblant— suposa que Temis era un asteroide que l’efecte de perspectiva situà durant uns quants anys a les proximitats de…

Hom ha especulat sobre un possible origen judeoconversEs graduà en arts a València, on estudià vers 1530-40 Professor d’hebreu a la Universitat d’Ancona, tornà a València, on fou professor particular de matemàtiques i catedràtic d’hebreu 1563 i de matemàtiques 1567 de la Universitat El 1579 passà a Salamanca com a catedràtic de les mateixes matèries Observà l’anomenat cometa del 1572 , actualment identificat com a Supernova de Tycho Brahe, sobre el qual publicà Libro del Nuevo Cometa el 1573, des d’on atacà la tradicional creença en la immutabilitat dels astres, en determinà la…

La seva descoberta fou anunciada simultàniament per la NASA i la revista Nature  al febrer de 2017 Els planetes orbiten al voltant d’una estrella situada a 40 anys llum del sistema solar Tres dels set planetes fins ara identificats d'aquest sistema foren detectats el maig del 2016 L’estrella al voltant de la qual orbiten és una ultrafreda nana designada amb el nom de Trappist-1, a partir del nom del telescopi emprat TRAnsiting Planets and PlanetesImals Small Telescope en la recerca L’interès d’aquests planetes extrasolars  està en la similitud de les condicions amb les de la Terra, tant pel…

Fou descobert el 1969 pels astrònoms soviètics Klim Čurjumov i Svetlana Gerasimenko a partir d’una fotografia del cometa 32P/Comas Solà Posteriorment el seu pas ha estat observat des de la Terra els anys 1976, 1982, 1989, 1996, 2002 i 2009 i fotografiat pel  telescopi espacial Hubble La seva òrbita al voltant del Sol se situa entre una distància màxima de 840 milions de quilòmetres i una distància mínima de 180 milions de quilòmetres Té una forma irregular d’entre 3 x 5 km i el núvol de gasos evaporats que es forma durant l’aproximació al Sol en fa difícil l’observació des de la…

La sonda Rosetta fou llançada a l’espai el 2 de març de 2004 amb destinació al cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko En el seu viatge sobrevolà dos asteroides 2867 Steins al setembre del 2008 i 21 Lutetia al juliol del 2010 El viatge d’aproximació de la sonda durà uns deu anys, durant els quals completà tres cops l’òrbita de la Terra i posteriorment se situà en l’òrbita de Mart per tal de coincidir amb la trajectòria del cometa Des del juny del 2011 Rosetta es mantingué en un estat de latència fins el 20 de gener de 2014, en què els mecanismes s’activaren automàticament per tal de…

Forma part del National Astronomy and Ionosphere Center i és administrat per la Universitat de Cornell sota contracte amb la National Science Foundation dels EUA Inaugurat l’1 de novembre de 1963, el principal instrument d’observació consistia en un gran radiotelescopi radar de 305 m de diàmetre, construït sobre el sòl i aprofitant una fondalada natural rectificada per fer-ne un segment d’esfera Suspès per cables elevats per tres grans pilars, a 150 m per sobre de l’estructura corbada s’hi situà el receptor Un sistema d’alimentació permetia d’abastar fins a 20° del zenit Destinat…

El seu límit interior es troba al voltant de 1 R o radi solar sobre la superfície del Sol, quan el camp magnètic solar adopta una orientació radial El límit exterior se situa en el xoc terminal format per la interacció del vent solar i el plasma interestellar A l’altura de l’òrbita de la Terra, la seva intensitat mitjana és de 5nT, i està inclinat uns 45° respecte a la direcció radial L’estructura a gran escala del camp magnètic interplanetari es coneix com model de Parker, per ENParker, el qual va derivar-ne correctament les propietats, l’any 1958 En aquest model, els tubs de flux estan…

La magnitud aparent de Neptú és de 7,7 per tant, no s’observa a ull nu Vist a través del telescopi, apareix com un disc blau verdós de 2,4' de diàmetre L’òrbita de Neptú, quasi circular, té un semieix major de 4504 milions de quilòmetres 30,11 UA i el seu període orbital és de 164,8 anys Amb un diàmetre de 24764 km i una massa 17,15 vegades la de la Terra, Neptú té la densitat 1,638 gr/cm 3 més gran de tots els planetes anomenats gegants, la qual cosa sembla indicar que, en la composició de Neptú, hi intervenen una quantitat important d’elements pesants del mateix tipus que els que…

Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…