Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Willem Johan Kolff
![](/sites/default/files/media/FOTO/516721.jpg)
Willem Kolff
© The New Netherland Institute
Medicina
Metge neerlandès naturalitzat nord-americà.
Estudià a la seva ciutat natal, on es graduà el 1938 Resident a la Universitat de Groningen, organitzà el primer banc de sang l’any 1940 Aquest any es traslladà a Kampen, arran de la seva resistència a collaborar amb les autoritats pronazis, a partir de 1943, amb mitjans molt precaris desenvolupà el primer hemodialitzador o ronyó artificial, que aplicà amb èxit per primera vegada el 1945 a un pacient amb pèrdua de la funció renal Doctorat el 1946, el 1950 anà als EUA, on es nacionalitzà el 1956 Incorporat a la Cleveland Clinic Foundation, treballà en el disseny de la màquina…
Stanley B. Prusiner
Medicina
Bioquímic i neuròleg nord-americà.
Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1964, s’especialitzà en investigació bioquímica Des del 1972 desenvolupa la seva carrera a la Universitat de Califòrnia on és catedràtic de neurologia 1984 i bioquímica 1988 Les seves recerques en malalties degeneratives del sistema nerviós el portaren a proposar, el 1982, l’existència d’un nou agent infecciós, el prió , confirmada per investigacions posteriors malgrat l’escepticisme inicial, i que li valgué la concessió del premi Nobel de medicina el 1997
Robert James Graves
Medicina
Metge irlandès.
Graduat en medicina en el Trinity College de Dublín a l’edat de 22 anys, el 1824 cofundà el Park Street School of Medicine, on desenvolupà una forma sistemàtica d’ensenyar al costat del llit del malalt Fou fundador i editor del Dublin Journal of Medical Science Introduí la pràctica de mesurar la freqüència del pols amb rellotge, i fou un dels primers a descriure completament el goll exoftàlmic, malaltia que s’anomena de Graves o també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Basedow
Roger Guillemin
Medicina
Fisiòleg francès naturalitzat nord-americà.
Estudià medicina a la Universitat de Lió 1949 i prosseguí la seva formació al Centre de Cirurgia Experimental de Mont-real i a la Universitat d’aquesta ciutat, on es doctorà l’any 1953 en fisiologia Impartí classes de fisiologia a la Universitat de Baylor Texas i a la Universitat de Houston abans d’incorporar-se a l’Institut Salk de La Jolla, centre en el qual desenvolupà bona part de la seva recerca, centrada en la investigació neuroendocrinològica El 1977 rebé el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre les hormones proteiques produïdes al cervell, premi que compartí amb Andrew V…
Rolf M. Zinkernagel
Medicina
Metge suís.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Basilea, s’especialitzà en immunologia, camp en el qual desenvolupà importants recerques a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtin de Canberra, en collaboració amb PDoherty 1973-75 Posteriorment treballà en el departament d’immunologia de l’Institut d’Investigació de la Clínica Scripps de la Jolla Califòrnia fins el 1979 Des d’aquest any és professor del departament de patologia experimental i director de l’Institut d’Immunologia Experimental de la Universitat de Zuric Compartí amb PDoherty el premi Nobel de medicina i fisiologia…
Gabriela Morreale de Castro
Medicina
Química i endocrinòloga d’origen italià.
Llicenciada 1951 i doctorada 1955 en ciències químiques per la Universitat de Granada, en 1955-58 treballà a l’Hospital Acadèmic de la Universitat de Leiden, on fou cap de laboratori Posteriorment s’incorporà com a experta bioquímica en endocrinologia i nutrició del CSIC Desenvolupà la major part de la trajectòria professional a l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols de Madrid La seva principal aportació científica fou la creació d’un mètode per a valorar l’índex de iode en orines i aigües, mitjançant el qual demostrà la relació entre incidència del goll i…
Ralph Marvin Steinman
![](/sites/default/files/media/FOTO/DSC_5993.1317648302 Steinman The Rockefeller University.jpg)
Ralph Marvin Steinman
© The Rockefeller University
Medicina
Metge canadenc.
Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988 Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la…
Esteve Ysern i Cervera
Medicina
Metge.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on, el 1934, es graduà Durant la Segona Guerra Mundial va treballar com a voluntari en un hospital de París Posteriorment es traslladà a la República Dominicana, on exercí a un poble d’aquest país Més tard se n'anà a Panamà, on es dedicà a l’oftalmologia a l’Hospital de Santo Tomás Investigador en aquest darrer àmbit, creà una nova tècnica que fou reconeguda pel Dr Josep Ignasi Barraquer, i que va explicar en el seu article ‘Evisceración ocular con inclusión de esfera plástica y ojo cosmético’ 1973 Home filantròpic, hi desenvolupà…
David Hunter Hubel
Medicina
Neurofisiòleg nord-americà d’origen canadenc.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat McGill de Montreal 1947 Posteriorment estudià medicina a la mateixa universitat, on es graduà el 1951, especialitzat en neurofisiologia En 1953-58 fou mobilitzat per a la guerra de Corea i serví a l’Institut Neuropsiquiàtric de l’exèrcit, on inicià les seves recerques sobre l’activació de neurones al cervell en el processament de la informació visual Des del 1959 desenvolupà tota la seva carrera científica i acadèmica a la facultat de medicina de Harvard, on, amb Torsten N Wiesel , continuà estudiant els mecanismes de l’…
Lluís Revert i Torrellas
![](/sites/default/files/media/FOTO/llrevert.jpg)
Lluís Revert i Torrellas
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge nefròleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera…