Resultats de la cerca

Fou metge de cambra de Felip V el 1736, i dirigí, a Madrid, la construcció del teatre anatòmic És autor d’un Escrutinio físico-médico-anatómico Madrid 1729, polèmica contra les teories del metge valencià Francesc Lloret i Martí, i d’un Examen medicum 1736

Format a Harvard, Yale i Washington, el 1927 ensenyà a la Universitat de Chicago, on fundà el Laboratori Ben May per a la recerca del càncer, que dirigí en 1951-69 Estudià la dependència hormonal dels càncers en l’home i els animals, l’adrenalectomia bilateral en l’home, el principi transformador de l’uroepiteli, la formació dels ossos, de la medulla òssia i els enzims sèrics Rebé importants premis científics per la seva tasca, i entre ells, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1966, juntament amb FPRous Entre les seves nombroses publicacions sobresurt Experimental…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1807, participà en la Guerra del Francès en qualitat de facultatiu i a partir del 1820 s’incorporà a la Universitat de Barcelona, on ensenyà fins el 1863 Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i president de la comissió de mineria de la Societat Econòmica d’Amics del País Entre les seves obres cal destacar Instruccions generals sobre'l modo de preservarse del còlera morbo epidèmich ab indicacions acerca de son mètodo curatiu 1834, Arte de recetar y formulario práctico conformes a las lecciones públicas dadas en el Real Colegio…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i després s’especialitzà en urologia Treballà al servei d’urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona Durant la Guerra Civil, fou director mèdic, des del 1937, del VIII Grup d’Hospitals, de Conca, i de l’hospital militar de Figueres, amb el grau de metge major de sanitat de l’exèrcit de la República Espanyola El 1939 s’exilià a Mèxic i s’establí a la ciutat de Mèxic Hi exercí com uròleg a l’Hospital General de México, a l’American British Cowdray Hospital i a la Beneficiencia Española Ensenyà als…

Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano…

El 1942 emigrà a Amèrica amb els seus pares i s’establí a Mèxic Hi començà els estudis de medicina a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, 1946-1952, on es llicencià, i també estudià administració d’hospitals a l’escola de postgraduats de la mateixa universitat 1963 Després es traslladà als Estats Units per ampliar coneixements, on fou metge resident en administració d’hospitals de la Universitat de Chicago Més tard, també fou metge resident a l’Instituto Nacional de Cardiología de México 1958-60 Dedicat també a la docència, fou, des del 1965, professor a l’Asociación Mexicana de…