Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
criptococcosi
Medicina
Micosi sistèmica de distribució universal provocada pel fong Cryptococcus neoformans
.
La infecció es produeix per inhalació de llevats dessecats presents a la natura, especialment en zones contaminades per femta de colom En un primer estadi la infecció s’esdevé al pulmó i posteriorment es dissemina per via hematògena cap al sistema nerviós central i a d’altres zones Acostuma a ésser una infecció oportunista en pacients amb sida immunodeprimits S'arriba al seu diagnòstic mitjançant la identificació del fong en cultius de mostres clíniques En pacients immunodeprimits, la malaltia té una mortalitat alta i el seu tractament es basa en l’ús de fàrmacs antifúngics, especialment l’…
hipertèrmia maligna
Medicina
Trastorn congènit que provoca crisis febrils com a resposta a l’administració d’anestèsics inhalants o relaxants musculars, o a una gran ingesta de cafeïna.
És un trastorn hereditari que en alguns casos s’acompanya de malformacions com ara talla curta, cifosi, etc El quadre clínic està marcat per febre molt alta secundària a trastorns metabòlics, juntament amb taquicàrdia, hipotensió, arrítmies cardíaques, cianosi i rigidesa muscular Si el quadre evoluciona, apareixen alteracions analítiques severes i incorregibles en l’equilibri hidroelectrolític i s’arriba a un quadre clínic de miositis, edema agut de pulmó i coagulació intravascular disseminada que presenta un elevat risc de mortalitat No es disposa de cap prova diagnòstica que informi d’…
malaltia de Caroli
Medicina
Malaltia congènita definida com la presència de dilatacions en els conductes biliars intrahepàtics.
Es pot associar amb poliquistosi renal i amb quists del colèdoc A les dilatacions hi ha estasi biliar i tan sols apareixen símptomes com ara dolor còlic i febre en cas de formació de litiasi i sobreinfecció bacteriana En alguns casos es poden arribar a formar abscessos i colangitis greus Al diagnòstic de certesa s’hi arriba mitjançant ecografia o colangiografia retrògrada L’única opció terapèutica amb intenció curativa és la cirurgia es practica una hepatectomia parcial que inclou els segments hepàtics afectats En cas d’afectació difosa de tot el fetge i complicacions reiterades es pot…
alimentació enteral
Medicina
Modalitat d’alimentació artificial que aporta els nutrients directament a l’estómac o al budell.
Pot variar des d’una dieta normal triturada fins a un subministrament calòric, vitamínic, hídric i electrolític molt ajustat a la situació clínica del pacient L’administració és a través d’una sonda nasogàstrica o d’una sonda que arriba al tub digestiu per gastrostomia o enterotomia S'utilitza en aquells pacients que, a causa d’una malaltia neurològica o obstructiva, tenen impossibilitada l’arribada correcta del menjar a l’estómac també s’aplica durant el postoperatori d’intervencions quirúrgiques sobre l’esòfag o l’estómac i en malalties intestinals, sobretot inflamatòries, en les quals…
Alfred G. Gilman
Medicina
Metge nord-americà.
Estudià medicina a la Universitat de Yale, on es llicencià el 1962 Posteriorment, el 1969, es doctorà a la Case Western Reserve University de Cleveland Ohio Un cop doctorat començà les investigacions científiques al National Heart Institut 1969-71 Fou professor de farmacologia a la Universitat de Virginia 1971-81 i cap de departament de farmacologia a la Universitat de Texas 1981-2005 de la qual arribà a ser el degà de la facultat de medicina 2005 El 1994 li fou concedit el premi Nobel de medicina, juntament amb Martin Rodbell , pel descobriment de la funció de les anomenades “…
Francisco Hernández
Biologia
Medicina
Metge i naturalista castellà.
Amic personal d’Andreas Vesal, fou un dels introductors als reialmes hispànics de l’anatomia vesaliana i un dels primers defensors de la circulació pulmonar Fou metge dels hospitals de Guadalupe, on tingué com a collaborador el vigatà Francesc Micó, amb qui herboritzà per Extremadura, Castella i Andalusia Dirigí la primera expedició científica destinada a conèixer la flora i la fauna d’Amèrica, enviada per Felip II el 1570 a Nova Espanya, on romangué fins el 1577, recollint materials i escrivint una Història Natural de Nueva España que no arribà a veure mai publicada, els…
Marcel Cazeilles
Medicina
Metge i poeta.
Graduat a Lió l’any 1931, feu carrera de metge militar i arribà a general S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins el 1956, any en què passà al ministeri de la Defensa Nacional a París Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit 1961 i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses Conreà la poesia catalana i publicà, amb el pseudònim Joan la Cella , un recull de poemes en edició…
,
Salvador Armendares i Sagrera
Medicina
Metge.
Fill de Salvador Armendares i Torrent Arribà a Mèxic, el 1939, amb la seva família Feu estudis de medicina a la Universidad Autónoma de México, on es llicencià i s’especialitzà en pediataria i genètica Exercí en diverses institucions hospitalàries de Ciutat de Mèxic com a pediatre endocrinòleg Residí a Anglaterra 1964-65, i a Oxford treballà al Population Genetic Research Unit del British Medical Research Council Fou cap del departament de genètica mèdica 1967 i de biologia de la reproducció 1968-77 a l’Instituto Mexicano del Seguro Social Publicà moltes obres, entre les quals…
Godfrey N. Hounsfield
Medicina
Enginyer britànic.
Des de ben petit s’interessà pels aparells electrònics En esclatar la Segona Guerra Mundial ingressà a la RAF de la qual arribà a ser professor de l’Escola de Radar després d’haver participat en un projecte de millora d’aquest aparell Acabada la guerra estudià enginyeria electrònica al Faraday House Electrical Engineering College Posteriorment s’incorporà a la firma anglesa EMI Limited 1951 on inicialment estudià nous sistemes de radar abans de centrar les seves investigacions en els ordinadors electrònics El 1969 començà a treballar amb l’elaboració d’un escàner que pogués…
autòpsia
Medicina
Estudi de les diferents parts d’un cadàver, per diagnosticar i investigar les malalties que havia patit l’individu en vida i per esbrinar les causes de la mort.
Aquest estudi pot tenir interès des d’un punt de vista clínic autopsia clínica o judicial Tècnicament, l’autopsia, anomenada també necròpsia, comprèn l’examen de tot el cadàver i bàsicament l’estudi sistemàtic de les vísceres de les tres cavitats cap, tórax i abdomen i de les extremitats en les autòpsies medicolegals hom valora també l’observació externa L’estudi dels cadàvers humans, rarament dut a terme en l’antigor i més practicat a partir del Renaixement, féu possible l’avenç dels coneixements anatòmics anatomia o resultà fonamental en el desenvolupament progressiu de la medicina…