Resultats de la cerca

Digestòleg, deixeble de Gallart i d’August Pi-Sunyer, fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya 1920, redactor en cap dels “Annals de Ciències Mèdiques” i director de la revista en català “Ars Medica” Pertangué a Acció Catalana, a Acció Republicana i a Esquerra Republicana, partit pel qual fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 S'exilià el 1939 i exercí a Montpeller Tornà a Barcelona el 1947

Es graduà el 1961 a la Universitat d’Adelaide Exercí la medicina i feu treball de recerca al Royal Melbourne Hospital 1964-68 i posteriorment 1968-99 al Royal Perth Hospital, on coincidí amb Barry J Marshall , amb el qual identificà el bacteri Helicobacter pylori com a causant de la gastritis i de l’úlcera pèptica duodenal Per aquesta descoberta els fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 2005

Estudià medicina a Palma i a Gandia, on es doctorà 1756 Exercí a Cadis, des d’on passà a Veneçuela 1762 Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la Universitat de Caracas 1763, en la qual fou confirmat per Carles III 1777 amb el títol de protometge de la província de Veneçuela El 1971 li fou retut homenatge a la Universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país

Exercí la medicina a Calaf Anoia Mogut per les idees icarianes propagades per Narcís Monturiol a La Fraternidad , s’oferí a ésser el representant d’Espanya a l’expedició icariana Icària d’ Étienne Cabet Amb els donatius d’altres correligionaris anà a París i s’embarcà amb Cabet en la fragata Rome , amb la qual passà a Texas 1848 En sorgir dissensions, fou dels primers a oposar-se a Cabet el seu desencís el menà al suïcidi

Estudià a la Universitat de Pittsburgh, on es doctorà el 1920 Exercí tota la seva carrera a la Mayo Clinic de la qual també fou professor Les seves investigacions se centraren en les malalties reumàtiques fins a descobrir-ne els efectes terapèutics de la cortisona El 1950 rebé el premi Nobel de medicina juntament amb EC Kendall i T Reichstein pels seus descobriments relatius a l’hormona suprarenal, la seva estructura i els seus efectes biològics

Es graduà a la Universitat d’Austràlia Occidental, i del 1977 al 1986 exercí i investigà al Royal Perth Hospital Posteriorment, continuà el treball de recerca a la Universitat de Virgínia, 1986-96 i, novament, a la Universitat d’Austràlia Occidental des del 1997 L’any 2005 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb J Robin Warren per la identificació del bacteri Helicobacter pylori com a causant de la gastritis i de l’úlcera pèptica duodenal

Llicenciat el 1932, exercí en el medi rural, on va lluitar contra el “gambia”, mosquit transmissor de la malària Amplià estudis a la Johns Hopkins University de Baltimore Fou director de la divisió d’organització de serveis de salut pública de l’OMS 1950-53 i director general d’aquesta organització 1953-73 S'ocupà principalment dels problemes d’enginyeria sanitària, la lluita contra la fam i la tuberculosi, la unificació de la terminologia mèdica i el millorament de les condicions sanitàries dels països del Tercer Món

Llicenciat en medicina i en ciències fisicoquímiques, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense Collaborà en força revistes Fundà i dirigí dues publicacions Revista médica barcelonesa i Contra la tisis Escriví sobre qüestions d’higiene i sobre la problemàtica medicosocial de la tuberculosi La tos, sus causas y tratamiento 1885 Climatoterapia española de la tisis pulmonar 1888, Diagnóstico de las enfermedades del pecho 1900, L’art de respirar 1901, La tuberculosis y las tres higienes 1909, Orientaciones antituberculosas 1911, etc

Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País 1834 i de l’Ateneu Lleidatà 1871 Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui 1883 Foren fills seus els metges Frederic Castells i Ballespí , Martina Castells i Ballespí 1852 — 1884, una de les primeres dones llicenciades 1882 a la península Ibèrica, Camil Castells i Ballespí i Rossend Castells i Ballespí 1868 — , dedicat, a més, a la hidrologia

Es llicencià a Barcelona 1839 El 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850 s’establí a Madrid Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca Collaborà a “Siglo Médico” Era admirador de Bacon Publicà diversos treballs de caràcter pràctic sobre l’ús del cerat simple 1841, els tumors encefalítics 1846, la metàstasi, el còlera, el càncer, les aigües termals, i de caràcter teòric, com Tratado de la verdad en medicina…