Resultats de la cerca

Descobrí el Tripanosoma cruzi 1909, agent causant de la tripanosomiasi americana malaltia de Chagas freqüent a l’Amèrica Central i del Sud, transmesa per la picada de certs insectes, especialment de Triatoma megista N'hi ha formes agudes i cròniques Les formes agudes afecten primordialment els infants i es caracteritzen per un quadre febril, un edema palpebral, una conjuntivitis i alguns infarts ganglionars Les formes cròniques es caracteritzen principalment perquè afecten el cor, en forma d’asistòlia crònica

Destaquen els seus estudis sobre el desenvolupament embrionari de les ascídies i les alteracions que hom hi podia introduir mitjançant la destrucció, en les fases inicials del desenvolupament, d’alguna de les cèllules embrionàries És considerat un pioner en el camp de l’embriologia experimental

Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang

Acabada la llicenciatura de medicina a Barcelona i Saragossa, el 1952, anà a residir a Berlín, i treballà com a metge en clíniques neurològiques d’Innsbruck Àustria i Bonn Alemanya Doctorat el 1956 per la Universitat de Madrid, fou professor adjunt 1954-61 i professor 1961-68 de neuropatologia a la Universitat de Bonn Posteriorment fou catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín 1968-98, de la qual fou degà durant sis anys, i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya 1997-2002 Investit doctor honoris causa per nombroses universitats internacionals, fou…

S'especialitzà en oftalmologia a París, i s’establí a Madrid 1853, on fou director de l’Instituto Oftálmico 1877 Diputat a les corts el 1869, formà part del grup de Castelar, i contribuí a la reorganització del partit republicà amb Salmerón 1891 Des del 1870 collaborà en la República Federal , de Madrid

Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona, a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia 1920 Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura i secretari i posteriorment president 1935-63 de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia Estudià les malalties metabòliques i endocrines fou bàsic a l’època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas 1926, que inicià les Monografies Mèdiques d’…

Es llicencià a Barcelona 1839 El 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850 s’establí a Madrid Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca Collaborà a “Siglo Médico” Era admirador de Bacon Publicà diversos treballs de caràcter pràctic sobre l’ús del cerat simple 1841, els tumors encefalítics 1846, la metàstasi, el còlera, el càncer, les aigües termals, i de caràcter teòric, com Tratado de la verdad en medicina 1853, Es…

De família de metges, es llicencià a Barcelona 1934 i fou metge intern de cirurgia a l’Hospital Clínic de Barcelona fins el 1936, que anà als Estats Units per a incorporar-se com a investigador visitant al Rockefeller Institute for Medical Research de Nova York Poc després passà al Cornell University Medical College i el 1938 retornà al Rockefeller Institute fins el 1964, quan en transferir-se la seva unitat a la Universitat de Yale, fou nomenat professor d’epidemiologia d’aquest centre docent de Boston, on exercí fins a la jubilació 1981 Posteriorment, el 1982 fou contractat per la Facultat…

Llicenciat en farmàcia 1881, l’any 1886 inicià els estudis de medicina, i entre el 1887 i el 1890 fou professor ajudant de tècnica anatòmica Es doctorà per la Universitat de Madrid 1895 amb la tesi  El azul de metileno en Medicina Individualidad clínica del mismo Fou catedràtic de terapèutica a la Universitat de Sevilla 1904 i a la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector 1913-23 Docent innovador, introduí a l’assignatura de terapèutica, l’ensenyament de la farmacologia, la terapèutica física, l’electroteràpia, la radioteràpia i la fototeràpia Creà els Departaments d’Hidroteràpia i…

Es llicencià 1936 i doctorà 1944 a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en dermatologia al costat de Xavier Vilanova Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostella 1954 i Granada 1955-70, on realitzà una extensa tasca assistencial i científica, i impulsà la cirurgia dermatològica Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1944