Resultats de la cerca
Es mostren 2071 resultats
Jules Bordet
Biologia
Medicina
Metge i microbiòleg belga, deixeble de Metchnikoff a París, iniciador i director, durant quaranta anys, de l’Institut Pasteur de Brussel·les i professor de bacteriologia a la Universitat de Brussel·les (1907-35).
És autor de treballs bàsics sobre la immunitat i les hemòlisis bacterianes, així com d’una descripció dels bacils causants de la diftèria de l’aviram i de la tos ferina humana, i descobridor de la reacció de fixació de complement, juntament amb Octave Gengou Li fou atorgat el premi Nobel de Medicina l’any 1919 entre les seves obres destaca Traité de l’immunité dans les maladies infectieuses 1920
medicina legal
Medicina
Branca de la medicina que tracta dels problemes biològics i medicoquirúrgics en relació amb les ciències jurídiques i socials, en especial el dret penal.
Aquest cos de doctrina consta essencialment de dues grans parts una que tracta d’elaborar els elements doctrinals que poden concórrer a facilitar la formació i l’evolució del dret medicina jurídica , i una altra que tracta d’aplicar pràcticament les nocions científiques i metodològiques o els fets útils a la justícia medicina forense Les múltiples formes d’activitat medicolegal comprenen les denúncies, els certificats, les visites fiscals, els peritatges, els arbitratges, etc Aquestes prestacions poden ésser sollicitades per l’autoritat o per persones privades
medicina aeronàutica i espacial
Medicina
Especialitat de la medicina ambiental que té per finalitat de prevenir o de tractar els trastorns que poden presentar-se com a conseqüència de la incursió humana a l’espai exterior.
En són funcions bàsiques la selecció i l’entrenament dels aeronautes i els astronautes, llur control mitjançant la telemetria i llur recuperació després d’experimentar, durant el viatge, les tensions de la fatiga de vol, l’aïllament, les irradiacions, les distèrmies ambientals, la manca de sonorització i qualsevol possible “infecció còsmica”
medicació
Medicina
Administració d’un agent terapèutic o més, amb una finalitat concreta.
masturbació
Medicina
Acció i efecte de masturbar o masturbar-se.
L’estimulació pot ésser manual, per refrec o mitjançant instruments mecànics molt variats, i sol anar acompanyada de fantasies eròtiques quan és aconseguida mitjançant la sola imaginació hom en diu masturbació psicològica Bé que ha estat objecte de severes prohibicions morals i socials en certes cultures —com és ara la judeocristiana— , la masturbació és reconeguda com una pràctica universal i, per això mateix, com una forma natural de la sexualitat sense conseqüències negatives —llevat dels casos patològics— sobre la persona Impròpiament, hom en diu també onanisme
mareig
Medicina
Malestar general indeterminat, acompanyat sovint de nàusees, pal·lidesa i sudoració freda i, de vegades també, de vòmits, mal de cap, vertigen i ansietat.
És propi d’un gran nombre de malalties i un símptoma característic dels trastorns provocats pel moviment, sobretot pels moviments de balanceig repetitius Té un marcat component neurovegetatiu Experimentalment, hom ha determinat que és conseqüència d’una superestimulació de l’aparell vestibular de l’orella interna
marasme
Medicina
Extenuació o consumpció extrema, consecutiva a les malalties cròniques, infeccioses o tumorals.
accés
Medicina
Conjunt de fenòmens morbosos que sobrevenen o cessen més o menys sobtadament i que es repeteixen sovint amb una certa regularitat.