Resultats de la cerca
Es mostren 2071 resultats
agulla de Franke
Medicina
Aparell consistent en una agulla continguda en un cilindre del qual surt parcialment per acció d’un resort.
És emprada pels hematòlegs per tal d’inferir una petita ferida a les persones o animals la sang dels quals pretenen analitzar
balneari
Edifici i jardins del balneari Blancafort, a la Garriga
© Fototeca.cat
Balneari
Medicina
Establiment de banys, especialment medicinals.
Els balnearis destinats a usos terapèutics tenen installacions adequades a les diferents classes de banys que hom hi pren, i solen tenir, a més, dependències que permeten l’hostalatge dels qui se sotmeten a la cura d’aigües bany L’establiment i l’activitat dels balnearis són regulats per la legislació sanitària de molts estats Als Països Catalans els balnearis són classificats entre tres classes, segons les característiques, i en quatre grups, segons les aplicacions de les aigües aparell digestiu, nutrició i pell aparell circulatori i respiratori reumatisme sistema…
andrologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia la morfologia i la funció de l’aparell genital masculí i les seves anomalies.
anestèsia locoregional
Medicina
Supressió del dolor en una zona determinada del cos mitjançant l’aplicació d’una solució anestèsica a concentracions escaients, en la immediata proximitat d’un tronc nerviós o d’un nervi perifèric.
La conducció nerviosa resta temporalment interrompuda per tal de facilitar una intervenció mèdica, quirúrgica, diagnòstica o terapèutica Les drogues emprades són els anestèsics locals Segons l’indret on té lloc aquesta interrupció hom parla d’anestèsia raquídia, peridural, paravertebral, intercostal, plexal, troncular i terminal o per infiltració Les mateixes tècniques s’utilitzen per al tractament del dolor intractable , que es refereix a l’abolició o control del dolor independentment de la seva etiologia, en pacients que no siguin susceptibles a d’altres tractaments mèdics o quirúrgics d’…
anestèsia endovenosa regional
Medicina
Administració d’una solució d’anestèsia local injectada endovenosament prèvia isquèmia i exsanguinació, segons la tècnica de Bier (1908), del membre superior o l’inferior.
Apareix una anestèsia total amb relaxació del membre, de durada similar a la de la isquèmia
anestèsia dissociativa
Medicina
Tipus d’anestèsia en què hi ha depressió cortical de la consciència i excitació d’altres àrees del sistema nerviós central.
El fàrmac més emprat és la cetamina, que produeix un estat de catalèpsia, lleugera sedació i adequada analgèsia, l’efecte indesitjable més característic del qual és la presentació d’allucinacions
anestèsia combinada
Medicina
Administració de dos o més fàrmacs cadascun d’ells amb una finalitat diferent; l’objectiu és evitar els efectes tòxics d’un fàrmac a dosis elevades (per exemple, l’associació de barbitúric, protòxid de nitrogen i analgèsic).
anestèsia analgèsica
Medicina
Utilització d’analgèsics potents (mòrfics) en elevades quantitats.
Els efectes depressors de la respiració dels mòrfics es reverteixen al terme de la intervenció amb antagonistes purs nalaxona
anestèsia general
Medicina
Abolició de la sensibilitat conscient, amb pèrdua temporal i reversible de l’activitat funcional del sistema nerviós central, aconseguida mitjançant l’administració d’un anestèsic.
Els primers assaigs d’anestèsia foren fets als EUA, per Clarke 1842, Long 1842, Marcy 1844 i Wells 1844, mitjançant vapors d’alcohol, èter sulfúric o protòxid de nitrogen les seves experiències, però, passaren desapercebudes El 1846, al Massachusetts General Hospital de Boston, Williams Thomas Morton anestesià per primera vegada eficaçment amb èter sulfúric un malalt D’aleshores ençà el procediment anestèsic ha ampliat considerablement el seu camp i la seva eficàcia Hom pot recórrer a l’anestèsia per via inhalatòria o endovenosa En la via inhalatòria els anestèsics emprats són gasos d’…
anàlisi clínica
Medicina
Anàlisi de sang, d’orina, i d’altres líquids i productes de secreció corporals.
Les primeres anàlisis clíniques efectuades es remunten a la medicina hipocràtica, quan els metges intentaven d’orientar-se observant la sang extreta d’un malalt, tot mesurant l’aparició de la bilis negra , de la bilis groga , i de la flegma , que no eren altra cosa que el coàgul, el sèrum expulsat i la capa fibrinosa que a vegades apareix damunt el coàgul Avicena introduí un nou element, a l’hora de fer l’anàlisi l’orina Comentaris sobre l’observació de l’orina, illustracions i mapes de les diferents menes, emplenen els texts de la medicina medieval La profusió de la sagnia al s XVI facilità…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina