Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Francisco Hernández
Biologia
Medicina
Metge i naturalista castellà.
Amic personal d’Andreas Vesal, fou un dels introductors als reialmes hispànics de l’anatomia vesaliana i un dels primers defensors de la circulació pulmonar Fou metge dels hospitals de Guadalupe, on tingué com a collaborador el vigatà Francesc Micó, amb qui herboritzà per Extremadura, Castella i Andalusia Dirigí la primera expedició científica destinada a conèixer la flora i la fauna d’Amèrica, enviada per Felip II el 1570 a Nova Espanya, on romangué fins el 1577, recollint materials i escrivint una Història Natural de Nueva España que no arribà a veure mai publicada, els originals de la qual…
Francisco García-Valdecasas Santamaría
Medicina
Metge andalús.
Es doctorà a Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia de Juan Negrín Amplià estudis a Göttingen, amb HRein Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1940-80, de la qual fou rector 1965-68 en moments de tensió en què aplicà una política inflexible que el dugué a expedientar nombrosos professors i estudiants Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1966, fundador de l’Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d’un tractat de Farmacologia experimental, treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual impulsà els…
David Douglas Feller
Medicina
Metge nord-americà.
Membre de nombroses societats científiques nord-americanes, treballà per a la NASA Es dedicà a l’estudi dels canvis químics produïts en els teixits orgànics exposats a radiacions amb gran quantitats de iode radioactiu, de les glàndules tiroides i del metabolisme dels glúcids
Josep Manuel Capdevila i de Vilardaga
Medicina
Metge.
Fou cirurgià militar i prengué part a la Guerra del Francès Publicà Tratado sobre la política mÉdica sd, Discurso médico-histórico haciendo ver la nobleza de la Medicina 1811, Oración inaugural para la instrucción de los practicantes del ejército de Cataluña 1812 i Elogio póstumo de D Juan Francisco de Bahí 1842
Arturo Álvarez-Buylla Roces
Medicina
Neurobiòleg mexicà.
De família d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola, és fill del fisiòleg asturià Ramon Álvarez-Buylla i net del polític Wenceslao Roces 1897-1992, que fou senador per Astúries en les primeres eleccions democràtiques 1977 a Espanya Llicenciat en biomedicina a la Universidad Autónoma de México 1983, amplià estudis a la Rockefeller University de Nova York, on obtingué el doctorat 1988 i on fou professor assistent 1989 i cap de laboratori 1995-2000 Actualment ocupa la càtedra Heather i Melanie Muss del departament de neurocirurgia de la Universitat de Califòrnia-San Francisco Ha…
David Julius

David Julius
© Susan Merrill, UCSF
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Graduat el 1977 en biologia pel Massachusetts Institute of Technology, es doctorà el 1984 en bioquímica per la universitat de Berkeley Califòrnia És professor i cap del departament de fisiologia de la universitat de San Francisco, Califòrnia Ha estat un pioner en els estudis del dolor i, especialment, de la nocicepció En aquest camp, ha investigat les funcions dels nociceptors, especialment la proteïna anomenada receptor de capsaicina o TRPV1 que condiciona la resposta fisiològica en el dany o inflamació de teixits, recerca especialment útil en el coneixement del dolor crònic i…
Jaume Isern i Rabascall
Medicina
Farmàcia
Metge.
Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià 1936 Allistat al cos de sanitat militar durant la Guerra Civil, on arribà al grau de capità metge, arran de la derrota republicana s’exilià a França 1939 i fou tancat al camp de concentració d’Argelers, d’on fugí L’any següent passà a Mèxic i tot seguit a Veneçuela, on s’installà Hi treballà com a metge als laboratoris Schering 1940, fundà els laboratoris farmacològics Protón 1942 i organitzà el departament de vendes dels laboratoris Sandoz També fundà els laboratoris Ergos CA 1950, un dels més importants del país Fou membre…
Josep Antoni Salvà i Miquel
Medicina
Metge i farmacòleg.
Llicenciat en medicina l’any 1943 i en farmàcia l’any 1951, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis 1965, València 1966-69, de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971, de la qual fou degà i vicerector 1973-75 i director de l’Institut de Biologia Fonamental 1976-80, i de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1980 en successió del seu mestre Francisco Garcia-Valdecasas fins a la jubilació 1986 i posteriorment professor emèrit fins l’any 1990 Fou també delegat del Ministeri de Sanitat de la província de Barcelona fins l’any 1982 L’any 1973…
Santiago Dexeus i Trias de Bes
Medicina
Metge tocoginecòleg.
Fill de Santiago Dexeus i Font , es llicencià a la Universitat de Barcelona 1959 i es doctorà a la de Madrid 1964 Director del Departament d’Oncologia de l’Institut de la Maternitat de Barcelona 1964-72, el 1973, amb el seu germà Josep Maria Dexeus i Trias de Bes , fundà l’ Institut Universitari Dexeus , del Departament d’Obstetrícia i Ginecologia del qual fou director fins al 2004, quan fou expulsat per la gerència, fet que suposà un llarg litigi entre les parts Juntament amb el seu fill Damià Dexeus, el 2010 fundà el consultori Somdex Ginecologia, a la clínica Tres Torres de Barcelona, i…
Josep Maria Gil-Vernet i Vila

Josep Maria Gil-Vernet i Vila
Medicina
Metge, fill de Salvador Gil i Vernet.
Acabà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona el 1946 i es doctorà per la Universitat de Madrid el 1951 Deixeble directe del seu pare en l’ especialitat urològica , amplià estudis a l’estranger, on aprengué les tècniques d’urologia més modernes, que aplicà en tornar a Catalunya El 1972 fou nomenat catedràtic numerari d'urologia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector els anys 1973-80 i més tard nomenat professor emèrit 1988 El 1994 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona Els seus cursos internacionals d’urologia tingueren també ampli ressò…