Resultats de la cerca

Fill i net de metges, es llicencià en farmàcia l’any 1934 Després de treballar durant dos anys a la farmàcia familiar, començà a cursar medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 Llicenciat el 1941, el 1945 es doctorà en medicina i el 1951 en farmàcia Deixeble d’ Agustí Pedro i Pons , en acabar la carrera s’incorporà al laboratori de bioquímica de la Clínica Mèdica a l’ Hospital Clínic , on romangué fins el 1976 L’any 1951 amplià estudis sobre proteïnes al Laboratori d’Investigació Bioquímica de Zuric El 1945,…

Graduada el 1976 en biologia i psicologia pel Virginia Polytechnic Institute and State University, es doctorà el 1980 en fisiologia pel Medical College of Virginia, on ha dut a terme recerca, com també a la universitat de Californa Davis Des del 1988 és professora de psicologia a la universitat de Boulder Colorado Ha identificat un agent de dolor d’origen no neuronal en les glia o cèllules glials, les quals tenen un paper destacat en el dolor patològic i en el causat en cas de nervis danyats, i d’aquesta manera ha explicat per què en alguns tipus de dolor són contraproduents els tractaments…

Estudià a la universitat alemanya de Praga on conegué el qui fou el seu marit Carl Ferdinand Cori amb qui dugué a terme les investigacions científiques Entre els seus treballs cal destacar l’estudi de les reaccions enzimàtiques que acompanyen la conversió del glicogen muscular en glucosa, àcid pirúvic i àcid làctic cicle de Cori, el dels efectes de les hormones en l’activitat enzimàtica, l’aïllament per primera vegada de l’α-D-glucosa-1-fosfat, anomenada també èster de Cori, etc El 1947 compartí el premi Nobel de medicina amb el seu marit Carl Ferdinand Cori i amb Bernardo A Houssay pels…

Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1964, s’especialitzà en investigació bioquímica Des del 1972 desenvolupa la seva carrera a la Universitat de Califòrnia on és catedràtic de neurologia 1984 i bioquímica 1988 Les seves recerques en malalties degeneratives del sistema nerviós el portaren a proposar, el 1982, l’existència d’un nou agent infecciós, el prió , confirmada per investigacions posteriors malgrat l’escepticisme inicial, i que li valgué la concessió del premi Nobel de medicina el 1997

Professor a la Universitat de Barcelona 1969-77, a la Universitat de les Illes Balears 1977-82, a la Washington University de Saint Louis 1973-74 i a la Universitat de Tarragona 1982-86 Nomenat el 1981 catedràtic de bioquímica i biologia molecular, actualment és director del departament de bioquímica i fisiologia de la Universitat de Barcelona El 1994 guanyà el premi Novella Científica, patrocinat per la Fundació Catalana per a la Recerca, amb l’obra El virus de la glòria

Estudià física a la Universitat de Yale i posteriorment es doctorà en bioquímica a la de Harvard Inicià la seva carrera professional a la Universitat de Stanford 1978, d'on passà a la Princeton 1988 i, posteriorment, al departament de bioquímica cellular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center 1991 Des del 2003 és professor de fisiologia a la Universitat de Columbia Nova York, on també presideix el Centre de Biologia Química Ha estudiat els mecanismes de transmissió de les vesícules cellulars, que regulen un gran nombre de funcions fisiològiques Per aquesta…

Estudià al Brooklyn College de Nova York, on es graduà el 1943 Prosseguí els estudis a l’Oberlin College, on el 1945 es llicencià en zoologia Posteriorment, el 1948, es doctorà en bioquímica a la Universitat de Michigan El seu interès científic se centrà en la biologia cellular i, especialment, en el desenvolupament embrionari Començà les investigacions en pediatria i bioquímica a la Universitat de Colorado amb estudis metabòlics en nens prematurs El 1952 es traslladà a la Universitat de Washington, on s’incorporà, juntament amb Rita Levi-Montalcini, a l’equip…

Estudià medicina a la Universitat de València i se n’anà després als EUA, on collaborà amb Severo Ochoa i Arthur Kornberg en les investigacions sobre els àcids nucleics portades a cap en el laboratori bioquímic de Nova York Durant el seu exercici a la Universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fosfat, considerat agent modificador de proteïnes Fou director del departament de bioquímica de la Universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica Proposat en diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica, el 1990 fou guardonat amb…

Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, obtingué l’especialitat de bioquímica 1982 en el programa de formació de metges residents MIR a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona Ha exercit com a cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca VHIR 1990-2014 Des del 2013 és professor agregat de biologia molecular a la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya i professor del màster Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina de la UAB Al març del 2014 fou designat director de l’…

Fou professor d’immunologia a la Universitat de Londres 1960-67 i de bioquímica a la d’Oxford des del 1967 Estudià l’estructura molecular dels anticossos, els quals classificà completament El 1972 rebé, juntament amb GMEdelman, el premi Nobel de medicina