Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
hemolisina
Medicina
Nom donat a certes substàncies capaces de provocar la lisi dels eritròcits.
Existeix en certes toxines i en alguns verins, i pot ésser formada per l’organisme mateix com a anticòs davant l’acció de determinats antígens com, p ex, l’antiestreptolisina
dejuni
Medicina
Abstenció d’aliment durant un període variable de temps.
El dejuni és recomanat terapèuticament en certes malalties de l’aparell digestiu
discràsia
Medicina
En la medicina antiga, mala composició de la sang i els humors.
Actualment hom utilitza aquest mot per a posar en relleu una constitució anormal, i s’aplica generalment a certes alteracions hematològiques
cura d’aigües
Medicina
Tractament de certes malalties mitjançant diversos tipus d’aigües minerals.
erradicació
Medicina
Guariment radical d’una malaltia.
El conjunt de mesures higièniques i profilàctiques emprades per a erradicar certes malalties que es presenten de forma endèmica en determinades zones rep el nom de campanya d’erradicació
serologia
Alimentació
Medicina
Branca de la medicina que estudia tot allò que té relació amb els sèrums (propietats fisiològiques, variacions patològiques, aplicacions terapèutiques, etc).
En anàlisi d’aliments, hom empra certes tècniques serològiques per a identificar espècies vegetals o animals que integren un producte Per exemple, la natura de les carns que formen un embotit pot ésser determinada mitjançant una reacció de precipitines
papil·lomavirus
Medicina
Qualsevol dels virus de la família Papoviridae que constitueixen un subgrup i que contenen ADN.
És constituït per més de 60 serotipus diferents La seva transmissió és per via sexual i són causants dels condilomes acuminats i d’altres lesions en funció del serotipus corresponent Poden estar relacionats amb l’aparició de certes neoplàsies, com el carcinoma de cèrvix, vulva, penis i anus
Wilder Graves Penfield
Medicina
Neuròleg canadenc d’origen nord-americà.
Fou deixeble de Sherrington, i després metge i professor al Neurological Institute de Montreal Realitzà valuoses investigacions sobre neurocitologia, determinà la relació existent entre certes àrees de l’escorça cerebral i algunes funcions intellectuals i ideà, juntament amb Otfried Foerster 1873-1941, un mètode per a tractar quirúrgicament formes d’epilèpsia localitzada
masturbació
Medicina
Acció i efecte de masturbar o masturbar-se.
L’estimulació pot ésser manual, per refrec o mitjançant instruments mecànics molt variats, i sol anar acompanyada de fantasies eròtiques quan és aconseguida mitjançant la sola imaginació hom en diu masturbació psicològica Bé que ha estat objecte de severes prohibicions morals i socials en certes cultures —com és ara la judeocristiana— , la masturbació és reconeguda com una pràctica universal i, per això mateix, com una forma natural de la sexualitat sense conseqüències negatives —llevat dels casos patològics— sobre la persona Impròpiament, hom en diu també onanisme
autorelaxació
Psicologia
Medicina
Estat de relaxació que pot ésser assolit individualment sense ajudes externes directes.
Les tècniques més emprades són la de Jacobson i la de Schulz La primera és basada en la conservació d’una relaxació muscular localitzada al sistema neuromuscular mitjançant l’actuació sobre certs grups musculars S'insereix en el conjunt de tècniques de reeducació, notablement en ortopèdia, en reumatologia, en obstetrícia i ginecologia La tècnica de Schulz, coneguda també pels noms d' autorelaxació concentrativa i d' entrenament autogen , intenta d’assolir la relaxació somàtica progressiva, ajudant-se de la concentració del pensament sobre certes sensacions anestèsiques És…