Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
assaig d’Ames
Biologia
Medicina
Assaig desenvolupat per Bruce N.Ames el 1974 per a detectar la capacitat mutagènica de nous composts químics i bioquímics.
L’assaig d’Ames empra quatre soques mutants del bacteri Salmonella typhimurium especialment seleccionades per la seva sensibilitat i especificitat a la mutagènesi L’assaig mesura la freqüència de mutació d’un gen concret dels bacteris d’aquestes soques en entrar en contacte amb el compost que es vol analitzar Moltes substàncies que entren en el cos humà són relativament innòcues fins que s’activen metabòlicament al fetge, per la qual cosa l’assaig d’Ames inclou un pas en què s’incuba en un tub d’assaig el compost a analitzar amb un extracte de fetge de mamífer Aquest…
Ana Aslan
Medicina
Metgessa romanesa.
Dirigí, des del 1952, l’Institut de Geriatria de Bucarest i el sanatori d’Otopeni Elaborà un compost de gran difusió, el Gerovital H3 , de propietats suposadament preventives de l’envelliment
tambor
Medicina
Instrument emprat per a transmetre moviment a un aparell enregistrador, al qual és connectat.
És compost d’una caixa metàllica tancada per una membrana elàstica unida a la palanca enregistradora les variacions de pressió d’aquesta caixa són transmeses a la membrana elàstica i a la palanca enregistradora, i així són recollides per l’aparell
neuroleptoanalgèsia
Medicina
Estat d’indiferència psíquica i repòs motor sense pèrdua profunda de la consciència.
Fou descrita per Mundeleer i De Castro 1959 Amb la utilització d’un tranquillitzant major neurolèptic a dosis altes i un analgèsic potent, s’aconsegueix una profunda sedació, analgèsia i esmorteïment neurovegetatiu En aquest estat el pacient resta conscient, amb una conducta com si fos aïllat de l’exterior, s’està immòbil i aparentment lliure de dolor En aquestes condicions té capacitat per a suportar intervencions quirúrgiques importants sense cap necessitat d’altre tipus d’anestèsia L’immediat predecessor de la neuroleptoanalgèsia fou l’estat d’hibernació produït pel còctel lític de Laborit…
embalsamar
Medicina
Evitar la putrefacció dels cadàvers injectant en llurs vasos diferents líquids conservadors i omplint alhora llurs cavitats amb substàncies oloroses i balsàmiques.
Aquesta conservació dels morts d’una manera artificial ja era practicada a l’antic Egipte buidant les vísceres i omplint-les amb substàncies poc conegudes bàlsams, resines, etc Actualment hom intentà d’evitar la multiplicació de microbis destruint primerament tots els que hi ha en el cadàver, i impedint-ne una posterior contaminació Cal aturar també els processos d’autòlisi dels sistemes enzimàtics del cadàver, per la qual cosa hom empra substàncies coaguladores de les proteïnes El mètode d’embalsamament habitual consisteix a injectar per l’artèria caròtide uns quatre litres de líquid …
Creu Roja Internacional
Medicina
Organització internacional de tipus humanitari fundada el 1863 per auxiliar els militars ferits en acte de guerra.
Fou creada per iniciativa del suís Jean Henri Dunant amb la collaboració del general Guillaume Dufour, els metges Théodore Mannoir i Luigi Appia i l’advocat Gustave Mognier Els principis bàsics de l’organització foren formulats en una convenció convocada a Ginebra 26-29 d’octubre de 1863 pel comitè fundador, a la qual assistiren delegats de 14 estats Els acords de la primera convenció han estat revisats i ampliats en el sentit de responsabilitzar la Creu Roja de la protecció de les víctimes de guerra i dels nàufrags 1907, dels presoners de guerra 1929 i dels civils en temps de…
perímetre
Medicina
Instrument per a mesurar el camp visual, compost d’un semicercle que pot girar al voltant d’un punt.
Arnau de Vilanova
Inici del De somniorum interpretatione, d’Arnau de Vilanova, en un incunable de l’any 1485
© (BC) Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Historiografia catalana
Medicina
Metge, reformista espiritual i escriptor en català i en llatí.
Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…
, ,