Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Condemna de 10 anys de presó a Jack Kevorkian, el “Doctor Mort”
Medicina
Un tribunal de Michigan condemna a una pena mínima de 10 anys de presó, que podrien ser ampliats fins a 25, Jack Kevorkian, el metge nord-americà que des del 1990 ha ajudat a morir uns 130 malalts terminals que li ho havien demanat Kevorkian, conegut com a “Doctor Mort”, és condemnat per l’assassinat en segon grau de Thomas Youk, un malalt d’esclerosi lateral amiotròfica Kevorkian va filmar la mort de Youk, que posteriorment va ser emesa per una cadena de televisió
Un infermer alemany, acusat de múltiples assassinats
Medicina
L’infermer alemany Niels Högel és acusat de ser l’autor d’almenys 84 assassinats de pacients entre els anys 2000 i 2005 Högel ja va ser condemnat al febrer del 2015 a cadena perpètua per la mort de 2 pacients, i al juny del 2016 se’l va identificar com l’autor de la mort de 33 pacients en centres on treballava, als quals administrava sobredosis de medicaments Segons les investigacions, el nombre de pacients morts per Högel amb aquestes pràctiques podria arribar als 200
Manuel Bastos Ansart
Medicina
Metge traumatòleg.
Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil , 1969
Joan Baptista Peset i Aleixandre
Joan Baptista Peset i Aleixandre
© Fototeca.cat
Política
Medicina
Metge i polític.
Fill de Vicent Peset i Cervera i pare del metge i historiador de la medicina Vicent Peset i Llorca Perit químic 1901 i mecànic 1905, obtingué els doctorats de medicina 1907, ciències químiques 1908 i dret 1909 Amplià estudis mèdics 1908 amb Fresenius a Wiesbaden i amb Ogier i Bertillon a París Fou a Sevilla catedràtic de medicina legal i toxicologia 1910-16 i director del laboratori bacteriològic 1911-16 Participà en el I Congrés de Metges de Llengua Catalana 1913 Havent tornat a València 1916 hi dirigí l’Institut Provincial d’Higiene, l’edifici del qual costejà, i continuà la seva tasca…
Lluís Alcanyís
Medicina
Literatura catalana
Catedràtic de medicina i poeta.
Vida i obra No figura documentat fins l’any 1467 Metge de confiança de l’infant Ferran, rei de Sicília, formà part, juntament amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, de la generació de metges que inicià l’activitat professional a mitjan segle XV, partidaris d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la medicina enfront de l’escolasticisme L’any 1468 la ciutat l’anomenà examinador de metges, i en fou reelegit diversos cops fins l’any 1504 L’actitud i l’obra d’Alcanyís foren decisives per a la reforma dels estudis de cirurgia a València, i per a la incorporació posterior de l’escola de cirurgia…
,
Arnau de Vilanova
Inici del De somniorum interpretatione, d’Arnau de Vilanova, en un incunable de l’any 1485
© (BC) Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Historiografia catalana
Medicina
Metge, reformista espiritual i escriptor en català i en llatí.
Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…
, ,
La medicina i les arts curatives
Medicina
La salut i la medicina en el sistema sanitari actual Els professionals, les institucions i els ciutadans són la tríada que forma el sistema sanitari actual els metges porten a terme les tasques assistencials, els gestors garanteixen el bon funcionament de les institucions sanitàries i els usuaris són els consumidors dels serveis sanitaris Els ciutadans exigeixen al sistema sanitari, amb els mitjans i la tecnologia de què disposa, que resolgui qualsevol problema de salut En l’estat de benestar l’atenció a la salut és un eix fonamental, i el ciutadà espera del sistema sanitari una capacitat…