Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Johann Konrad Peyer
Medicina
Metge suís.
Féu diversos estudis d’anatomia, fisiologia i patologia anatòmica És conegut sobretot per la descripció que féu de les acumulacions de follicles limfàtics de la mucosa intestinal, que són conegudes com a plaques o nòduls de Peyer
operació
Medicina
Intervenció directa sobre certes parts del cos danyades a fi d’eliminar-les en tot o en part (ablació, amputació), procurar-los alguna correcció o substituir-les per altres d’artificials o procedents de persones sanes (trasplantaments).
D’altres vegades té per finalitat practicar un drenatge fístula, extreure cossos estranys o formacions perilloses tumors o efectuar, simplement, una adequada diagnosi laporatomia exploratòria Conegudes generalment pel nom de l’especialista que les ha descrites, les operacions exigeixen uns profunds coneixements anatòmics del cirurgià, així com unes installacions adequades quiròfan i un instrumental apropiat, sotmès a una rigorosa asèpsia
potinga
Farmàcia
Medicina
Nom donat a les mescles de productes emprats en medicina casolana, de composició i propietats dubtoses i poc conegudes.
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que,…
fitoteràpia
Farmàcia
Medicina
Branca de la medicina que empra les plantes amb propietats terapèutiques per a guarir determinades afeccions.
Des de l’antiguitat grega són conegudes les propietats de nombroses drogues vegetals narcòtiques cascall, jusquiam, purgatives ricí, àloes i diürètiques ceba marina Tanmateix, el període veritablement científic fou el s XIX, amb l’aïllament dels principis actius dels vegetals, com la morfina, l’estricnina, la quinina, la cafeïna, la cocaïna, etc El desenvolupament de la química permeté, al començament del s XX, el naixement de la quimioteràpia i de la farmacologia El descobriment d’alcaloides, com la reserpina, l’ergocristina, la vincamina i la vinblastina, ha assenyalat la…
embalsamar
Medicina
Evitar la putrefacció dels cadàvers injectant en llurs vasos diferents líquids conservadors i omplint alhora llurs cavitats amb substàncies oloroses i balsàmiques.
Aquesta conservació dels morts d’una manera artificial ja era practicada a l’antic Egipte buidant les vísceres i omplint-les amb substàncies poc conegudes bàlsams, resines, etc Actualment hom intentà d’evitar la multiplicació de microbis destruint primerament tots els que hi ha en el cadàver, i impedint-ne una posterior contaminació Cal aturar també els processos d’autòlisi dels sistemes enzimàtics del cadàver, per la qual cosa hom empra substàncies coaguladores de les proteïnes El mètode d’embalsamament habitual consisteix a injectar per l’artèria caròtide uns quatre litres de…
anestèsia general
Medicina
Abolició de la sensibilitat conscient, amb pèrdua temporal i reversible de l’activitat funcional del sistema nerviós central, aconseguida mitjançant l’administració d’un anestèsic.
Els primers assaigs d’anestèsia foren fets als EUA, per Clarke 1842, Long 1842, Marcy 1844 i Wells 1844, mitjançant vapors d’alcohol, èter sulfúric o protòxid de nitrogen les seves experiències, però, passaren desapercebudes El 1846, al Massachusetts General Hospital de Boston, Williams Thomas Morton anestesià per primera vegada eficaçment amb èter sulfúric un malalt D’aleshores ençà el procediment anestèsic ha ampliat considerablement el seu camp i la seva eficàcia Hom pot recórrer a l’anestèsia per via inhalatòria o endovenosa En la via inhalatòria els anestèsics emprats són gasos d’…
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Emblema de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona
© Fototeca.cat
Medicina
Institució iniciada a Barcelona de manera no oficial a les reunions que des de l’any 1754 es feien a casa de Josep Ignasi Santponç, amb Josep Forners, Antoni Rigal, Joan Esteve, Pere Güell i Josep Soriano.
El primer intent de donar-li caràcter oficial fou rebutjat el 1764, a causa de l’oposició del Protomedicato de Castilla La insistència dels reunits féu que el 1770 els fos permesa la constitució de la que aleshores fou anomenada Acadèmia Medicopràctica de Barcelona coneguda també com a Acadèmia de Medicina Pràctica , el primer president efectiu de la qual fou Pere Güell Li fou concedit el títol de reial el 1786 Des d’aleshores ha tingut diferents denominacions, les més conegudes són Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia, que emprà de manera no continuada en el període 1821-68…
Jim Yong Kim
Medicina
Metge i antropòleg nord-americà d’origen sud-coreà.
Nascut en una família d’acadèmics que es traslladà el 1964 als Estats Units, es graduà el 1982 a la Brown University d’Iowa i posteriorment obtingué un màster per la Harvard Medical School 1991 i un doctorat en antropologia 1993, també per la Universitat de Harvard L’any 1987 fou cofundador de Partners In Health, una organització per a l’assistència mèdica en entorns de pobresa, de la qual fou director executiu fins el 2003, i que implantà un model innovador de tractament, aplicat amb èxit a Haití, Perú i Ruanda, entre altres països El 2003 s’incorporà a l’ Organització Mundial de la Salut ,…
Josep de Letamendi i de Manjarrés

Josep de Letamendi
© Fototeca.cat
Pintura
Filosofia
Literatura catalana
Música
Medicina
Metge, filòsof, músic, pintor i poeta.
Orfe de pare, la seva família passà per situacions de precarietat econòmica que el jove Letamendi ajudà a palliar tot fent classes particulars de matemàtiques Estudià medicina a Barcelona 1845-52 i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba El 1854 aconseguí una plaça d’ajudant a la facultat de medicina de Barcelona i el 1857 obtingué la càtedra d’anatomia Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics El seu nom sonà aviat per la seva eficaç intervenció durant una epidèmia de còlera Ràpidament desenvolupà un important…
, ,