Resultats de la cerca

Creada a Catalunya amb el nom de La meva salut, és un espai de consulta de la informació personal de salut a través d’Internet Aquesta eina facilita que l’usuari pugui disposar i utilitzar les dades del seu historial clínic en qualsevol moment, d’una forma segura i confidencial

Llicenciat a la Universitat de Barcelona l’any 1939, s’especialitzà en pediatria Establí la seva consulta a l’Eixample de Barcelona, però des de l’inici de la seva activitat professional prestà una atenció creixent a la població infantil del barri obrer de Nostra Senyora del Port Barcelona Fins el 1961 dugué a terme la seva tasca en un pis llogat de migrades condicions sanitàries a Cantunis i, des d’aquest any, i fins al 1985, al dispensari parroquial, cedit pel rector de la parròquia del barri El 1989, d’acord amb el bisbat de Barcelona i el Servei Català de la Salut, inaugurà…

Aquesta coneixença és obtinguda a través de l’interrogatori del malalt, de la seva observació clínica i del seu estudi analític L’interrogatori del malalt, que en termes mèdics és anomenat història clínica, és fonamental Proporciona dades sobre l’ascendència de l’individu en relació amb els caràcters hereditaris, sobre els seus antecedents en relació amb altres malalties sofertes, amb els seus hàbits i amb les seves reaccions fisiològiques, i, sobretot, sobre les alteracions, antigues o recents, que són l’objecte de la consulta mèdica L’observació clínica del malalt pot ésser…

Nascut en una família de la diàspora armènia fugida de les massacres otomanes del 1915, l’any 1952 es graduà en medicina a la Universitat Ann Arbor de Michigan Alternà la seva vida professional amb l’afecció a la pintura i la música A mitjan anys vuitanta començà a ser conegut arran de la seva proposta de donar l’opció de suïcidar-se als condemnats a mort dels EUA, cosa que desencadenà una polèmica sobre l’ eutanàsia L’any 1988 obrí una consulta especialitzada en “assessorament per a la mort” i dissenyà un aparell que anomenà “màquina de la mort”, que injectava una combinació de…

De manera prioritària, els òrgans donats són utilitzats per a substituir mitjançant un trasplantament els dels receptors que han perdut la funcionalitat per una malaltia o un accident Hi ha dues modalitats de donació, segons si el donant és viu o mort En el primer cas, la iniciativa parteix del donant, que ha de gaudir d’una bona salut per a poder suportar l’extracció i una vida sense l’òrgan donat, que sol ser per a un receptor concret, del qual s’ha comprovat la compatibilitat La majoria de les donacions de donant viu són de ronyó, fetge, medulla i membrana amniòtica En el cas de donants…