Resultats de la cerca

L’Organització Mundial de la Salut OMS i el govern de la República Democràtica del Congo comencen una campanya de vacunació del xarampió per frenar una epidèmia que des del començament d’any ha causat 3500 morts, en la pitjor epidèmia d’aquesta infecció en dècades L’objectiu és vacunar al voltant d’un milió d’infants en situació de risc

Té l’origen en l’hospital de què ja disposava la ciutat a mitjan segle XII, en època de l’arquebisbe Bernat Tort El 1464, sota l’arquebisbe Pere d’Urrea es constituí la fundació amb l’acord del Capítol Eclesiàstic i l’Ajuntament Municipal, que unia els dos hospitals de la ciutat en el de Santa Tecla actualment seu del Consell Comarcal del Tarragonès El 1588 l’hospital es traslladà a la seu actual de la Rambla Vella, en un terreny pertanyent a la senyoria de l’arquebisbe Antoni Agustí, que al segle XVIII fou ampliat amb la Casa de Recollides, i al segle XIX, amb la Casa de Convalescència El…

Es llicencià el 1951 i l’any 1962 es doctorà a la Universitat de Pittsburgh Posteriorment treballà durant dues dècades a la Stony Brook University de Nova York Des de l’any 1985 treballà a la Universitat d’Illinois, a Urbana, on fou professor de la facultat de medicina i del departament de química, i director del centre de recerca en imatge per ressonància Lauterbur inicià la seva recerca a partir de la constatació que l’aplicació d’un camp magnètic fa que els nuclis atòmics girin amb una freqüència dependent de la intensitat del camp magnètic L’energia es veu incrementada si aquests nuclis…

Els precedents es troben en la Casa de Sanitat d’aquest barri conegut des del segle XVI, un centre de quarantena que acollia els possibles contaminats d’ultramar L’afluència cada cop més gran a la ciutat d’aquests collectius durant el segle XIX, a conseqüència de la creixent importància del port de Barcelona, que donaren lloc a diverses epidèmies de còlera i febre groga, comportà que l’Ajuntament hi construís un llatzeret 1905 Al novembre del 1914 hom edificà uns pavellons dedicats a combatre una epidèmia de febre tifoidea, considerats l'inici de la institució En el mateix…

Vida i obra Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del segle XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària Membre d’una notable família de metges valencians, el seu pare, Marià Peset de la Raga , fou un destacat professor de la Facultat de Medicina, i el seu fill Vicent Peset i Cervera publicà Tratado de terapéutica  Joan Baptista acabà els estudis de medicina a la Universitat de València l’any 1842 i durant les dues dècades següents exercí la medicina rural en diverses localitats de la Manxa Al principi de la dècada del…

Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española  i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…

La salut i la medicina en el sistema sanitari actual Els professionals, les institucions i els ciutadans són la tríada que forma el sistema sanitari actual els metges porten a terme les tasques assistencials, els gestors garanteixen el bon funcionament de les institucions sanitàries i els usuaris són els consumidors dels serveis sanitaris Els ciutadans exigeixen al sistema sanitari, amb els mitjans i la tecnologia de què disposa, que resolgui qualsevol problema de salut En l’estat de benestar l’atenció a la salut és un eix fonamental, i el ciutadà espera del sistema sanitari una capacitat…