Resultats de la cerca

Descobrí l’existència de dos tipus de sinapsi diferents en el sistema nerviós vegetatiu, un en què predomina l’adrenalina com a neurotransmissor i l’altre en què predomina la isoprenalina Aquesta descoberta fou la base per als estudis posteriors sobre la transmissió dels estímuls nerviosos

El 1976 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb Daniel Carleton Gajdusek , pels seus treballs sobre les proteïnes sèriques en tant que marcadors genètics Aquests treballs el conduïren a la descoberta de l’antigen anomenat Austràlia, i la seva relació amb l’ hepatitis vírica B , la coberta del virus de la qual correspon a la proteïna de l’antigen Austràlia

Es graduà el 1961 a la Universitat d’Adelaide Exercí la medicina i feu treball de recerca al Royal Melbourne Hospital 1964-68 i posteriorment 1968-99 al Royal Perth Hospital, on coincidí amb Barry J Marshall , amb el qual identificà el bacteri Helicobacter pylori com a causant de la gastritis i de l’úlcera pèptica duodenal Per aquesta descoberta els fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 2005

Fou deixeble i collaborador de Ramon y Cajal durant l’estada d’aquest a Barcelona Participà a la comissió enviada a Berlín per l’Ajuntament de Barcelona per estudiar la suposada vacuna antituberculosa descoberta per Koch tuberculina Fou membre, de la Institució Catalana d’Història Natural 1901, que presidí dues vegades 1906 i 1911, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1909 de la qual fou bibliotecari 1918-38 i de l’Institut d’Estudis Catalans 1911, de la Secció de Ciències del qual fou també president 1916-31 Com a membre de l’IEC promogué la publicació de la Flora de…

Per tal de dur-la a terme cal combinar diversos elements el segment de doble cadena d’ADN que es vol copiar patró dos segments curts d’oligonucleòtids de cadena simple, cadascun dels quals complementari de la cadena patró dos encebadors  i l’enzim polimerasa  que activa la còpia dels patrons en l’ordre correcte Per a aconseguir primer la separació dels segments d’ADN i després la unió dels encebadors al patró es recorre primer a l’escalfament seguit del refredament, després del qual la polimerasa inicia la còpia La tècnica fou descoberta per Kary B Mullis  l’any 1983 En el camp…

Es llicencià a l’escola de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1980 Deixeble del patòleg Llorenç Galindo, fou un dels primers estudiants que participà al programa d’intercanvi entre els Estats Units i l’Estat espanyol Es doctorà en citologia a l’Escola Universitària de Medicina Cornell Nova York el 1985 Fou nomenat catedràtic ad honorem de l’escola de medicina de la Universitat de Puerto Rico el 1986 i dirigeix la secció de patologia molecular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York Ha contribuït a la lluita contra el càncer…

Fill d’un destacat hematòleg i genetista, l’any 1981 es graduà en medicina per la Universitat de Chicago, i el 1983 obtingué el doctorat pel Southwestern Medical Center de la Universitat de Texas Del 1983 al 1985 féu recerca postdoctoral a la Universitat Rockefeller, de la qual fou també professor i metge de l’hospital d’aquesta institució 1984-86 L’any 1986 retornà a Texas i fou professor al Howard Hughes Medical Institute fins l’any 2000, que s’incorporà al departament d’immunologia de The Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia, i el 2007 en fou nomenat president del departament…

Estudià física al Queen Mary College de la Universitat de Londres, on es llicencià el 1959, i obtingué el grau de doctor el 1962 Treballà en collaboració amb el departament de física de la Universitat d’Illinois EUA i amb l’Institut Max Planck, a Heidelberg Alemanya, on ha realitzat diverses estades La seva vida professional estigué majoritàriament vinculada al departament de física de la Universitat de Nottingham, on estudià els gradients en el camp magnètic amb l’objectiu de millorar la precisió de la ressonància magnètica A la dècada del 1970 demostrà que els senyals obtinguts amb aquest…

Originari d’algun poble del pirineu català, fou deixeble del metge Piquer a la Universitat de València Posteriorment, es doctorà a la Universitat de Gandia, el 1751 Fou un dels dos metges, ambdós catalans, que acompanyaren Pehr Löfling, el deixeble de Linné, en la seva expedició a la Guaiana 1754-56 Tots dos exploraren la rodalia de Cumanà, els Llanos de Barcelona, les riberes de l’Orinoco entorn de la confluència del Caroní i la vall baixa d’aquest riu Quan morí Löfling, el 1756, a San Antonio de Caroní, es féu càrrec dels seus llibres, manuscrits i dibuixos i de les plantes aplegades per…

Metge per la Universitat del Salvador i vinculat a la Universitat de Londres com a farmacòleg Fou membre, vers l’any 1971, de l’equip de científics que demostrà que alguns fàrmacs com l’aspirina inhibien la síntesi de prostaglandines posteriorment, descobrí que petites dosis d’aspirina podien prevenir malalties cardiovasculars Dedicat a l’estudi de la paret vascular, descobrí les prostaciclines i la seva acció antitrombòtica i revolucionà els conceptes bàsics de la fisiologia vascular malgrat això, l’any 1982 s’atorgà el premi Nobel de medicina i fisiologia a John Vane pels seus descobriments…