Resultats de la cerca

Les proteïnes proporcionen 4 kcal per gram i, a banda del valor calòric, resulten imprescindibles en la dieta perquè són l’únic element que aporta nitrogen a l’organisme i perquè l’organisme és incapaç de sintetitzar nou dels vint aminoàcids existents que formen les proteïnes per tant, cal que siguin presents a la dieta Els glúcids de la dieta tenen com a funció principal el proveïment d’energia hom recomana que aportin el 50-60% de les 2 000 calories de consum diari un gram d’hidrats de carboni proporciona 4 kcal Els greixos, tot i que aporten 9 kcal per cada gram ingerit, són indispensables…

Els riscos que comporta són patologies cardiovasculars per sobrecàrrega cardíaca, diabetis resistent a la insulina, hiperlipidèmies i trastorns de la coagulació això fa que es consideri més una malaltia que un problema estètic Tot i el paper fonamental de la dieta en la gènesi de l’obesitat, hi poden estar implicats factors metabòlics genètics Quan s’assoleixen elevats graus d’obesitat, la mobilització de l’excés de greix mitjançant les mesures habituals dieta hipocalòrica, exercici físic i la seva combustió és pràcticament impossible Per evitar la morbiditat de les…

L’excreció augmenta en situacions clíniques en les quals hi ha mobilització del calci hiperparatiroïdisme, immobilitzacions òssies, etc La calciúria és poc modificable per la dieta

Són intervencions l’administració d’un determinat fàrmac o tractament, l’aplicació d’un programa d’educació sanitària o d’una tècnica diagnòstica o terapèutica concreta, la prescripció d’una dieta o d’un estil de vida determinats, etc

Pot variar des d’una dieta normal triturada fins a un subministrament calòric, vitamínic, hídric i electrolític molt ajustat a la situació clínica del pacient L’administració és a través d’una sonda nasogàstrica o d’una sonda que arriba al tub digestiu per gastrostomia o enterotomia S'utilitza en aquells pacients que, a causa d’una malaltia neurològica o obstructiva, tenen impossibilitada l’arribada correcta del menjar a l’estómac també s’aplica durant el postoperatori d’intervencions quirúrgiques sobre l’esòfag o l’estómac i en malalties intestinals, sobretot inflamatòries, en…

Fou fundador i cap mèdic de The Atkins Center for Complementary Medicine de Nova York El 1951 es graduà a la Universitat de Michigan i el 1955 rebé el títol de metge de l’Escola de Medicina de la Universitat de Cornell Exercí la curació natural com a alternativa als medicaments farmacèutics i a la cirurgia en moltes malalties debilitants Se centrà en la importància d’una dieta apropiada juntament amb un reforç nutricional per a prevenir i combatre les malalties cardíaques, la diabetis i l’obesitat Escriví diversos llibres que promouen la nutrició amb el control dels glúcids i les tècniques…

La mesura de mínimes concentracions d’albúmina a l’orina no està inclosa en les tècniques quotidianes d’un laboratori clínic, però la seva determinació amb tècniques més sensibles en pacients seleccionats té un gran valor predictor de la funció renal i del risc cardiovascular En els pacients diabètics pot preveure una proteïnúria d’aparició posterior que pot acabar en una insuficiència renal crònica també marca un factor de risc de mortalitat per patologia cardiovascular tant en pacients diabètics com en no diabètics S'ha postulat que un control deficient de la glucèmia, l’augment de la…

L’augment de la pressió sanguínia al sistema porta, secundari a la dificultat del flux sanguini per a circular a través del fetge cirròtic, provoca una dilatació de venes anastomòtiques entre el sistema venós portal i el de la vena cava, de tal manera que s’estableix un pas progressiu de sang provinent dels capiŀlars intestinals, on ha succeït l’absorció de nutrients, cap al sistema venós de retorn cap al cor, on la pressió és menor Aquestes venes portocaves aporten, a la circulació sistèmica, sang amb unes concentracions de diverses substàncies que no s’han regulat pel fetge La concentració…

El conjunt de mesures pràctiques per a conservar la salut o guarir la malaltia es poden concretar en l’acupuntura, la fitoteràpia, la dieta, la meditació, el massatge i els exercicis de txikung Té uns cinc mil anys d’antiguitat Durant la dinastia Chou 1122-249 aC, la pràctica mèdica estava a mans dels xamans de les tribus, que eren uns eficients herbolaris En el període de la dinastia Yin 1500 aC hi consten documents on es descrivien trenta-sis malalties i les plantes que les guareixen El Huang Di Nei Jing fou el primer text mèdic important compilat als inicis de la dinastia Han…