Resultats de la cerca

Començà estudis de física i matemàtiques, que canvià pels de biofísica a la Johns Hopkins University, on es doctorà el 1953 Posteriorment feu recerca a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya i el 1959 s’incorporà als laboratoris Geigy de Nova York El 1968 passà a la Universitat de Yale i el 1983 a la Universitat Rockefeller, on fou investigador en cap del Laboratori de Neurociència Molecular Fou guardonat amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 2000, conjuntament amb Arvid Carlsson  i Eric Kandel Durant la dècada de 1960 les seves recerques demostraren que en moltes sinapsis els…

Fou enviat pel regent de França Felip d’Orleans com a metge i botànic reial a Caiena 1722-25 Installat a Perpinyà al seu retorn, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de París 1725, catedràtic de la facultat de medicina de la Universitat de Perpinyà 1727, metge de l’hospital militar d’aquesta vila 1728, rector de la Universitat 1737 i 1755 i protometge del Rosselló 1753 A més de la discussió mèdica Question de médecine, où l’on examine si la théorie de la botanique ou la connaissance des plantes est nécessaire à un médecin 1740, s’interessà per una gran diversitat de temes…

Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…

Estudià medicina i ciències humanes a Barcelona i Madrid, i obtingué el títol de metge el 1833 Emigrà a França, i més tard exercí al cos de sanitat militar en diverses ciutats Dirigí el diari El Vapor 1835-36, i fou desterrat a les Canàries el 1837 Ocupà la càtedra de geografia i cronologia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, des d’on difongué, per primer cop al país, les experiències fotogràfiques fetes a l’estranger Fou catedràtic de literatura i història a la Universitat de Barcelona 1840-44 —en fou expulsat per raons polítiques— i catedràtic de psicologia, lògica i…

Fou creat a Barcelona el 27 de novembre de 1965 per l’empresari Guillermo González Gilbey, el qual, víctima d’un accident que el deixà tetraplègic l’any 1958, es traslladà a Anglaterra, on rebé un tractament de rehabilitació del doctor Ludwig Guttmann 1899-1980, gràcies al qual recuperà parcialment la mobilitat i l’autonomia De retorn, emprengué la tasca d’implantar a l’Estat espanyol un centre hospitalari en el qual els pacients afectats d’aquests trastorns poguessin ser tractats amb les tècniques de les quals ell s’havia beneficiat L’Institut s’emplaçà a l’antic Hospital de la Magdalena, al…

“Ressuscitació” de cervells ex vivo de porc Un nou sistema, anomenat BrainEx, del qual es van fer ressò mitjans de tot el món el 2019, restaura l’activitat cerebral i fins i tot recupera algunes funcions cellulars en el cervell ex vivo de porc diverses hores després de la seva mort Cap de les funcions cerebrals recuperades no es consideren d’ordre superior, com les implicades en l’activitat cerebral global associada amb la consciència o la percepció No obstant això, els resultats d’aquest experiment, que es van publicar en la revista Nature , podrien servir per a desenvolupar una tècnica amb…

Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…

L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…