Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
limfangioliomiomatosi
Medicina
Malaltia intersticial difusa que només afecta dones i, generalment, el pulmó a causa d’una proliferació de múscul llis a les parets dels vasos limfàtics que arriba a tapar-los.
Clínicament es manifesta amb dispnea progressiva, pneumotòrax i embassament pleural quilós Als alvèols es produeix una alteració intersticial que ocasiona una progressiva obstrucció del flux aeri i la hiperinsuflació que acaben provocant quists aeris, bulles i pneumotòrax La proliferació del múscul llis també pot afectar les venes i produir episodis recurrents de sagnat pulmonar amb hemoptisi i hemosiderosi En la patogènesi la influència hormonal és determinant s’han trobat receptors de la progesterona en pacients afectades de limfangioliomiomatosi, i la malaltia empitjora en dones que prenen…
llevador | llevadora
Medicina
Tècnic sanitari especialment preparat per a assistir les dones durant el part.
síndrome del cromosoma X fràgil
Biologia
Medicina
Anomalia genètica provocada per l’expansió d’una repetició del trinucleòtid CGG i un lloc fràgil en el braç curt del cromosoma X (Xq27.3), dins el gen FMR-1.
També anomenat síndrome de Martin-Bell , es caracteritza per retard mental dels individus afectats, cara allargada i estreta, mentó sobresortint, orelles grans i mida testicular augmentada Afecta 1 de cada 1 250 homes i 1 de cada 2500 dones, però el retard mental només afecta el 30% de les dones i el 80% dels homes Els individus normals tenen fins a 50 repeticions del trinucleòtid CGG en el gen FMR-1 i els afectats en tenen més de 200 Es considera que els individus que en tenen entre 50 i 200 són portadors de l’anomalia
Elisabeth Eidenbenz
Política
Medicina
Infermera suïssa.
Treballà de mestra en diferents collegis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1938, any en què es traslladà a Burjassot com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra Collaborà en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra espanyola de 1936-39 dins de la zona republicana i l’any 1939 passà a França Eidenbenz impulsà des de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra la creació de la Maternitat d’Elna, on reberen assistència les dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, i també moltes…
Neix a Barcelona el primer nadó amb microcefàlia pel virus del Zika d’Europa
Medicina
Neix a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona el primer infant amb microcefàlia causada pel virus del Zika, que la mare va contreure a l’Amèrica Llatina A les altres 21 infectades embarassades o que han parit a l’hospital no s’han detectat complicacions per al nadó Al juliol del 2016, hi ha 91 casos 24 homes i 67 dones d’infeccions pel virus del Zika a Catalunya
Acadèmia d’Higiene de Catalunya
Medicina
Institució fundada l’any 1887 per un grup de metges i altres professionals preocupats pels problemes de la higiene social.
S'ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants Tingué com a òrgan d’expressió el Boletín de la Academia de Higiene 1893 Entre els seus membres més actius cal esmentar Joan Giné i Partagàs, Ignasi Valentí i Vivó, Rafael Rodríguez i Méndez i Josep Queraltó El 1905 fou declarada oficial L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya, que presidí Felip Proubasta
línia albicant
Medicina
Cadascuna de les línies blanques que es troben en l’abdomen de les dones embarassades o dels malalts amb tumors voluminosos.
servei d’urgència
Medicina
Conjunt d’instal·lacions d’un hospital especialment concebudes i destinades al tractament de les urgències.
Un hospital ben dotat, ultra el servei d’urgència de cirurgia i el de medicina interna, sol disposar d’un servei d’urgència dedicat especialment als infants que hi solen arribar amb trastorns nutritius aguts, accidents, intoxicacions, etc i d’un de dedicat als parts i a les urgències obstètriques on les dones són ateses, a més dels parts, d’avortaments, de problemes derivats d’embarassos extrauterins, de metrorràgies, etc, tots ells proveïts de serveis d’anestèsia, de serveis de transfusions de sang, d’anàlisis clíniques, de radiodiagnosi, etc
Martí Castells i Melchor
Medicina
Metge.
Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País 1834 i de l’Ateneu Lleidatà 1871 Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui 1883 Foren fills seus els metges Frederic Castells i Ballespí , Martina Castells i Ballespí 1852 — 1884, una de les primeres dones llicenciades 1882 a la península Ibèrica, Camil Castells i Ballespí i Rossend Castells i Ballespí 1868 — , dedicat, a més, a la hidrologia
doula
Medicina
Dona formada i amb experiència que dóna suport emocional i informació a les dones durant l’embaràs, el part i el postpart.
La denominació doula prové del mot grec dóule , ‘serventa’, a través de l’anglès