Resultats de la cerca

Tots els purgants són laxants si hom els pren en dosis petites Hi ha laxants que dificulten l’absorció substàncies osmòticament actives mel, sorbitol, cellulosa i n'hi ha que tenen una acció excitomotora, bé sobre l’intestí prim olis, resines, etc, bé sobre l’intestí gros sofre, fenolftaleïna, etc

La mateixa base de dades conté la informació sobre les dosis i la freqüència d’administració, la durada prevista dels tractaments i l’historial farmacològic de cada pacient Aquest sistema, a més d’estalviar al pacient desplaçaments als centres de salut, permet una comunicació més fluida entre metges i farmacèutics, més control farmacoterapèutic i la disminució del frau farmacèutic als sistemes sanitaris públics

Entre els agents que hom utilitza per a inhibir la funció tiroidal figuren el iode, administrat a dosis altes, i el liti, però l’ús d’aquests productes té una eficàcia limitada Actualment hom fa servir fàrmacs antitiroidals de síntesi, que corresponen al grup de les tiocarbamides, derivats de la tiourea i de l’imidazole, capaços d’inhibir algun dels diversos passos de l’elaboració de l’hormona tiroidal

Pot consistir en l’administració de gestàgens, o, més excepcionalment, en l’administració simultània d’estrògens i gestàgens Aquests mètodes són indicats en cas de relacions sense mètode anticonceptiu, en el d’ús incorrecte o incidències tant en els mètodes de barrera preservatiu, diafragma com en els mètodes naturals Ogino-Knauss, Billings, mètode simptotèrmic en cas d’oblit d’una o més dosis d’anticonceptius orals, o bé en presència de medicacions addicionals que en redueixin l’efectivitat en cas de caducitat del pegat transdèrmic quan es presenti expulsió o hi hagi ús…

Fou descrita per Mundeleer i De Castro 1959 Amb la utilització d’un tranquillitzant major neurolèptic a dosis altes i un analgèsic potent, s’aconsegueix una profunda sedació, analgèsia i esmorteïment neurovegetatiu En aquest estat el pacient resta conscient, amb una conducta com si fos aïllat de l’exterior, s’està immòbil i aparentment lliure de dolor En aquestes condicions té capacitat per a suportar intervencions quirúrgiques importants sense cap necessitat d’altre tipus d’anestèsia L’immediat predecessor de la neuroleptoanalgèsia fou l’estat d’hibernació produït pel còctel…

Doctorat per la Harvard Medical School 1946, inicià la seva carrera al Brigham Hospital de Boston Massachusetts, EUA, on s'especialitzà en medicina interna i en hematologia oncològica El 1955 fou nomenat director mèdic del Bassett Medical Center, adscrit a la Universitat de Columbia L'any 1963 entrà a la Universitat de Washington, on fou el primer cap del departament d'oncologia de l'Escola Mèdica, càrrec que exercí fins el 1990 Es retirà l'any 2002 Al començament dels anys cinquanta establí les bases tècniques del trasplantament de medulla òssia en els seus experiments amb gossos Participà…

Hi ha medicaments que només es venen per prescripció mèdica

Els primers assaigs d’anestèsia foren fets als EUA, per Clarke 1842, Long 1842, Marcy 1844 i Wells 1844, mitjançant vapors d’alcohol, èter sulfúric o protòxid de nitrogen les seves experiències, però, passaren desapercebudes El 1846, al Massachusetts General Hospital de Boston, Williams Thomas Morton anestesià per primera vegada eficaçment amb èter sulfúric un malalt D’aleshores ençà el procediment anestèsic ha ampliat considerablement el seu camp i la seva eficàcia Hom pot recórrer a l’anestèsia per via inhalatòria o endovenosa En la via inhalatòria els anestèsics emprats són gasos d’…

Metge per la Universitat del Salvador i vinculat a la Universitat de Londres com a farmacòleg Fou membre, vers l’any 1971, de l’equip de científics que demostrà que alguns fàrmacs com l’aspirina inhibien la síntesi de prostaglandines posteriorment, descobrí que petites dosis d’aspirina podien prevenir malalties cardiovasculars Dedicat a l’estudi de la paret vascular, descobrí les prostaciclines i la seva acció antitrombòtica i revolucionà els conceptes bàsics de la fisiologia vascular malgrat això, l’any 1982 s’atorgà el premi Nobel de medicina i fisiologia a John Vane pels seus…