Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
immunohistoquímica
Medicina
Tipificació de les cèl·lules d’un teixit o tumor mitjançant la seva reacció amb anticossos específics.
A partir de les tècniques d’immunohistoquímica s’estudia la presència de determinats antígens específics de teixit o tumor Això permet un diagnòstic histològic més acurat i rigorós que el de les tècniques de tinció convencionals, i detecta la presència específica de cèllules en lesions de mides microscòpiques Pe aquesta raó és útil en el diagnòstic de micrometàstasis ganglionars
fluorescència de raigs X
Física
Medicina
Emissió de raigs X secundaris per part d’una mostra irradiada pels raigs primaris procedents de l’anticàtode d’un tub de raigs X.
Si els fotons primaris tenen prou energia expulsen electrons dels nivells interns dels àtoms de la mostra, i les transicions per les quals els electrons més externs es reordenen en els nivells de menor energia produeixen l’emissió secundària o fluorescent, la qual té efecte en forma de línies espectrals d’unes longituds d’ona característiques de cada classe d’àtoms És un fenomen que ha estat d’un gran valor per a l’estudi de l’estructura electrònica dels àtoms i que és base d’un mètode molt sensible i específic d’anàlisi elemental inorgànica, qualitativa i quantitativa, molt emprat en els…
tipificació
Medicina
Denominació de les característiques antigèniques presents en tots els teixits i les cèl·lules de l’organisme.
És efectuada mitjançant tècniques de limfotoxicitat amb antisèrums específics En els trasplantaments d’òrgans i moll de l’os, aquesta tècnica és utilitzada per a determinar el grau de compatibilitat entre donador i receptor
servei mèdic d’empreses
Medicina
Servei de medicina laboral que té per funció la conservació i la millora de la salut dels treballadors dins l’àmbit d’una empresa.
A més de preveure i assessorar sobre riscs i patologies tant genèrics com específics del treball, també poden orientar l’assignació de tasques del personal, d’acord amb les condicions psicofisiològiques de cada treballador
endotelina
Medicina
Família de pèptids amb acció vasoconstrictora a la zona renal.
Les endotelines són secretades principalment per les cèllules endotelials Actuen a través d’uns receptors específics presents a les cèllules de la nefrona i a l’endoteli dels vasos sanguinis d’aquesta que, en ésser estimulats, provoquen una vasoconstricció que disminueix el flux sanguini renal i, per tant, disminueix la diüresi
seroconversió
Medicina
Formació d’anticossos específics per efecte d’una infecció o de l’administració d’un vaccí.
interleucina
Biologia
Medicina
Nom donat a diverses substàncies elaborades per les cèl·lules que intervenen en la resposta immunitària després del contacte amb l’antigen.
La interleucina-1 , també anomenada factor alliberador dels limfòcits, és secretada per la cèllula presentadora de l’antigen i estimula l’activitat dels limfòcits específics contra l’antigen a què són propers La interleucina-2 , també anomenada factor de creixement dels limfòcits, secretada pels limfòcits T4 activats, és capaç d’estimular el desenvolupament dels limfòcits que disposin en la seva superfície de receptors capaços de combinar-se amb l’antigen responsable i que prèviament hagin contactat amb ell
herència multifactorial
Medicina
Transmissió hereditària d’una característica o una malaltia que és determinada per la combinació de factors genètics i ambientals.
Perquè la característica o la malaltia es desenvolupi, cal que sigui heretat algun factor hereditari —un o diversos gens específics— i a més cal que concorri algun tipus de factor ambiental en concret Un exemple d’herència multifactorial d’una característica normal és l’alçada, ja que el potencial de l’estatura d’una persona és determinat per l’acció conjunta de diversos gens heretats, però l’expressivitat màxima depèn de factors ambientals com l’alimentació, l’activitat física o la situació emocional Entre les alteracions orgàniques d’herència multifactorial destaquen les que s’…
Oliver Smithies

Oliver Smithies
© The University of North Carolina
Medicina
Genetista nord-americà, d’origen britànic.
Estudià fisiologia, fisiologia animal i química a la Universitat d’Oxford, on es doctorà posteriorment en Bioquímica 1951 Es traslladà als Estats Units per a cursar un postdoctorat en química física a la Universitat de Wisconsin Fou professor de Patologia i Medicina de laboratori a la Universitat de Carolina del Nord des del 1988 Orientà la seva recerca en trobar la manera efectiva d’aïllar i modificar gens específics Teballà en collaboració amb els científics genetistes Mario R Capecchi i Martin Evans amb qui compartí el Premi Albert Lasker de Medicina Mèdica Fonamental 2001, pels…
vacuna genètica
Biologia
Medicina
Vacuna derivada d’un fragment d’ADN de l’organisme patogen.
Es produeix inserint un gen de l’organisme patogen en un fragment circular d’ADN bacterià, un plasmidi que actuï de vector Aquest fragment s’injecta intramuscularment, o bé es projecta sobre la pell mitjançant una pistola gènica, que l’impulsa amb força suficient perquè travessi la pell i es fixi en el teixit muscular Un cop el sistema ha entrat dins el nucli d’una cèllula, comença a produir els antígens necessaris per a provocar la immunitat, emprant el sistema transcripcional i traduccional de la cèllula hoste Aquests antígens són alliberats al medi extracellular o bé resten ancorats en la…