Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
síndrome de resposta inflamatòria sistemàtica
Medicina
Síndrome inflamatòria greu provocada per la disseminació a través de la sang d’una cadena de mitjancers de la inflamació coneguts com citocines.
Es caracteritza per febre, alteració de la freqüència cardíaca, de la freqüència respiratòria i dels leucòcits Encara que generalment és causada per una infecció, també pot ésser conseqüència d’una resposta inespecífica de l’organisme a un procés no infecciós traumàtic, pancreatitis, etc
neuromiotonia
Medicina
Síndrome neurològica paraneoplàstica definida com l’associació d’alteracions musculars, rampes, defectes de la relaxació muscular i hiperhidrosi.
A l’electromiograma apareixen salves perllongades de potencials d’unitats motores descarregant a una freqüència alterada La patogènia és autoimmune per producció d’anticossos patològics i els tumors que poden provocar amb més freqüència són el timoma i el càncer pulmonar de cèllula petita
recepta electrònica
Medicina
Servei sanitari que consisteix a introduir les prescripcions facultatives a la base de dades d’un sistema informàtic de tal manera que només s’hagi d’identificar el pacient a les farmàcies amb la seva targeta sanitària per a tenir accés als medicaments que necessita.
La mateixa base de dades conté la informació sobre les dosis i la freqüència d’administració, la durada prevista dels tractaments i l’historial farmacològic de cada pacient Aquest sistema, a més d’estalviar al pacient desplaçaments als centres de salut, permet una comunicació més fluida entre metges i farmacèutics, més control farmacoterapèutic i la disminució del frau farmacèutic als sistemes sanitaris públics
donació de sang
Medicina
Pràctica regulada de sotmetre’s voluntàriament a l’extracció de sang per a ésser utilitzada amb finalitats terapèutiques, fonamentalment per a transfusions.
És controlada per un protocol de seguretat, tant per al donant, o donador, com per al receptor, que pot variar segons els estats, el donant i l’època Entre els controls establerts cal esmentar el límit màxim per extracció, l’interval i la freqüència uns límits d’edat inferior i superior del donant fora dels quals l’extracció és considerada perillosa, com també un pes mínim, freqüència cardíaca, valors de pressió arterial, etc Quant a la seguretat dels receptors, cal comprovar que la sang del donant no contingui gèrmens patògens especialment de l’hepatitis i el VIH i s’exclouen de manera…
Paul C. Lauterbur
Medicina
Metge nord-americà.
Es llicencià el 1951 i l’any 1962 es doctorà a la Universitat de Pittsburgh Posteriorment treballà durant dues dècades a la Stony Brook University de Nova York Des de l’any 1985 treballà a la Universitat d’Illinois, a Urbana, on fou professor de la facultat de medicina i del departament de química, i director del centre de recerca en imatge per ressonància Lauterbur inicià la seva recerca a partir de la constatació que l’aplicació d’un camp magnètic fa que els nuclis atòmics girin amb una freqüència dependent de la intensitat del camp magnètic L’energia es veu incrementada si aquests nuclis…
digoxina
Medicina
Component principal del grup de fàrmacs anomenats digitàlics i usats en el tractament de la insuficiència cardíaca.
La seva eficàcia ha bandejat de l’ús terapèutic la resta de digitàlics Incrementa la força contràctil del múscul cardíac i la quantitat de sang bombada per minut, sense augmentar-ne ni la freqüència cardíaca ni les necessitats d’oxigen de les cèllules del miocardi És el medicament d’elecció en cas d’insuficiència cardíaca i en arrítmies supraventriculars com el flutter i la fibriŀlació auricular En les taquicàrdies supraventriculars paroxístiques comparteix les indicacions amb els fàrmacs betablocadors
Robert James Graves
Medicina
Metge irlandès.
Graduat en medicina en el Trinity College de Dublín a l’edat de 22 anys, el 1824 cofundà el Park Street School of Medicine, on desenvolupà una forma sistemàtica d’ensenyar al costat del llit del malalt Fou fundador i editor del Dublin Journal of Medical Science Introduí la pràctica de mesurar la freqüència del pols amb rellotge, i fou un dels primers a descriure completament el goll exoftàlmic, malaltia que s’anomena de Graves o també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Basedow
betablocador
Medicina
Fàrmac que per similitud química amb les catecolamines es combina amb els seus receptors cel·lulars beta, els bloqueja i impedeix l’acció hormonal.
Els betablocadors són útils en aquelles situacions clíniques en les quals una acció adrenèrgica exagerada comporta una patologia En la hipertensió arterial, en blocar l’acció de l’adrenalina i d’altres hormones catecolamíniques s’evita la vasoconstricció i es redueix la tensió arterial A nivell cardíac, la seva acció terapèutica sobre la cardiopatia isquèmica i algunes arrítmies es basa en l’anullació de l’efecte beta-adrenèrgic, que millora la circulació coronària i disminueix la freqüència cardíaca També s’utilitzen per a tractar el nerviosisme i alguns casos de migranya
pseudoquist
Medicina
Quist format per líquid envoltat d’una falsa càpsula constituïda a expenses de teixit connectiu, amb participació d’òrgans i estructures anatòmiques veïns.
S'anomenen pseudoquists per l’absència d’epiteli en la seva càpsula Es produeixen després de processos inflamatoris d’etiologia diversa El pàncrees és l’òrgan que amb més freqüència en presenta En les pancreatitis, per exemple, s’esdevenen una sèrie de canvis histològics en què intervenen els mateixos enzims pancreàtics Aquests digereixen els teixits i provoquen una liquació i una reacció inflamatòria al seu voltant que afecta els òrgans veïns i acaba formant la falsa càpsula per reacció fibròtica del teixit connectiu Moltes d’aquestes lesions són reabsorbides un cop resolt el problema…
assaig d’Ames
Biologia
Medicina
Assaig desenvolupat per Bruce N.Ames el 1974 per a detectar la capacitat mutagènica de nous composts químics i bioquímics.
L’assaig d’Ames empra quatre soques mutants del bacteri Salmonella typhimurium especialment seleccionades per la seva sensibilitat i especificitat a la mutagènesi L’assaig mesura la freqüència de mutació d’un gen concret dels bacteris d’aquestes soques en entrar en contacte amb el compost que es vol analitzar Moltes substàncies que entren en el cos humà són relativament innòcues fins que s’activen metabòlicament al fetge, per la qual cosa l’assaig d’Ames inclou un pas en què s’incuba en un tub d’assaig el compost a analitzar amb un extracte de fetge de mamífer Aquest assaig ha demostrat que…