Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Pau Estorch i Siqués

Pau Estorch i Siqués
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Medicina
Teatre
Metge i escriptor.
Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo…
,
visita
Medicina
Acció d’anar un metge a veure un malalt a casa seva per observar-lo i guarir-lo.
dispositiu intrauterí
Medicina
Dispositiu de plàstic o de metall que, inserit dins l’úter, constitueix un antinidificant mecànic que impedeix la implantació de l’òvul.
De forma molt variada en anell, espiral o en T , hom l’introdueix plegat per a poder passar a través del coll de l’úter i dipositar-lo dins de la cavitat uterina, on es desplega i adopta la seva forma distesa, tot deixant uns fils en la vagina perquè hom pugui comprovar-ne la presència i retirar-lo en cas necessari Les complicacions que provoca rebuig, infecció, hemorràgies són mínimes Presenta una eficàcia en un 98% de casos
enteròclisi
Medicina
Injecció d’un líquid opac als raigs X en el budell prim per tal de poder-lo observar.
trocar
Medicina
Instrument utilitzat principalment per a la pràctica de puncions evacuadores.
Consisteix en un punxó introduït en una beina o cànula, de la qual hom pot retirar-lo un cop perforada la cavitat
jurament hipocràtic
Medicina
Jurament, recollit en el Corpus Hipocraticum, que es basa en els preceptes d’Hipòcrates o de la seva escola.
Hom creu que, a l’antiguitat clàssica, tots els qui volien exercir la medicina eren obligats a pronunciar-lo Pel seu alt esperit humanista, ha estat adoptat com a guia ètica per la professió mèdica
Joan Baptista Pastor i Aicart
Literatura catalana
Medicina
Escriptor.
Estudià filosofia i lletres i medicina, i fou metge de la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890, Armonías marianas 1883, La tradición y la vida de los pueblos i El genio de la ciencia 1888, reflex de la seva profunda fe religiosa És autor d’alguns drames La estrella de la Rábida , La Pilarica i de l’assaig La novela moderna , contra la novella naturalista Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1895, per L’arpa llemosina , i deixà alguns sainets inèdits Bibliografia Ferrer, E 1981 “Contribució a l’estudi de la ideologia de la Renaixença Joan Baptista…
,
Pere Manaut i Taberner
Literatura catalana
Medicina
Metge, escriptor i folklorista.
Estudià medicina a Barcelona, on exercí, i aviat es distingí per les seves collaboracions a la Revista de Higiene i el Boletín de Medicina y Farmacia Collaborà també a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882 i Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i la novella L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, la narració breu Blanca d’Alamany 1919 i unes Tradicions de Llívia…
,