Resultats de la cerca

Graduat en medicina en el Trinity College de Dublín a l’edat de 22 anys, el 1824 cofundà el Park Street School of Medicine, on desenvolupà una forma sistemàtica d’ensenyar al costat del llit del malalt Fou fundador i editor del Dublin Journal of Medical Science Introduí la pràctica de mesurar la freqüència del pols amb rellotge, i fou un dels primers a descriure completament el goll exoftàlmic, malaltia que s’anomena de Graves o també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Basedow

Treballà a l’institut d’higiene de Berlín, on, en collaboració amb Shibasaburo Kitasato, demostrà 1890 que el sèrum d’animals infectats amb bacteris del tètanus provocava immunitat en ésser injectat en altres animals, demostració que pot ésser considerada el punt d’arrencada de la immunologia Reeixí a preparar el sèrum antidiftèric 1891 L’any 1901 li fou concedit el primer premi Nobel de medicina i fisiologia

El 1948 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el mateix any guanyà per oposició la plaça d’intern de cirurgià d’urgències de l’Hospital Clínic i ajudant de pràctiques de la facultat Per tal d’especialitzar-se en Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica COT, amplià estudis becat al Nutfield Orthopaedic Centre, a Oxford, sota la direcció de Josep Trueta 1949-53, el qual el 1958 li dirigí la tesi sobre els efectes de la poliomielitis En tornar, treballà a l’Hospital d’Infecciosos actualment Hospital del Mar fins el 1965, i es dedicà sobretot a tractar les seqüeles de la poliomielitis Des del…

Llicenciat en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB el 1976, on es doctorà el 1981 amb una tesi sobre marcadors per a malalties del teixit connectiu El seu àmbit de treball es desenvolupa al voltant de les malalties infeccioses, principalment en el camp de la infecció pel VIH i la malaltia que en resulta, la sida Cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol des del 1987 i, des del 1993, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, del mateix hospital, és també codirector del programa HIVACAT de recerca de la vacuna per a la sida des del…

El govern italià anuncia l’aixecament d’algunes restriccions als ciutadans imposades per combatre la covid-19 El 9 de març, Itàlia, un dels països amb un nombre més alt de morts i infectats per la pandèmia, va ser el primer estat del món a decretar el confinament total de la població

El govern espanyol presidit per Pedro Sánchez aprova la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma amb 177 vots a favor, 162 en contra i 11 abstencions Les anteriors van ser el 25 de març, el 9 d’abril, el 22 d’abril i el 6 de maig Al llarg d’aquest temps, el suport que obté Sánchez en les votacions al Congrés es redueix cada cop més

El govern espanyol denega a la Generalitat el confinament total i la pròrroga del confinament a la conca d'Òdena que havia demanat el govern català, que va decretar el tancament de la regió el dia 12 de març La conca d’Òdena és el primer focus de la pandèmia de la Covid-19 a Catalunya, amb una mortalitat de 63 morts per 100000 habitants la mitjana de Catalunya és de 6,9

Després de sis pròrrogues, el govern espanyol declara la fi de l’estat d’alarma a tot el territori de l’estat imposat des del 14 de març tres mesos i una setmana per frenar la pandèmia de la covid-19 Tot i que amb restriccions, sobretot relatives als espais tancats, els ciutadans recuperen la mobilitat, es permet viatjar entre els diversos territoris de l’estat El 21 Espanya comença a obrir les fronteres de l'espai Schengen 

El govern italià decreta el confinament de 14 províncies del nord del país per frenar l’expansió del coronavirus Entre les zones confinades hi ha les ciutats de Venècia i Milà, Parma i Mòdena La mesura, que afecta un total de 16 milions de persones, es pren després de saber-se que Itàlia és el segon país amb més contagis del món, després de la Xina El 23 de març s’estén el confinament total a la resta d’Itàlia

En ésser proclamada la Segona República, organitzà un grup paramilitar de dretes, els legionarios de Albiñana , que subsistí fins a la Guerra d’Espanya Pel març del 1932 fundà el Partido Nacionalista Español, de caràcter monàrquic i orientació d’extrema dreta Participà a la revolta del general Sanjurjo, la qual cosa li costà l’empresonament i l’exili a Las Hurdes fins al 1933 Fou detingut a Madrid el 1936 i afusellat poc temps després de començar la Guerra d’Espanya