Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
gliosi
Medicina
Part del procés de curació d’una lesió del sistema nerviós central.
Els astròcits configuren el principal teixit de sosteniment del sistema nerviós central i tenen la mateixa funció que els fibroblasts en els altres teixits en cas de lesió de qualsevol etiologia augmenten de mida, proliferen i produeixen fibretes El teixit neuronal lesionat té poca capacitat de regeneració i el resultat després de la lesió és una densa trama de feixos de fibretes glials, amb poques cèllules, i que comporta un dèficit funcional i una consistència superior al teixit nerviós normal
angiodisplàsia
Medicina
Malformació vascular adquirida, de dimensions miŀlimètriques, formada per un cabdell de capil·lars i petits vasos.
Es pot desenvolupar a la mucosa i la submucosa del budell i és més prevalent en persones d’edat avançada, sobretot si tenen alguna patologia de base important, com ara insuficiència renal crònica i cirrosi Són lesions asimptomàtiques fins que no s’erosionen aleshores provoquen una hemorràgia intestinal Resulten difícils de diagnosticar perquè, per la seva mida, habitualment no són visibles en l’exploració endoscòpica i es fan necessàries proves més sofisticades com ara l’arteriografia o la gammagrafia d’eritròcits marcats
síndrome del cromosoma X fràgil
Biologia
Medicina
Anomalia genètica provocada per l’expansió d’una repetició del trinucleòtid CGG i un lloc fràgil en el braç curt del cromosoma X (Xq27.3), dins el gen FMR-1.
També anomenat síndrome de Martin-Bell , es caracteritza per retard mental dels individus afectats, cara allargada i estreta, mentó sobresortint, orelles grans i mida testicular augmentada Afecta 1 de cada 1 250 homes i 1 de cada 2500 dones, però el retard mental només afecta el 30% de les dones i el 80% dels homes Els individus normals tenen fins a 50 repeticions del trinucleòtid CGG en el gen FMR-1 i els afectats en tenen més de 200 Es considera que els individus que en tenen entre 50 i 200 són portadors de l’anomalia
rinovirus
Medicina
Gènere de virus
de la família dels picornavirus caracteritzats per la seva mida petita, pel genoma de tipus ARN i per una càpsida de simetria icosaèdrica.
Són relativament resistents a la temperatura ambient i inactivats en el pH àcid de l’estómac La seva temperatura de replicació 33-35 ºC els permet un desenvolupament òptim a la mucosa nasal Es coneixen més de 115 serotipus diferents de rinovirus humans Entre ells hi ha escassa immunitat creuada i, per tant, la resposta immunitària és específica per a cada serotipus S’encomanen per contacte humà de forma directa mitjançant secrecions nasals i conjuntivals La seva replicació a la mucosa nasal provoca el refredat o catarro