Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
helicobàcter ‘pylori’
Medicina
Bacteri del grup helicobàcter que colonitza la mucosa gàstrica humana.
Considerat durant molts anys com un bacteri no patogen, actualment se sap que està implicat en l’etiopatogènia de la gastritis crònica activa, del limfoma gàstric i de l’úlcera gastroduodenal i se'l considera un agent carcinogenètic gàstric El bacteri no n'és l’únic responsable, i no tothom que n'està colonitzat desenvolupa alguna d’aquestes malalties Per això, la comunitat científica recomana realitzar un tractament antibiòtic per a erradicar-lo només en aquells casos que hi hagi malaltia i que es demostri la presència del bacteri a la mucosa gàstrica…
lesió de Dieulafoy
Medicina
Lesió d’una artèria inusualment gruixuda que travessa la capa submucosa digestiva i segueix un trajecte en contacte amb la mucosa.
Tot i que la gran majoria de casos es produeixen a l’estómac, on les artèries de la paret són més gruixudes, pot presentar-se en qualsevol lloc del tub digestiu Mínimes erosions de la mucosa poden lesionar aquest vas i provocar una hemorràgia digestiva alta potencialment greu Tant el diagnòstic com el tractament es fan per via endoscòpica i habitualment s’assoleix el control del sagnat mitjançant l’ús de substàncies esclerosants o per electrocoagulació Rarament falla el tractament endoscòpic i cal recórrer a la cirurgia
rinovirus
Medicina
Gènere de virus
de la família dels picornavirus caracteritzats per la seva mida petita, pel genoma de tipus ARN i per una càpsida de simetria icosaèdrica.
Són relativament resistents a la temperatura ambient i inactivats en el pH àcid de l’estómac La seva temperatura de replicació 33-35 ºC els permet un desenvolupament òptim a la mucosa nasal Es coneixen més de 115 serotipus diferents de rinovirus humans Entre ells hi ha escassa immunitat creuada i, per tant, la resposta immunitària és específica per a cada serotipus S’encomanen per contacte humà de forma directa mitjançant secrecions nasals i conjuntivals La seva replicació a la mucosa nasal provoca el refredat o catarro
Johann Konrad Peyer
Medicina
Metge suís.
Féu diversos estudis d’anatomia, fisiologia i patologia anatòmica És conegut sobretot per la descripció que féu de les acumulacions de follicles limfàtics de la mucosa intestinal, que són conegudes com a plaques o nòduls de Peyer
antiinflamatori no esteroidal
Farmàcia
Medicina
Grup de medicaments amb acció antiinflamatòria, analgèsica i antipirètica, del qual l’aspirina és el component més genuí.
La seva potència antiinflamatòria és menor que la de les hormones esteroidals, però no tenen els efectes de les altres accions hormonals Tanmateix, ambdós tipus de medecines comparteixen l’acció lesiva sobre la mucosa gàstrica, més o menys greu segons la idiosincràsia individual i la dosificació, juntament amb afeccions renals, neurològiques, hepàtiques, allèrgiques etc
angiodisplàsia
Medicina
Malformació vascular adquirida, de dimensions miŀlimètriques, formada per un cabdell de capil·lars i petits vasos.
Es pot desenvolupar a la mucosa i la submucosa del budell i és més prevalent en persones d’edat avançada, sobretot si tenen alguna patologia de base important, com ara insuficiència renal crònica i cirrosi Són lesions asimptomàtiques fins que no s’erosionen aleshores provoquen una hemorràgia intestinal Resulten difícils de diagnosticar perquè, per la seva mida, habitualment no són visibles en l’exploració endoscòpica i es fan necessàries proves més sofisticades com ara l’arteriografia o la gammagrafia d’eritròcits marcats
ascàride
Zoologia
Veterinària
Medicina
Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, d’uns 10 a 35 centímetres de llarg (una mica més llargues les femelles que els mascles), caracteritzats per una obertura bucal proveïda de tres grans llavis.
Totes les ascàrides són paràsits intestinals de diferents vertebrats, entre els quals, l’home L' ascàride del cavall Parascaris equorum Ascaris megalocephala és la més gran de totes 30-40 cm i parasita el cavall L' ascàride del gos Toxocara canis parasita els gossos i pot afectar també l’home L' ascàride de l’home Ascaris lumbricoides mesura de 15 a 25 centímetres Els ous són expulsats pels homes parasitats acompanyant els excrements, i poden ésser ingerits per altres homes amb l’aigua o els aliments contaminats Les larves que en neixen travessen la mucosa intestinal,…
diverticle de Zenker
Medicina
Hèrnia de les capes mucosa i submucosa a nivell dels feixos musculars posteriors de la unió faringoesofàgica.
Creix progressivament fins que la retenció d’aliments que hi ha al seu interior provoca disfàgia i regurgitacions amb mala olor El seu tractament és quirúrgic
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent-se per tot…
via perlingual
Medicina
Mode d’administració de medicaments, els quals són aplicats a la superfície de la llengua perquè siguin absorbits per la seva mucosa.