Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Nomenat un nou secretari de Salut Pública
Medicina
El Departament de Salut, avalat pel govern de la Generalitat, nomena Josep Maria Argimon secretari de Salut Pública en substitució de Joan Guix, que dimiteix per motius de salut Argimon, que manté el càrrec de director gerent de l'Institut Català de la Salut ICS, té com a missió la vigilància de casos de covid-19 en coordinació amb la recentment creada Oficina Covid
Santiago Grisolía i García
Medicina
Bioquímica
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de València i se n’anà després als EUA, on collaborà amb Severo Ochoa i Arthur Kornberg en les investigacions sobre els àcids nucleics portades a cap en el laboratori bioquímic de Nova York Durant el seu exercici a la Universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fosfat, considerat agent modificador de proteïnes Fou director del departament de bioquímica de la Universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica Proposat en diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica, el 1990 fou guardonat amb el premi Príncipe de…
Pompeu Pasqual i Carbó
Medicina
Metge i polític.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i es llicencià el 1920 Ocupà diversos càrrecs a l’administració pública de la Mancomunitat S’establí a Girona, on dugué una gran tasca professional, sobretot en el camp de la pediatria i millorà els serveis assistencials comarcals Dedicat a la política activa, milità a Esquerra Republicana i, el 1931, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Girona Afeccionat al periodisme, promogué el periòdic Acció Ciutadana Durant la guerra civil salvà de la mort moltes persones i s’enfrontà amb els comitès de control El 1939 s’exilià a Xile, on treballà al…
Josep Maria Dexeus i Trias de Bes
Medicina
Metge tocoginecòleg.
Fill de Santiago Dexeus i Font , es llicencià en medicina el 1947 i es doctorà el 1956 S'especialitzà a la Maternitat de Barcelona Fou maternòleg de l’Estat, director de la Maternitat Municipal de Barcelona i secretari de la comissió espanyola de qualificació i docència en obstetrícia i ginecologia 1978-1985 El 1973, amb el seu germà Santiago Dexeus i Trias de Bes fundà l' Institut Universitari Dexeus , del qual fou director mèdic del 1973 al 1990 Fou també president de la Sociedad Española de Ginecología i Obstetricia en 1979-1988 i delegat d’Espanya a la Federació Internacional de…
Ḥasday ben Šapruṭ
Política
Medicina
Metge i polític al servei dels primers califes de Còrdova.
Nomenat nassí de les aljames andalusines, sota el seu mecenatge s’inicià el desenvolupament intellectual del judaisme hispànic estudis talmúdics —al marge de les acadèmies orientals—, científics i literaris i traduí a l’àrab la Matèria mèdica de Dioscòrides
Pedro Luis Alonso Fernández

Pedro Luis Alonso Fernández
© Barcelona Institute for Global Health
Medicina
Metge castellà.
Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Madrid 1984, s'especialitzà en medicina preventiva i salut comunitària a la Universitat de Londres 1987 Doctorat en medicina per la Universitat de Barcelona 1999, després de treballar com a metge epidemiòleg al Medical Research Council del Regne Unit a Gàmbia 1987-91, el 1992 fou nomenat cap del Departament d'Epidemiologia de l' Hospital Clínic de Barcelona, càrrec que exercí fins l'any 2000 Vinculat a aquest centre, ha estat professor i director del Centre de Salut Internacional de l'Hospital 2001 i director del Centre de…
Miquel Vilardell i Tarrés
Medicina
Metge.
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà 1979 El 1988 fou nomenat cap del Servei de Medicina Interna reumatologia i geriatria a l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de Barcelona i el 1992, catedràtic de Medicina Interna de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB Fou vicedegà 1991-97 i degà 1997-2001 de la Facultat de Medicina de la UAB Des del 2000 és Honorary Fellow de l’Acadèmia Americana de Medicina i és membre del Consell Català d’Especialitats Mèdiques President del Collegi Oficial de Metges de Barcelona 2010-2014, ha estat…
Marià Alemany i Lamana
Medicina
Biòleg.
Professor a la Universitat de Barcelona 1969-77, a la Universitat de les Illes Balears 1977-82, a la Washington University de Saint Louis 1973-74 i a la Universitat de Tarragona 1982-86 Nomenat el 1981 catedràtic de bioquímica i biologia molecular, actualment és director del departament de bioquímica i fisiologia de la Universitat de Barcelona El 1994 guanyà el premi Novella Científica, patrocinat per la Fundació Catalana per a la Recerca, amb l’obra El virus de la glòria
Torsten N. Wiesel
Torsten N. Wiesel
© Fototeca.cat
Biologia
Medicina
Neurofisiòleg suec.
Professor de neurofisiologia a la Harvard Medical School, estudià amb DHHubel els mecanismes de l’anàlisi de la informació en l’escorça visual del cervell, i les manipulacions precoces del sistema visual utilitzades com a mitjà per a desxifrar les regles del seu desenvolupament El 1983 esdevingué cap del laboratori de neurobiologia de la Rockefeller University, de la qual fou nomenat president el 1992 i president emèrit el 1998 Li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1981 juntament amb DHHubel i RWSperry
Bert Sakmann
Medicina
Metge alemany.
Estudià a Göttingen i després d’uns anys dedicat a la medicina general, inicià la seva tasca d’investigació a l’Institut Psiquiàtric Max Planck el 1969 Després d’una etapa a les universitats de Londres i de Göttingen, fou nomenat cap del departament de fisiologia cellular de l’Institut Max Planck de Heidelberg 1985 El 1991 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb Erwin Neher pels seus treballs sobre fisiologia cellular, que han contribuït a la comprensió de diversos mecanismes patològics i al desenvolupament de diversos medicaments
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina