Resultats de la cerca

Exercí la professió a Vic El 1767 fou admès com a membre de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona Publicà diverses obres, com Discurso sobre el saludable y seguro método de hacer levantar a los enfermos de la cama 1783 i Sobre la utilidad de la música para los enfermos 1785

Estudià medicina a Montpeller i a València amb Lluís Collado Autor dels tractats De morbo quodam composito, qui vulgo apud nos galicus appellatur Nàpols 1524, Morborum internorum fere omnium et quorundam externorum curatio brevi methodo comprehensa 1555 i Práctica de cirugía 1548, traducció de la Praxis de Joan de Vigo amb addicions marginals Pere Joan Nunyes li dedicà les seves Institutiones fisicas 1554

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i es llicencià el 1920 Ocupà diversos càrrecs a l’administració pública de la Mancomunitat S’establí a Girona, on dugué una gran tasca professional, sobretot en el camp de la pediatria i millorà els serveis assistencials comarcals Dedicat a la política activa, milità a Esquerra Republicana i, el 1931, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Girona Afeccionat al periodisme, promogué el periòdic Acció Ciutadana Durant la guerra civil salvà de la mort moltes persones i s’enfrontà amb els comitès de control El 1939 s’exilià a Xile, on treballà al…

Es llicencià i es doctorà en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i és especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge També és diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Maire Curie de París, màster d’Atenció Sanitària basada en l’Evidència Universitat d’Oxford i màster d’Epidemiologia i Planificació Sanitària Universitat de Galles La seva trajectòria laboral es concentra principalment al sistema de salut públic català, on ha estat cap de la Divisió d’Avaluació de Serveis Assistencials del Servei Català de la…

Trajectòria científica La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972 Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició 1976, es doctorà el 1982 Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brusselles 1982-84, i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis 1992-98, del Servei d'Endocrinologia 1998- 2003, membre 2003 i director des del 2008 de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l'Institut d'Investigacions…

Beutler, Hoffmann i Steinman a títol pòstum premis Nobel Els immunòlegs Bruce A Beutler, Jules A Hoffmann i Ralph M Steinman van ser els guanyadors del premi Nobel de medicina del 2011 Van compartir el guardó per la seva descripció del sistema immunològic humà, que ha servit per a lluitar contra malalties contagioses i desenvolupar vacunes Concretament, Beutler i Hoffmann van ser guardonats amb la meitat del premi –dotat amb deu milions de corones sueques, que equivalen a 1,1 milions d’euros– per l’estudi de la immunitat congènita I Steinman amb l’altre meitat pel descobriment, el 1973, de…

L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…