Resultats de la cerca

El metge valencià Joan Baptista Peset i Vidal publica Patología psicológica

Es llicencià 1917 i es doctorà 1927 a València Fou catedràtic de patologia general a la Universitat de Sevilla 1930 i de patologia mèdica a la de València ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya Entre els seus treballs cal esmentar Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia

És una especialitat mixta, mèdica i quirúrgica, que comprèn diverses subespecialitats, entre les quals cal esmentar l’estudi de l’esterilitat masculina, la urologia plàstica reconstrucció quirúrgica de les vies lesionades o ressecades, la nefrologia estudi de les característiques normals i patològiques del ronyó, etc No fou fins a la segona meitat del s XIX que sorgí la urologia com a especialitat autònoma, amb procediments específics de diagnosi i amb tècniques quirúrgiques pròpies, generalment fora de l’abast del cirurgià general, que s’havia limitat fins aleshores a practicar rudimentaris…

Catedràtic de patologia general de la Universitat de Salamanca 1955, de la qual fou rector 1960-67, i de la Universitat de Barcelona 1968 És coautor d’un tractat de patologia i d’estudis sobre l’ensenyament de la medicina

En la pràctica clínica es diferencia la uniorificial de la pluriorificial La secreció d’un sol galactòfor indica una patologia intraductal èctasi ductal, papilloma intraductal, càncer, etc i la secreció pluriorificial és secundària a una patologia endocrina o a l’efecte secundari d’algun medicament L’estudi de la telorrea uniorificial es basa en l’estudi citològic del líquid secretat i la realització d’una galactografia En canvi, en la telorrea de causa endocrina cal comprovar la concentració de prolactina a la sang i, si és alta, estudiar la hipòfisi mitjançant ressonància magnètica per…

Els ultrasons emesos pel transductor ecogràfic es reflecteixen en les cèllules sanguínies per a tornar al transductor amb una desviació dels feixos directament proporcional a la velocitat de la sang Avantatja l’arteriografia en el fet que és un sistema no invasiu i es pot realitzar tantes vegades com calgui sense cap risc En patologia arterial permet l’estudi de les extremitats i dels troncs supraaòrtics, a més de valorar la magnitud d’una obstrucció En patologia venosa possibilita el diagnòstic de certesa de la tromboflebitis profunda, el grau d’insuficiència valvular de les…

Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil , 1969

Estudià amb Francesc Esquerdo i F Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània Presidí nombrosos congressos i l’Institut Medicofarmacèutic, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1939-58 i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1957-71 Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona Fundà i dirigí les revistes Medicina Clínica i Revista Española de Reumatismo i Enfermedades osteorticulares La seva obra més important…

Germà de Pere i de Francesc Pi i Sunyer Estudià a Figueres i medicina a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1874 S'establí a Barcelona, on fou successivament metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor clínic de la facultat i catedràtic, per oposició, de patologia general 1883 Donà un impuls decisiu a l’ensenyament clínic Molt amic de Turró, el decidí a abandonar les activitats periodístiques que el retenien a Madrid i a seguir el camí de la investigació científica a Barcelona i el nomenà ajudant seu de càtedra Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i pertangué…

Publicà, entre altres obres, Patologia del simpatico 1915, Trattato di biotipologia umana 1939 i Trattato di endocrinologia 1949