Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
període de depuració
Medicina
Període en què s’administra un placebo o un tractament inactiu, o en què no s’administra cap tractament, amb l’objectiu d’eliminar el possible efecte romanent d’un tractament previ.
Els períodes de depuració se solen dur a terme al començament d’un estudi o després de finalitzar un dels tractaments en els estudis de disseny creuat
nutrició parenteral
Medicina
Nutrició per via parenteral.
És necessària en malalts que no poden ingerir aliments per via oral Hom l’aplica per a superar crisis lesions, operacions d’aparell digestiu, però pot ésser emprada durant períodes llargs
espòting
Medicina
Vessament de petites quantitats de sang uterina que es produeix entre períodes menstruals o en els primers mesos d’embaràs.
cirurgia mínimament invasiva
Medicina
Nom que rep el conjunt de tècniques diagnòstiques i de tractaments quirúrgics que són realitzats per visió directa, endoscòpia o altres tècniques de tractament de la imatge, utilitzant vies naturals o bé agressions quirúrgiques mínimes per a introduir instrumental al cos humà.
Tot i existir experiències prèvies, aquest tipus de cirurgia s’ha desenvolupat i expandit ràpidament a partir dels anys vuitanta del s XX Actualment s’aplica a un gran nombre de disciplines mèdiques com la neurocirurgia, la cirurgia cardíaca i vascular, la cirurgia plàstica, la urologia o la ginecologia Presenta com a avantatges la minimització de la resposta inflamatòria sistèmica, de les complicacions de la ferida quirúrgica i del dolor associat amb el postoperatori La majoria d’aquests tractaments són ambulatoris o amb períodes d’internament molt curts Això es tradueix en una…
mètode d’Ogino-Knaus
Medicina
Mètode de control de la natalitat, proposat gairebé simultàniament per dos ginecòlegs, el japonès K. Ogino i l’austríac H. Knaus, basat en la llei que duu el mateix nom.
Consisteix a evitar les relacions sexuals durant els períodes fèrtils de la dona, que són els dies compresos entre el dinovè i el dotzè, ambdós inclosos, abans de la regla en una dona amb menstruacions normals, de 28 dies, per exemple, són els dies compresos entre el desè i el dissetè, ambdós inclosos, que segueixen l’aparició de la regla Atesa, però, la irregularitat que sovint presenta el cicle de moltes dones, resulta un mètode força atzarós, i hom en discuteix l’eficàcia fins i tot en el cas que sigui meticulosament dut a la pràctica, puix que hi ha sempre l’eventualitat d’una ovulació…
Francesc Cosme Argerich i Martí
Medicina
Metge.
Fill de Cosme Marià Argerich del Castillo , estudià al Colegio de San Carlos de Buenos Aires, on fou condeixeble de Bernardino Rivadavia El 1801 inicià la seva carrera de medicina com a alumne del primer curs sota el patrocini del Protomedicat, on tingué, entre altres mestres, el seu pare Metge militar des del 1806, fou també professor d’anatomia i director de l’Institut Militar de Medicina 1815-21 Nomenat cirurgià major de l’exèrcit 1822, ocupà el càrrec de secretari interior de l’Acadèmia de Medicina 1823 Treballà com a cirurgià, en diversos períodes, a l’Hospital de Dones de…
contracepció
Medicina
Acció d’evitar la fecundació i, doncs, l’embaràs.
Entre els mitjans utilitzats per a evitar que els espermatozoides arribin a fecundar l’òvul, sia barrant-los el pas sia destruint-los, hi ha els preservatius masculins, els diafragmes i els taps vaginals, i també diversos fàrmacs de tipus local cremes, supositoris vaginals o gelees espermaticides, aquestes darreres d’acció insegura Uns altres mitjans impedeixen la implantació de l’òvul fecundat a la paret de la matriu dispositiu intrauterí Els fàrmacs contraceptius més utilitzats són els que inhibeixen l’ovulació anovulatori o els que interfereixen a l'espermatogènesi Uns altres mètodes…
Richard Rowland Lower
Medicina
Cirurgià nord-americà.
Graduat a l’Amherst College, es llicencià en medicina a la Universitat de Cornell el 1955 Després d’una residència a la Universitat de Stanford, es traslladà al Medical College of Virginia, a Richmond 1965, on fou nomenat professor de cirurgia el 1967, i posteriorment director de la divisió de cirurgia cardíaca i toràcica Durant la seva residència a Stanford començà a experimentar amb trasplantaments de cor en gossos, amb els quals aconseguí períodes de supervivència cada cop més llargs, tècnica que perfeccionà els anys següents juntament amb Norman E Shumway, amb el qual arribà a la…
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Emblema de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona
© Fototeca.cat
Medicina
Institució iniciada a Barcelona de manera no oficial a les reunions que des de l’any 1754 es feien a casa de Josep Ignasi Santponç, amb Josep Forners, Antoni Rigal, Joan Esteve, Pere Güell i Josep Soriano.
El primer intent de donar-li caràcter oficial fou rebutjat el 1764, a causa de l’oposició del Protomedicato de Castilla La insistència dels reunits féu que el 1770 els fos permesa la constitució de la que aleshores fou anomenada Acadèmia Medicopràctica de Barcelona coneguda també com a Acadèmia de Medicina Pràctica , el primer president efectiu de la qual fou Pere Güell Li fou concedit el títol de reial el 1786 Des d’aleshores ha tingut diferents denominacions, les més conegudes són Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia, que emprà de manera no continuada en el període 1821-68, i Reial…
Dolors Aleu i Riera

Dolors Aleu i Riera
CC0
Medicina
Metgessa.
Era filla de Joan Aleu i Vendrell Cornudella de Montsant, Priorat, – Gràcia, actualment Barcelona, 8 d’octubre de 1894, membre del Partit Republicà 1868, a qui se li atribuí una participació destacada en la revolta de les Quintes del 1870, i que evolucionà més tard vers un conservadorisme molt influït per Joan Mañé i Flaquer fou doctor en farmàcia, cap de la policia de Barcelona, tinent d’alcalde del Raval i governador general de Catalunya en diversos períodes Dolors Aleu cursà medicina a la Universitat de Barcelona 1874-79, però no pogué obtenir la llicenciatura fins el 1882…