Resultats de la cerca

Es llicencià a la Universitat de Berkeley, es doctorà a la Universitat de Harvard i acabà els estudis de postgrau a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT És professor de genètica de la Harvard Medical School, a Boston  Guanyà el premi Nobel de medicina 2024, compartit amb  Victor Ambros , pels seus descobriments sobre el micro-RNA, unes diminutes molècules d’ARN que tenen un paper essencial en la regulació dels gens 

Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on, el 1960, es llicencià Es traslladà als Estats Units per ampliar estudis Hi féu estudis de postgrau al Good Samaritan Hospital, Cincinnati Ohio 1962-1963, al Sunnybrook Hospital, Toronto, 1967, al Buffalo General Hospital de Canadà 1966 i a la Canadian Heart Foundation juntament amb la University of Toronto 1967-1969 Arran de la seva gran tasca en el camp de la medicina, sobretot en la utilització de l’anestèsia, ha rebut premis de diverses institucions State University of New York, American Board of Anesthesiologists 1968 American…

Es doctorà a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT sota la supervisió del premi Nobel David Baltimore i continuà com a becari de postgrau del també premi Nobel H Robert Horvitz  El 1984 s’incorporà a la Universitat de Harvard, i el 1992 es traslladà al Dartmouth College on ocupà la càtedra Silverman de Ciències Naturals en el programa de medicina molecular Amb Gary Ruvkun i David Baulcombe guanyà el premi Albert Lasker d’Investigació Mèdica Bàsica 2012 pels seus descobriments sobre el micro-RNA, unes diminutes molècules d’ARN que tenen un paper essencial en la regulació dels…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i després s’especialitzà en urologia Treballà al servei d’urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona Durant la Guerra Civil, fou director mèdic, des del 1937, del VIII Grup d’Hospitals, de Conca, i de l’hospital militar de Figueres, amb el grau de metge major de sanitat de l’exèrcit de la República Espanyola El 1939 s’exilià a Mèxic i s’establí a la ciutat de Mèxic Hi exercí com uròleg a l’Hospital General de México, a l’American British Cowdray Hospital i a la Beneficiencia Española Ensenyà als cursos de…

El 1950 es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on el 1959 es doctorà Cursà estudis de postgrau a París i a Houston, on obtingué el diploma de l’American Board of Pediatrics Resident als EUA des del 1953, fou catedràtic de la Facultat de Medicina de la Baylor University de Texas Collabora amb la NASA  en temes de medicina de l’espai, i desenvolupà un treball pioner en informàtica mèdica i recerca sobre els efectes de la immobilització en els pacients Especialitzat també en problemes de salut pública, feu treballs sobre les aplicacions de la tecnologia a l’…

Llicenciat en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB el 1976, on es doctorà el 1981 amb una tesi sobre marcadors per a malalties del teixit connectiu El seu àmbit de treball es desenvolupa al voltant de les malalties infeccioses, principalment en el camp de la infecció pel VIH i la malaltia que en resulta, la sida Cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol des del 1987 i, des del 1993, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, del mateix hospital, és també codirector del programa HIVACAT de recerca de la vacuna per a la sida des del…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en català Fou…

Trajectòria científica La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972 Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició 1976, es doctorà el 1982 Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brusselles 1982-84, i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis 1992-98, del Servei d'Endocrinologia 1998- 2003, membre 2003 i director des del 2008 de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l'Institut d'Investigacions…