Resultats de la cerca

Germà de Juan Ajuriaguerra Otxandiano Estudià medicina a París i posteriorment s’especialitzà en neurologia amb L’Hermitte Treballà amb els psicòlegs Pieron i Wallon al mateix temps que seguia una psicoanàlisi didàctica Entre 1959-75 fou professor a la Universitat de Ginebra, on fou catedràtic Dirigí també l’hospital psiquiàtric de Bel Air Ginebra, que sota el seu mestratge es convertí en un centre de formació de prestigi internacional El seu camp d’interès se centrà bàsicament en la neuropsiquiatria, en la qual destaca l’obra Le cortex cérébral 1960, i la psiquiatria infantil, en què…

Fundà la Federació Universitària Escolar a la Universitat de Santiago durant els anys d’estudiant, i posteriorment es doctorà a Suïssa i Alemanya Després de la guerra civil de 1936-39, que li impedí la docència universitària, es dedicà a la professió de la medicina, en la qual assolí gran prestigi Vinculat al galleguisme, formà part del grup fundador de l’Editorial Galaxia Fou president de l’Academia Galega 1977 i, el mateix any, senador per designació reial De 1981 a 1996 fou delegat del govern a Galícia La seva producció com a assagista, molt extensa, fou publicada en diversos…

Als Països Catalans, com a la resta d’Europa, la medicina, fins al segle XI, fou habitualment exercida per frares Més tard, seguint el model àrab, començaren a exercir-la els laics segle XII, l’ensenyament dels quals fou aviat reglamentat Amb els Estudis Generals de Lleida 1300, Perpinyà 1349 i Osca 1354 i els lliures de València 1373 que se sumaren als dels dominicans de Barcelona 1297, fou obligatori, per a fer de metge, d’haver assistit als cursos d’aquestes escoles Hi havia els graus de batxiller, llicenciat i mestre Al segle XIV hom distingia entre metge o físic i cirurgià o barber…

Als Països Catalans, els cirurgians formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els barbers o cirurgians menors barber la de Barcelona existia ja el 1408 sota l’advocació dels sants Cosme i Damià, patrons, també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma Mallorca El 1506 es constituí a Barcelona el collegi de cirurgians, reorganitzat al s XVII i el 1708, que atorgava el títol de cirurgià a partir d’uns quants anys de pràctica i d’un simple examen Collegis similars foren constituïts a d’altres poblacions importants Els fadrins tenien llur pròpia…

Són destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc, per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos Llur installació als Països Catalans fou afavorida per una sèrie de publicacions científiques com les d’A Bassols i Prim Climatoterapia española de la tuberculosis pulmonar, 1888 i sobretot la revista Contra la Tisi , que…

Procedia d’una família de cirurgians-barbers El 1778 aprovà a València el grau per a exercir la cirurgia i ensenyar l’àlgebra Fou nomenat consultor de l’exèrcit i destinat a l’armada Féu tres viatges a Mèxic el primer el 1781, i hi estudià la matèria mèdica i vegetal de Nova Espanya Escriví Demostración de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas en las raíces de dos plantas de la Nueva España, especies de Agave y Begonia para la curación del mal venéreo y escrofuloso 1794, traduïda a l’italià Roma 1795, i Introducción para la conservación y administración de la vacuna, y para el…

Vida i obra Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del segle XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària Membre d’una notable família de metges valencians, el seu pare, Marià Peset de la Raga , fou un destacat professor de la Facultat de Medicina, i el seu fill Vicent Peset i Cervera publicà Tratado de terapéutica  Joan Baptista acabà els estudis de medicina a la Universitat de València l’any 1842 i durant les dues dècades següents exercí la medicina rural en diverses localitats de la Manxa Al principi de la dècada del…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…

Beutler, Hoffmann i Steinman a títol pòstum premis Nobel Els immunòlegs Bruce A Beutler, Jules A Hoffmann i Ralph M Steinman van ser els guanyadors del premi Nobel de medicina del 2011 Van compartir el guardó per la seva descripció del sistema immunològic humà, que ha servit per a lluitar contra malalties contagioses i desenvolupar vacunes Concretament, Beutler i Hoffmann van ser guardonats amb la meitat del premi –dotat amb deu milions de corones sueques, que equivalen a 1,1 milions d’euros– per l’estudi de la immunitat congènita I Steinman amb l’altre meitat pel descobriment, el 1973, de…

Nobel per als investigadors dels mecanismes moleculars del ritmes circadians El premi Nobel de medicina 2017 va ser concedit als científics nord-americans Jeffrey C Hall, Michael Rosbash i Michael W Young, per haver descobert els mecanismes moleculars implicats en els ritmes circadians que permeten l’adaptació dels éssers vius al seu entorn Els seus treballs van establir les bases per a explicar la forma en què les plantes i els animals –incloent-hi els humans– sincronitzen el seu ritme biològic amb la rotació de la Terra A partir de la mosca de la fruita com a model, van aïllar…