Resultats de la cerca

La sang arriba als pulmons provinent del ventricle dret mitjançant les artèries pulmonars Qualsevol patologia que ocasioni una dificultat de trànsit a aquest nivell fa créixer l’esforç del ventricle dret i augmenta la pressió dins les artèries pulmonars Poden causar hipertensió pulmonar les malalties pulmonars que provoquin un augment de la resistència vascular al flux sanguini MPOC, pneumopatia intersticial, asma, etc, la fallida de les cavitats cardíaques esquerres insuficiència ventricular, estenosi mitral, pericarditis en originar una estasi sanguínia que repercuteix en un…

El 90% dels trombes s’originen a les venes de les extremitats inferiors i habitualment es desprenen d’una trombosi venosa profunda El grau d’afectació cardiopulmonar depèn de les dimensions del trombe i del diàmetre dels vasos oclosos En el moment de l’embolisme es provoca una hipertensió pulmonar, i la principal alteració fisiopatològica, que pot posar en perill la vida del pacient, és el deteriorament de l’intercanvi de gasos a nivell dels capiŀlars pulmonars pas d’oxigen de l’alvèol a la sang i de diòxid de carboni de la sang a l’aire alveolar, ja que la resistència al flux…

Són destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc, per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos Llur installació als Països Catalans fou afavorida per una sèrie de publicacions científiques com les d’A Bassols i Prim Climatoterapia española de la tuberculosis pulmonar, 1888 i sobretot la revista…

La més emprada és la docimàsia pulmonar hidroestàtica, que demostra si els pulmons han respirat si és així, suren en l’aigua altrament, van al fons del recipient

A l’electromiograma apareixen salves perllongades de potencials d’unitats motores descarregant a una freqüència alterada La patogènia és autoimmune per producció d’anticossos patològics i els tumors que poden provocar amb més freqüència són el timoma i el càncer pulmonar de cèllula petita

Pare de Joaquim i d’Adolf Marsillach i Lleonart Es doctorà en medicina i fou metge, per oposició 1885, de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Publicà obres mèdiques, com Observaciones sobre el tratamiento de la tisis pulmonar por medio de los hipofosfitos 1860 i els almanacs El relámpago médico i El relámpago farmacéutico 1871-73

Professor de les universitats de Pisa, Roma i Pàdua, on succeí Vesalius en la càtedra d’anatomia 1544 Estudià l’anatomia de la pelvis i de l’oïda i la fisiologia de la digestió, entre altres La seva aportació més important és l’explicació de la circulació pulmonar, que prefigurà la descripció de la circulació general de W Harvey Exposà aquestes i altres investigacions en De re anatomica 1559

Llicenciat en medicina i en ciències fisicoquímiques, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense Collaborà en força revistes Fundà i dirigí dues publicacions Revista médica barcelonesa i Contra la tisis Escriví sobre qüestions d’higiene i sobre la problemàtica medicosocial de la tuberculosi La tos, sus causas y tratamiento 1885 Climatoterapia española de la tisis pulmonar 1888, Diagnóstico de las enfermedades del pecho 1900, L’art de respirar 1901, La tuberculosis y las tres higienes 1909, Orientaciones antituberculosas 1911, etc