Resultats de la cerca

Creat per la Seguretat Social, entrà en funcionament a l’octubre del 1967 i, després del traspàs de competències a la Generalitat, fou incorporat a l’Institut Català de la Salut Disposa de 383 llits i de 36 serveis, uns quants dels quals són de referència per a tota la demarcació La seva unitat docent és una de les dues unitats hospitalàries de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili URV, juntament amb l’Hospital Sant Joan de Reus

Experta en recerca cardiovascular Des del 1992 és professora d’investigació del CSIC i cap del Departament de Patologia Molecular i Terapèutica de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona de la mateixa institució, on ha iniciat una innovadora línia de recerca de les lesions cardíaques en l’àmbit cellular i molecular Directora de l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars de Barcelona des del 1993, és professora associada adjunta de la Mount Sinai School of Medicine Nova York i presidenta de la Societat Espanyola per l’arterioesclerosi L’any1999 fou nomenada presidenta de la…

Sovint l’èxit d’una operació de salvament depèn de la rapidesa amb què és iniciada i portada a terme, com és el cas dels tripulants i passatgers d’avions accidentats, de nàufrags, d’escaladors accidentats, d’incendis, etc En el cas d’avions i de vaixells accidentats, les operacions de salvament han efectuat grans progressos, especialment gràcies al desenvolupament de les comunicacions per ràdio, que permeten de demanar ajut ràpidament o de detectar l’accident per la pèrdua de contacte de les estacions de terra amb l’avió o amb el vaixell El salvament també ha progressat gràcies als avions de…

Originari d’algun poble del pirineu català, fou deixeble del metge Piquer a la Universitat de València Posteriorment, es doctorà a la Universitat de Gandia, el 1751 Fou un dels dos metges, ambdós catalans, que acompanyaren Pehr Löfling, el deixeble de Linné, en la seva expedició a la Guaiana 1754-56 Tots dos exploraren la rodalia de Cumanà, els Llanos de Barcelona, les riberes de l’Orinoco entorn de la confluència del Caroní i la vall baixa d’aquest riu Quan morí Löfling, el 1756, a San Antonio de Caroní, es féu càrrec dels seus llibres, manuscrits i dibuixos i de les plantes aplegades per…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera…

Es graduà en medicina l’any 1948 a la Universitat de Toronto i l’any següent amplià estudis al Lister Institute de Londres Després d’uns quants anys de residència a l’Hospital General de Toronto i altres centres sanitaris de la ciutat, el 1958 s’incorporà a l’Ontario Cancer Institute, creat aquest mateix any i dependent de la facultat de medicina de la Universitat de Toronto, on desenvolupà tota la seva carrera docent i científica Juntament amb el biofísic James Till, contribuí de manera crucial a l’estudi, la identificació i la generació artificial, a les primeres etapes, de  cèllules mare…

Als Països Catalans, els cirurgians formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els barbers o cirurgians menors barber la de Barcelona existia ja el 1408 sota l’advocació dels sants Cosme i Damià, patrons, també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma Mallorca El 1506 es constituí a Barcelona el collegi de cirurgians, reorganitzat al s XVII i el 1708, que atorgava el títol de cirurgià a partir d’uns quants anys de pràctica i d’un simple examen Collegis similars foren constituïts a d’altres poblacions importants Els fadrins tenien llur pròpia…

La salut i la medicina en el sistema sanitari actual Els professionals, les institucions i els ciutadans són la tríada que forma el sistema sanitari actual els metges porten a terme les tasques assistencials, els gestors garanteixen el bon funcionament de les institucions sanitàries i els usuaris són els consumidors dels serveis sanitaris Els ciutadans exigeixen al sistema sanitari, amb els mitjans i la tecnologia de què disposa, que resolgui qualsevol problema de salut En l’estat de benestar l’atenció a la salut és un eix fonamental, i el ciutadà espera del sistema sanitari una capacitat…