Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
interleucina
Biologia
Medicina
Nom donat a diverses substàncies elaborades per les cèl·lules que intervenen en la resposta immunitària després del contacte amb l’antigen.
La interleucina-1 , també anomenada factor alliberador dels limfòcits, és secretada per la cèllula presentadora de l’antigen i estimula l’activitat dels limfòcits específics contra l’antigen a què són propers La interleucina-2 , també anomenada factor de creixement dels limfòcits, secretada pels limfòcits T4 activats, és capaç d’estimular el desenvolupament dels limfòcits que disposin en la seva superfície de receptors capaços de combinar-se amb l’antigen responsable i que prèviament hagin contactat amb ell
Josep Danon i Bretos
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la medicina.
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1951 i el 1967 es doctorà, a la mateixa Universitat, amb una tesi sobre l’hospital de la Santa Creu Entre el 1979 i el 1997 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’assignatura d’història de la medicina Als anys seixanta inicià una exhaustiva recopilació de la bibliografia historicomèdica, i l’any 1969 impulsà la creació del Centre de Documentació d’Història de la Medicina sota el patrocini dels Laboratoris Uriach Així doncs, es creà un important fons de temes historicomèdics, inexistent fins aleshores a…
Marcel Cazeilles
Medicina
Metge i poeta.
Graduat a Lió l’any 1931, feu carrera de metge militar i arribà a general S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins el 1956, any en què passà al ministeri de la Defensa Nacional a París Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit 1961 i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses Conreà la poesia catalana i publicà, amb el pseudònim Joan la Cella , un recull de poemes en edició…
,
Josep Sánchez de Toledo i Codina
Medicina
Metge.
A cinc anys, gràcies a un tractament mèdic superà sense seqüeles una greu poliomielitis, experiència que decidí la seva vocació per la medicina És responsable del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de la Vall d'Hebron, que el 1984 introduí el tractament de la leucèmia mitjançant transplantaments del moll de l’os a l’Estat espanyol A la fi de la primera dècada del segle XXI aquest servei havia realitzat prop d’un miler de trasplantaments a nens malalts de càncer, xifra que duplicava la de qualsevol altre hospital de l’Estat espanyol El 2012 el Servei rebé el màxim…
Xavier Gómez i Batiste-Alentorn
Medicina
Metge.
Llicenciat 1976 i doctorat per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en medicina interna, oncologia i medicina palliativa, camp al qual s’ha dedicat intensament, tant en la docència com en la recerca i la planificació Cap del servei de Cures Palliatives de l’Institut Català d’Oncologia des del 1991 fins al 2008, posteriorment fou designat director de l’Observatori Qualy d’aquest institut L’any 2011 fou designat president del consell assessor del Programa per a la Prevenció i Atenció a la Cronicitat PPAC del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya El 1998 fou nomenat director…
helicobàcter ‘pylori’
Medicina
Bacteri del grup helicobàcter que colonitza la mucosa gàstrica humana.
Considerat durant molts anys com un bacteri no patogen, actualment se sap que està implicat en l’etiopatogènia de la gastritis crònica activa, del limfoma gàstric i de l’úlcera gastroduodenal i se'l considera un agent carcinogenètic gàstric El bacteri no n'és l’únic responsable, i no tothom que n'està colonitzat desenvolupa alguna d’aquestes malalties Per això, la comunitat científica recomana realitzar un tractament antibiòtic per a erradicar-lo només en aquells casos que hi hagi malaltia i que es demostri la presència del bacteri a la mucosa gàstrica El tractament antibiòtic, a…
Gerard Manresa i Formosa
Medicina
Metge.
Es formà a l’Hospital Clínic de Barcelona al costat del doctor Agustí Pedro i Pons 1932-39 i s’especialitzà en el tractament de malalties pulmonars Director, des del 1939, del sanatori antituberculós Esperit Sant Sant Adrià del Besòs, el 1942 hi féu la primera toracoplàstia L’any 1946 esdevingué responsable de cirurgia toràcica de l’Hospital Clínic i el 1949 efectuà la primera pneumectomia a la clínica Nostra Senyora de la Mercè Professional actiu i innovador, impulsà la creació de serveis assistencials i de recerca i aportà una tècnica personal al tractament dels empiemes…
Carles Cordón i Cardó
Medicina
Oncòleg.
Es llicencià a l’escola de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1980 Deixeble del patòleg Llorenç Galindo, fou un dels primers estudiants que participà al programa d’intercanvi entre els Estats Units i l’Estat espanyol Es doctorà en citologia a l’Escola Universitària de Medicina Cornell Nova York el 1985 Fou nomenat catedràtic ad honorem de l’escola de medicina de la Universitat de Puerto Rico el 1986 i dirigeix la secció de patologia molecular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York Ha contribuït a la lluita contra el càncer…
Bernard Lown

Bernard Lown
©Harvard T.H. Chan School of Public Health
Medicina
Metge nord-americà, d’origen lituà.
Nascut en una família jueva, emigrà als Estats Units quan tenia catorze anys Es formà en medicina després d’estudiar zoologia a la Universitat de Maine, una formació que culminà amb una beca de cardiologia al Brigham and Women’s Hospital de Boston El 1961 inventà, amb Baruch Berkovitz, l’actual desfibrillador de reanimació cardiopulmonar El 1973 fundà la institució de recerca Lown Cardiovascular Research Foundation, posteriorment anomenada Lown Institute, amb l’objectiu de fomentar la salut cardiovascular mundial També ideà la iniciativa SatelLife 1987, per tal de fer arribar la literatura…
Guillem Verger i Garau
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia el 1952 Inicià la seva formació sobre malalties infeccioses a l’hospital Claude Bernard de París 1958 i el 1965 es doctorà en medicina i cirurgia i s’especialitzà en medicina interna Fou metge responsable de sala a la Clínica Mèdica Universitària del Professor Pedro Pons 1960-65, cap de servei a l’Hospital de Nostra Senyora del Mar 1966-68 i metge del servei d’urgències de l’ Hospital de Sant Pau 1968-75, on des del 1975 fins al 1997, en què es jubilà, ocupà el càrrec de cap de la Unitat de Malalties Infeccioses, que fou la primera de l’Estat…