Resultats de la cerca

Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria Als segles XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents Des del segle XIV en tingueren cura donats i ermitans Quedà com a simple santuari marià

Vida i obra Fill d’una família de sabaters Fou cirurgià d’ofici des del 1611 Escriví Memòries , un relat cronològic de fets politicoreligiosos i curiositats de la vida de Perpinyà entre el 1597 i el 1638, dels quals fou testimoni El text del diari personal, que consta de 464 pàgines numerades, té tres parts ben diferenciades La primera és formada per un seguit d’anotacions que constitueixen una petita crònica de la capital del Rosselló entre els anys 1597 i 1638 Es tracta de notes prou precises sobre els principals esdeveniments polítics i militars perpinyanesos, les actuacions de virreis,…

Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , SV o HA Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…

Fou fundat el 1262 per Guillem II de Cervelló, que li cedí el lloc d’Olesa i altres dotacions en depengueren les quadres d’Ordal i de Vallirana Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona el 1328, però, ja ho era per la mitra barcelonina representada, a partir del segle XVII, pel rector d’Olesa El 1381 l’hospital adquirí la plena jurisdicció del terme L’obertura del nou camí ral pel coll d’Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d’una gran part de les rendes a causa de la política dels governs liberals motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX l’administració…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1946, fou metge d’Alcarràs del 1951 fins a la jubilació Compaginà l’exercici de la medicina amb l’interès per la història d’aquesta ciència, que cresqué amb la participació als Congressos d’Història de la Medicina Catalana Sovint en collaboració amb el seu fill Manuel Camps i Surroca la Portella, Segrià, 1948, feu recerques sobre aspectes mèdics diversos medicina científica, pràctiques curatives populars, epidèmies, higiene pública, estudis forenses des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, centrant-se sobretot al Segrià Entre les seves obres cal…

Als Països Catalans, com a la resta d’Europa, la medicina, fins al segle XI, fou habitualment exercida per frares Més tard, seguint el model àrab, començaren a exercir-la els laics segle XII, l’ensenyament dels quals fou aviat reglamentat Amb els Estudis Generals de Lleida 1300, Perpinyà 1349 i Osca 1354 i els lliures de València 1373 que se sumaren als dels dominicans de Barcelona 1297, fou obligatori, per a fer de metge, d’haver assistit als cursos d’aquestes escoles Hi havia els graus de batxiller, llicenciat i mestre Al segle XIV hom distingia entre metge o físic i cirurgià o barber Hi…

El mètode d’estudi de l’hemotafonomia és l’anàlisi de les imatges en clarobscur obtingudes a través de microscòpia electrònica de rastreig Més enllà del punt de vista de la ciència pura, l’hemotafonomia aplicada busca l’ús de les taques de sang com a prova, i no s’ha de confondre amb l’anàlisi de patrons de taques de sang coneguda en anglès com bloodstain pattern analysis L’estudi microscòpic de les taques de sang s’inicià al segle XIX amb un biaix forense Hom considera Mateu Josep Bonaventura Orfila com el primer a intentar l’ús d’un microscopi per determinar taques de sang Al llarg de la…

Aprengué del seu pare la ciència de la medicina i l’exercí a la seva ciutat i en molts altres indrets del món grec adquirí una fama extraordinària i deixà una brillant escola de seguidors i de deixebles Fou el primer que separà la ciència de la religió, però tingué uns notables precedents l’escola sicilianopitagòrica amb Alcmèon de Crotona, l’escola atomista de Demòcrit i d’altres individualitats com Eurifont de Cnidos que rivalitzaren amb els metges de Cos Pel que fa a les obres que li són atribuïdes, el Corpus Hippocraticum 440-350 aC, cal assenyalar que no n'hi ha cap que porti la seva…

El primer llibre, al-kullīyāt , conté la part general definicions, fisiologia, nosologia, etiologia i simptomatologia el segon s’ocupa dels medicaments el tercer és una patologia específica el quart estudia les malalties que afecten tot l’organisme, les fractures i luxacions i la cosmètica el cinquè és una farmacopea Una traducció catalana trescentista d’una part dels llibres primer l’examen i diagnòstic de les orines i quart la doctrina de les febres es conserva en un manuscrit de la Bibliothèque Nationale, de París

La propagació pot ésser per contacte directe, a través del malalt, o per contacte indirecte, mitjançant objectes aliments, insectes o aigua contaminats Quan, per la seva extensió, una epidèmia ultrapassa les fronteres de territoris extensos estats, continents, etc se la qualifica de pandèmia , tot i que, llevat dels casos indiscutibles en què la infecció assoleix una difusió mundial, la qualificació de pandèmia pot variar segons criteris més o menys restrictius A causa de la manca de coneixements mèdics i d’higiene, les epidèmies delmaren sistemàticament la població mundial durant molts…