Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
càpsula endoscòpica
Medicina
Tècnica de diagnòstic per la imatge, mínimament invasiva, que permet la identificació de certes malalties del tub digestiu, principalment de l’intestí prim, difícilment accessible pels sistemes endoscòpics convencionals com la gastroscòpia o la colonoscòpia.
Consisteix en la deglució d’una càpsula de petites dimensions, capaç d’enviar imatges fotogràfiques a l’exterior mitjançant ones de ràdio La càpsula és impulsada pel moviment peristàltic del tub digestiu fins que és expulsada de manera natural i no és reutilitzable La visualització i el processament d’aquestes imatges mitjançant sistemes informàtics permeten un estudi detallat de la paret de l’intestí És un sistema molt ben tolerat pels pacients i pràcticament no té contraindicacions ni efectes secundaris
David Cardús i Pascual

David Cardús amb una màquina centrifuga dissenyada per ell mateix per estudiar els efectes estàtics de la gravetat artificial sobre els diversos sistemes orgànics del cos humà
© Fototeca.cat
Medicina
Metge.
Graduat en medicina per la Universitat de Barcelona 1949, realitzà estudis de postgraduat a França i Anglaterra Residí als EUA des del 1957, on estudià matemàtiques a la Universitat de Michigan i fou professor de fisiologia i medicina de la rehabilitació de 1960 a 1999 al Baylor College of Medicine de Houston, i de ciències matemàtiques, des del 1970, a la Rice University Houston Les seves recerques se centraren en la fisiologia de l’exercici i de l’espai collaborà en la preparació de la primera missió tripulada de la NASA, la medicina de la rehabilitació i les…
Robert Langer

Robert Langer
© Heli Sorjonen / Millenium Techn. Prize
Medicina
Enginyer químic nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Cornell el 1970 i es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1974, i posteriorment feu recerca sobre teixits cancerosos al Children's Hospital de Boston i a la Harvard Medical School fins el 1977 Posteriorment s’incorporà novament al MIT, on ha estat professor de bioenginyeria i enginyeria química i dirigeix el laboratori de tecnologia biomèdica, el primer del món en l’especialitat Dissenyador de diversos centenars de patents en aquest camp, s’ha dedicat sobretot al desenvolupament de sistemes d’administració controlada de medicaments…
socorrisme
Medicina
Conjunt de mitjans i tècniques simples de salvament d’índole pràctica i terapèutica que hom utilitza per a prestar els primers auxilis a persones accidentades o que es troben en perill.
De gran utilitat en platges, càmpings, centres d’alpinisme, etc, on hi sol haver personal especialitzat socorristes , hom n'organitza cursets de divulgació amb vista, sobretot, a accidents de circulació Entre les tècniques més útils hi ha la respiració artificial, diversos sistemes d’embenat i algunes cures d’urgència
recepta electrònica
Medicina
Servei sanitari que consisteix a introduir les prescripcions facultatives a la base de dades d’un sistema informàtic de tal manera que només s’hagi d’identificar el pacient a les farmàcies amb la seva targeta sanitària per a tenir accés als medicaments que necessita.
La mateixa base de dades conté la informació sobre les dosis i la freqüència d’administració, la durada prevista dels tractaments i l’historial farmacològic de cada pacient Aquest sistema, a més d’estalviar al pacient desplaçaments als centres de salut, permet una comunicació més fluida entre metges i farmacèutics, més control farmacoterapèutic i la disminució del frau farmacèutic als sistemes sanitaris públics
història clínica electrònica i compartida
Medicina
Conjunt de documents que contenen dades, informació i valoracions clíniques sobre la situació i l’evolució d’un pacient al llarg del seu procés assistencial.
Segueix un model de gestió descentralitzada, interconnectat per mitjà de sistemes d’interoperabilitat i estàndards Permet a qualsevol metge accedir a tota la informació rellevant disponible dels seus pacients, independentment del seu nivell assistencial o la seva ubicació geogràfica i promou la continuïtat de l’atenció sanitària integrant tota la informació, evitant errors i la repetició d’exploracions i procediments
Marià Peset i de la Raga
Medicina
Metge.
Estudià a la Universitat de València Fou pare de Joan B Peset i Vidal Es distingí per la seva activitat durant l’epidèmia colèrica del 1833 Liberal, patí persecucions durant el regnat de Ferran VII Escriví Tratado Medicoquímicofísico de la influencia del aire en la vida del hombre 1834 i Disertación criticomédica de la preferencia que tienen las fórmulas purgativas de Mr Le Roy 1836, totes dues entorn de sistemes per a guarir el còlera Fou metge de l’hospital de València 1835-49
nanomedicina
Medicina
Aplicació mèdica de tècniques i de productes de la nanociència i de la nanotecnologia.
Es basa principalment en el disseny de sistemes a escala nanomètrica formats per un mínim de dos components, un dels quals és el principi actiu i la resta el vehicle, que permeten algun tipus de funció especial Troba aplicació en els camps de la diagnosi, amb el desenvolupament de nanosensors i de xips biològics en el de l’administració de medicaments amb els nanosistemes de transport i d’alliberació de fàrmacs en el tractament i la prevenció de malalties, administrant vacunes en forma de nanopartícules, i en el de la reconstrucció de teixits o d’òrgans
sindèmia
Medicina
Epidèmia en què coexisteixen dues o més malalties que interaccionen de tal manera que reforcen mútuament la morbiditat i letalitat respectives.
En les sindèmies no només intervé la combinació de més d’una malaltia en sentit estricte, sinó que també hi contribueixen factors socials i condicions de salut i vitals que n’incrementen la incidència i el nombre d’afectats Així, per exemple, l’existència d’àmplies franges de població d’edat avançada o amb índexs d’obesitat elevats en general més susceptibles i vulnerables a malalties i el grau de desenvolupament dels sistemes sanitaris són determinants en la incidència de casos i la seva gravetat El terme fou emprat per primer cop vers el 1990 per l’antropòleg de la medicina…
teoria de la porta d’entrada
Medicina
Teoria sobre la transmissió del dolor formulada l’any 1965 pel psicòleg canadenc Ronald Melzack i el neurofisiòleg britànic Patrick Wall.
Segons Melzack i Wall, les percepcions del sistema nerviós, principalment la del dolor, no depenen únicament de l’estimulació perifèrica i de la seva transmissió, sinó que hi ha sistemes propis de modulació medullar que hi influeixen La transmissió de la sensació dolorosa a l’encèfal a través de fibres aferents primes es pot inhibir per l’acció de l’estimulació de fibres gruixudes, que són les que transmeten la sensació del tacte, de tal manera que es pot provocar una mena de ‘porta’ que bloqui l’ascens del dolor La teoria de la porta d’entrada fomentà l’aparició de noves…