Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
teoria de la porta d’entrada
Medicina
Teoria sobre la transmissió del dolor formulada l’any 1965 pel psicòleg canadenc Ronald Melzack i el neurofisiòleg britànic Patrick Wall.
Segons Melzack i Wall, les percepcions del sistema nerviós, principalment la del dolor, no depenen únicament de l’estimulació perifèrica i de la seva transmissió, sinó que hi ha sistemes propis de modulació medullar que hi influeixen La transmissió de la sensació dolorosa a l’encèfal a través de fibres aferents primes es pot inhibir per l’acció de l’estimulació de fibres gruixudes, que són les que transmeten la sensació del tacte, de tal manera que es pot provocar una mena de ‘porta’ que bloqui l’ascens del dolor La teoria de la porta d’entrada fomentà l’aparició de noves tècniques…
Nicholas Barbon
Economia
Medicina
Economista i metge anglès.
El 1666, davant l’incendi de Londres, proposà la necessitat d’una assegurança, proposta que recollí en el Discourse Showing the Cause and Effects of the Increase of Building ‘Discurs que mostra les causes i els efectes del creixement de la construcció’, 1696 La seva obra principal és A Discourse of Trade ‘Discurs sobre el comerç, 1690, on defensà la teoria legal de la moneda i l’especialització del treball i on atacà la teoria mercantilista de la balança comercial En The Interest of Money Mistaken ‘L’interès del diner malentès’, 1668 definí l’interès com a renda del…
organicisme
Medicina
Teoria mèdica que sosté que tota malaltia té com a causa una lesió orgànica.
terapèutica del comportament
Psicologia
Medicina
Denominació conjunta d’un seguit de mètodes terapèutics d’inspiració conductista encaminats a modificar trastorns del comportament.
Arrelats en la teoria de l’aprenentatge, consideren els trastorns del comportament —i, doncs, llur remei— com el resultat d’un aprenentatge Les tècniques més emprades són la dessensibilització sistemàtica, la terapèutica per aversió i el condicionament operant
Wilhelm His
Medicina
Metge i històleg suís, un dels fundadors de l’embriologia humana.
Introduí l’ús del microtom 1865 Treballà principalment en l’embriologia i la histologia del sistema nerviós i fou un dels primers partidaris de la teoria neuronal El seu fill Wilhelm His Basilea 1863 — Riehen, Basilea 1934 descobrí i descriví el fascicle de His
Georges Gatian de Clérambault
Psicologia
Medicina
Psiquiatre francès.
Descriví la simptomatologia de diverses psicosis exògenes i estudià els deliris crònics sistematitzats, especialment l’erotomania És el creador de la teoria de l' automatisme mental , segons la qual la malaltia psíquica és conseqüència de la producció espontània, automàtica i involuntària d’una sèrie d’elements semiològics, producte de l’excitació neuronal La seva obra fou recollida pels seus deixebles i publicada un cop mort Oeuvre psychiatrique 1942
Ezras Asratovič Asratyan
Medicina
Neurofisiòleg armeni.
Fou deixeble de Pavlov, la teoria dels reflexos condicionats del qual perfeccionà Professor a l’institut mèdic de Taixkent 1941-43, dirigí posteriorment el laboratori de neurofisiologia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Els seus treballs se centraren en el sistema nerviós central i les connexions corticoviscerals Fisiologia del sistema nerviós central 1953, Funcionament i regulació del cervell 1963 i Assaig sobre les activitats nervioses superiors 1977 són algunes de les seves publicacions
Casimiro Gómez de Ortega
Botànica
Medicina
Botànic i metge.
Estudià a Madrid, a Toledo i a Barcelona i es doctorà en medicina i en filosofia a la Universitat de Bolonya Fou el primer catedràtic de botànica del Real Jardín Botánico de Madrid Completà l’edició de la Flora Española de Josep Quer i hi incorporà un Elogio histórico del botànic català 1784 Traduí al castellà les obres de Duhamel du Monceau S'interessà també per la química, principalment per l’anàlisi de les aigües minerals, i féu conèixer a Espanya les operacions de la química pneumàtica, la teoria dels gasos i les elaboracions de l’èter sulfúric i de l’àlcali volàtil
Rafael Cerdó i Oliver
Medicina
Metge.
Es llicencià a Barcelona 1839 El 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850 s’establí a Madrid Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca Collaborà a “Siglo Médico” Era admirador de Bacon Publicà diversos treballs de caràcter pràctic sobre l’ús del cerat simple 1841, els tumors encefalítics 1846, la metàstasi, el còlera, el càncer, les aigües termals, i de caràcter teòric, com Tratado de la verdad en medicina 1853, Es…
velocitat reproductiva bàsica
Medicina
Mesura del nombre d’infeccions produïdes, com a mitjana, per un individu infectat quan s’inicia una possible epidèmia.
Quan, al principi de les epidèmies, s’aplica a poblacions teòricament lliures de la malaltia, sense immunitat prèvia i en les quals cap mena de tractament evita el contagi, la determinació de la velocitat reproductiva bàsica permet predir la velocitat i el ritme de propagació de la malaltia en el temps Un cop iniciada l’epidèmia, la mesura esdevé la velocitat reproductiva efectiva en integrar el resultat de les mesures aplicades contra l’epidèmia Es considera que amb una velocitat reproductiva inferior a 1 menys d’un contagi per persona infectada, els contagis tendeixen a disminuir fins que l…