Resultats de la cerca

Descobrí el bacil de Bang Brucella abortus , una brucella que origina la brucellosi o malaltia de Bang

Publicà més de 150 treballs, entre els quals destaquen Tratado de enfermedades nerviosas, Las Parálisis, Neurología Clínica, Las neuralgias i Fisiopatología de los lóbulos frontales , treballs on donà una visió moderna i complexa de la neurologia Fou membre fundador de la Sociedad Española de Neurología

Collaborà amb Frederick Grant Banting en els treballs que portaren al descobriment de la insulina 1922 Fou autor de treballs importants sobre la histamina 1929, els anticoagulants i la fisiologia del fetge, i, en morir Banting, el succeí com a professor a la Universitat de Toronto

El 1947 adoptà el nom actual És un organisme consultiu encarregat d’estudiar qüestions de salut, d’alimentació i d’higiene pública Consta de 30 membres titulars repartits en vuit seccions Concedeix diversos premis per treballs mèdics Els seus treballs són publicats mensualment dins el Bulletin de l’Académie

El 1976 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb Daniel Carleton Gajdusek , pels seus treballs sobre les proteïnes sèriques en tant que marcadors genètics Aquests treballs el conduïren a la descoberta de l’antigen anomenat Austràlia, i la seva relació amb l’ hepatitis vírica B , la coberta del virus de la qual correspon a la proteïna de l’antigen Austràlia

Estudià a la universitat alemanya de Praga on conegué el qui fou el seu marit Carl Ferdinand Cori amb qui dugué a terme les investigacions científiques Entre els seus treballs cal destacar l’estudi de les reaccions enzimàtiques que acompanyen la conversió del glicogen muscular en glucosa, àcid pirúvic i àcid làctic cicle de Cori, el dels efectes de les hormones en l’activitat enzimàtica, l’aïllament per primera vegada de l’α-D-glucosa-1-fosfat, anomenada també èster de Cori, etc El 1947 compartí el premi Nobel de medicina amb el seu marit Carl Ferdinand Cori i amb Bernardo A…

Estudià i es llicencià a València 1876 S'establí a Madrid Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sotsdirector 1888 Higienista, fou president 1887 de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene 1891 És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili 1893, La medicina en Cataluña 1896, primer intent de sistematització de la història de la medicina…

Llicenciat a València el 1937, el 1946 fou becat per a treballar als Estats Units Fou professor de fisiologia a la Universitat de Yale 1950-72 i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Madrid Són importants els seus treballs sobre la fisiologia del cervell, en particular en el camp de la conducta animal destaquen les seves aportacions sobre modificacions de conducta per mitjà d’estímuls elèctrics amb un dispositiu de la seva invenció que anomenà  stimoceiver , que li permeté controlar a distància conductes d’animals en experiments A banda d’un gran nombre de treballs…

L’origen llunyà pot ésser situat en els treballs dels anglesos Thomas Willis i Thomas Sydenham, bé que hom acostuma a situar-ne l’inici modern al començament del s XIX, amb les primeres investigacions sobre la fisiologia nerviosa Magendie, Fluorens En l’aspecte anatòmic i histològic suposaren un gran pas les investigacions de SRamón y Cajal i la formulació de la teoria de la neurona, com també els treballs sobre l’estructura cellular cerebral Brodmann, Von Economo i els estudis sobre les àrees funcionals derivats de l’aparició de la neurocirurgia Hom pot afirmar el…

Fou guardonat amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 2000 conjuntament amb Paul Greengard i Eric Kandel pels seus descobriments sobre el paper de la dopamina com a neurotransmissor cerebral i en el control dels moviments Els seus treballs, desenvolupats durant la dècada del 1950 al 1960, determinaren que en la malaltia de Parkinson hi ha un dèficit de dopamina en algunes àrees cerebrals i el conduïren a proposar-ne l’ús de la L-dopa molècula precursora que es converteix en dopamina al cervell com a tractament, a més d’obrir la porta a la possibilitat de l’ús del…