Resultats de la cerca

Inclouen una gran varietat de plats, dolços o salats diferents tipus de pasta farcida, fideus, boletes d’arròs, bocins de pollastre fregits, rotlles de primavera, pastissets, etc

Pot ésser interpretat com una forma instintiva i avial d’adaptació de la dieta en funció de les disponibilitats i necessitats alimentàries, amb introducció de factors imaginatius Així, cada país desenvolupa, segons les primeres matèries disponibles i d’acord amb la seva mentalitat, combinacions culinàries específiques A Europa hom pot distingir el sector nòrdic, caracteritzat per la cuina de la mantega, l’ús de la cervesa com a beguda i els productes fumats, i el mediterrani, que utilitza respectivament oli d’oliva, vi i productes conservats per salaó A França, el desenvolupament de la…

És emprada, freda, en plats de peix, marisc i carn perdiu, pollastre, vedella

Propi de la Ligúria, especialment de Gènova, és característic de diversos plats de pasta de la cuina italiana

Hom pot farcir-la també amb una preparació salada i aleshores sol acompanyar plats de carn o de caça

És emprada com a acompanyant o guisada conjuntament amb la resta dels ingredients en molts plats de carn i peix

Pot incorporar-se a un gran nombre de plats Sembla que és erroni d’atribuir-ne la invenció al marquès Louis de Béchamel 1630-1703

Generalment hom gratina certs plats que prèviament ha cobert d’una capa de formatge ratllat, que així es fon total o parcialment, o bé de pa ratllat, fins que forma una crosta tot al damunt

És de pasta tendra, blanca i compacta, cru, caseïficat entre 32° i 35°C, de maduració ràpida i de sabor dolça, agradablement acidulada No es conserva bé i cal consumir-lo aviat És molt emprat, fos, en diversos plats de cuina italiana