Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
martell
Tecnologia
Nom de diverses màquines, generalment pneumàtiques i proveïdes d’eines o utensilis molt variats, destinades a batre, a picar, a perforar, etc, coses dures.
màquina d’escriure
Tecnologia
Aparell que permet d’imprimir caràcters tipogràfics en un paper.
Consta generalment d’un teclat que serveix per a accionar els caràcters d’impremta , el cilindre del carro fix o mòbil portador del paper, la cinta tintada entre el caràcter i el paper, el joc de caràcters en relleu suportat per barres, bola o roda, i uns mecanismes auxiliars espaiador, regulador de marges, tabulador , etc La primera màquina d’escriure que presentava un cert interès pràctic fou construïda el 1867 per l’impressor nord-americà Christopher L Sholes Aquest model, dotat de barres portatipus independents, interessà la casa Remington —aleshores constructora d’armes—, que el 1873 en…
agulla
Tecnologia
En les turbines Pelton, cada una de les barres d’acer proveïdes d’una punta canviable que regulen el diàmetre del raig de cada injector i, per tant, la potència de la turbina.
rectificadora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina de gran precisió, l’eina de la qual és una mola, emprada per a efectuar la rectificació de peces metàl·liques mecanitzades i trempades.
Les diferents exigències de rectificació de les modernes fabricacions han conduït a una diversitat de tipus de rectificadores, diferenciades les unes de les altres per les característiques que presenten i per les comeses que han d’acomplir El moviment de desplaçament gradual de la mola contra la peça és assumit generalment per la mola, dotada alhora d’un moviment de rotació, mentre el moviment d’avanç, generalment de vaivé, és assumit per la peça, juntament amb la taula que suporta el plat portapeces o el capçal portapunt, la qual peça és dotada eventualment de moviment de rotació Les…
retenidor
Tecnologia
Nom donat a determinades peces que serveixen per a immobilitzar-ne d’altres, com és el cas d’algunes volanderes proveïdes d’un apèndix que hom doblega sobre una de les cares de la femella.
màquina elèctrica
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina capaç de transformar l’energia elèctrica en mecànica (motor), o a l’inrevés (generador).
O bé l’energia elèctrica d’unes característiques determinades en una altra de característiques diferents com és el cas dels transformadors , dels convertidors o dels rectificadors Pròpiament, en tota màquina elèctrica hi ha sempre una part fixa, anomenada estator , i una part que gira, anomenada rotor però hom sol incloure dins l’estudi de les màquines el transformador i d’altres, i aleshores parla de màquines estàtiques , per oposició a les primeres, que són anomenades màquines rotatives El primer tipus de màquina elèctrica ideat fou la màquina electroestàtica , però actualment les…
rosset
Tecnologia
Instrument de fuster que consisteix en una post petita travessada per una o dues barres cairejades, proveïdes d’una punta de ferro, que serveix per a senyalar, en una peça de fusta, una línia paral·lela a una de les seves vores, per la qual hom l’ha de serrar, planejar, etc.
roda dentada
© tom - Fotolia.com
Tecnologia
Cadascuna de les rodes proveïdes de dents en la seva perifèria o amb dentat interior o lateral, o amb més d’un d’aquests dentats, que, engranant en les dents d’altres rodes dentades, constitueixen un engranatge o, engranant en una cadena, formen part d’un sistema de transmissió per cadena.
balancí
©
Tecnologia
Nom donat a nombroses peces de màquines o mecanismes que posseeixen un moviment regular d’oscillació semblant al d’una palanca, tals com les que transmeten el moviment de la tija de cada taquet a la vàlvula corresponent en els motors endotèrmics i el de la tija del pistó a la biela en algunes màquines de vapor, i les barres que, proveïdes d’un contrapès, equilibren parts pesants d’un mecanisme.
vidre
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…