Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
òxid de ferro (II)
Química
Tecnologia
Protòxid de color negre, obtingut a alta temperatura per reducció de l’òxid fèrric; l’hidròxid corresponent és un precipitat verd.
òxid de ferro (III)
Química
Tecnologia
Sesquiòxid molt abundant a la natura (el rovell n’és un hidrat).
Hom l’obté per calcinació del sulfat ferrós, i aleshores és utilitzat, amb diferents noms colcòtar, vermell d’Anglaterra o vermell de Venècia , per a polir el vidre o les armes l’hidròxid corresponent és un precipitat vermellós
òxid de cobalt
Química
Tecnologia
Cadascun dels composts binaris que forma el cobalt amb l’oxigen.
Hom prepara l’òxid de cobaltII, CoO, per deshidratació de l’hidròxid o per dissociació del carbonat en recipient tancat Són pólvores grises cristallines que es fonen a 1 900°C sense dissociar-se De color blau, a vegades matisat de verd, en solució sòlida amb uns altres òxids bàsics pot donar uns altres colors verd de Rinmann CoO + ZnO, rosa de cobalt CoO + MgO L’òxid cobaltós-cobàltic salí, Co 3 O 4 , és el que hom obté industrialment conté gairebé sempre una proporció indefinida d’òxid de cobaltII i és fàcilment atacat pels àcids, amb obtenció de la sal…
òxid salí de ferro
Química
Tecnologia
Òxid que constitueix la pedra d’imant natural; hom l’obté artificialment per combustió del ferro o per acció del vapor d’aigua, sota la forma d’una pols negra.
És considerat com una combinació dels altres dos òxids L’òxid fèrric també pot combinar-se amb altres òxids, a més de l’òxid ferrós, i pot donar ferrites , pertanyents al grup de les espinelles, que permeten d’obtenir els ferrats per oxidació per exemple, el ferrat de potassi, K 2 FeO 4 , sals que provenen d’un òxid FeO 3 no aïllat
adob al crom
Tecnologia
Adob a base de sals de crom (bicromat sòdic o potàssic, o bé sulfat o clorur d’òxid de crom).
El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’…
adhesiu inorgànic
Tecnologia
Adhesiu preparat a partir de substàncies inorgàniques.
Els més utilitzats són els silicats sòdics, interessants per llur baix preu Els més alcalins tenen poder mullant elevat i baixa viscositat els més rics en sílice s’assequen més ràpidament i donen juntures menys sensibles a l’aigua Són molt utilitzats per al cartó i fusta Són també inorgànics els ciments de polisulfurs, utilitzats per a construccions anticorrosives, i nombrosos altres ciments i massilles que es preparen amb ingredients diversos tals com fosfats, silicats, guix, litargiri, òxid de ferro, òxid d’alumni, etc
analitzador de gasos
Tecnologia
Aparell industrial destinat a mesurar la composició dels fums o gasos produïts en una combustió.
Pot servir tant per a controlar la marxa d’un forn, com per a estudiar el funcionament d’un motor de combustió interna En el primer cas, la presa de mostra de l’aparell es posa abans de la xemeneia en el segon, sobre una derivació o al final del tub d’escapament del motor Bé que la seva finalitat primària sigui donar la informació necessària per a augmentar el rendiment de la combustió, també poden ésser utilitzats per a controlar la impuresa de l’ambient de les ciutats o locals tancats on podria haver-hi perill d’intoxicació, com garatges, aparcaments, etc Solen ésser de funcionament…
ferrovanadi
Tecnologia
Aliatge de ferro i vanadi (55 a 82% de V) emprat en la fabricació d’acers de tall ràpid, acers laminats i per a molles.
Hom l’obté per aluminotèrmia a partir de l’òxid de vanadi
ferrotungstè
Tecnologia
Aliatge de ferro i tungstè (75 a 85% de W) emprat en l’estabilització dels carburs per fixació de carboni, per a millorar els resultats del tremp dels acers i per a l’obtenció d’acers de tall ràpid.
Hom l’obté per aluminotèrmia de l’òxid de tungstè o en forn elèctric